Joan Maragall, Nodreix l’amor de pensaments i absència

Nodreix l’amor de pensaments i absència
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
 que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
 ni vulles més consol que els teus sospirs:
 la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració
Nodreix l’amor de pensaments i absència, 
i així traurà meravellosa flor.

Musica

Nutri l’amore di pensieri e assenza,
sì che ne sbocci magnifico fiore;
disprezza il passo di ogni compiacenza
che non ti giunga per via di dolore.
Attendi solo il dono delle lacrime
il conforto solamente dei sospiri:
la parola più bella l’hai nell’anima
più dolci baci portano zefiri.
Mai sarebbe l’amata in sua presenza,
come la vedi adesso che l’adori.
Nutri l’amore di pensieri e assenza,
sì che ne sbocci magnifico fiore.