Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

Cantarey mentre m’estau
chantaret bon e leiau
que xanton macips de Pau,
del fals veill coronat bisbau
e d’En Folcalquer lo barrau:
can re·ls sofrain dinz lur ostau
van sojornar en cort reiau.
Puis van xantan liridunvau,
balan, notan gent e suau.

Ges al rey no deu pesar
si·ls faz’en sa cort estar
ses prometre e ses dar,
c’axi·s tenria un joglar,
que als no queron mas manjar;
mas eu los hi farey peccar
si·n cort van per estalviar.
Puys van xantan liridunvar,
balan, notan autet e clar.

Per ço l’apel Folcalquer,
car traic son cavalier,
mon Sabata de Cauder,
can l’ac covidat el Soler
e·l fetz manjar ab sa muyler.
E gart nos Deus e San Leider
de pebrada d’aital morter.
Puis van xantan liridunver,
balan, notan, que mal non m’er.

Per ço l’apel Folc Ramon,
car non ha en tot lo mon
de traicio tan fagon;
e·N Peyre de Berga·l segon.
Per qu’eu en chant e·n bon e·n gron,
et bais cascu la mul’el con
si a traicio no respon.
Puis van xantan liridonvon,
balan, notan, q’aiço·ls coffon.

Mon chantar volvv en biaix
e met l’a·N Folc el caraix
e valgra li mais us laix;
e pes del joy de que engraix,
que·m ten joyos e·m vest e·m paix,
e no son chuflas de Roaix,
c’ans es jois novels c’ades naix.
Puis van xantan liridunvaix,
balan, notan autet e baix.

Dona, no·us cugetz qu’eu m’en laix
mentr’aia una dent el caix.

Traduzione

Canterò mentre riposo
la canzonetta buona e leale
che cantano i bambini di Pau,
sul falso e vecchio vescovile
e su Folcalquero, il barile:
quando manca qualcosa al loro ovile
vanno a stare alla corte reale.
Poi van cantando lirindunvale
ballando, suonando suono soave.

Affatto al re deve pesare
se alla corte li fa stare
senza promettere né dare
come farebbe col giullare,
non vogliono altro che mangiare;
ma io ce li farò beccare,
se in corte vanno a risparmiare.
Poi van cantando lirinduvare
ballando, suonando note alte e chiare.

Per ciò lo chiamo Fol-canchèro
perché tradì il suo cavaliere,
il mio Sabata di Cauder,
invitandolo a Soler
e lo fece mangiare a sua mogliera.
Ci guardi Dio e San Desiderio
dalla pepata di tal mortaio.
Poi van cantando lirinduvaio
ballando, suonando non avrò danno.

Per ciò lo chiamo Folco Raimondo
perché nessuno in tutto il mondo
di tradire è sì fecondo
Peire di Berga è il secondo,
così ne canto e grugnendo affondo:
baci la mula nel conno
chi di tradimento non risponde.
Poi van cantando liridonvonde
ballando, suonando che li confonde.

Il mio canto storto biascico
e lo sbatto a Folco in faccia
che avrebbe preferito un lascito;
invece penso alla gioia per cui ingrasso
che mi rende felice, mi veste e mi pasce
e non sono i tartufi di Edessa,
ma un a nuova gioia che nasce.
Poi van cantando liridunvasce
ballando, suonando alto e basso.

Donna, non crediate che la smetta,
finché avrò denti in bocca.

Rifacimento moderno di Francesc Ribera “Titot”
Musica di Biel Majoral

Cantaré perquè em complau
un romanç que els nois de Pau
van cantant amb so que atrau
del vell bisbe, mestre del frau
i d’en Ramon Folc, el gripau:
quan veuen que el rebost decau
se’n van a viure allà a Palau.
Marxen cantant lirindunvau,
ballant, tocant gentil i suau.

Sembla que al rei tant li fa
si a la cort els deixa estar
sense que hagin de pagar,
-igual com faria un joglar-
van allà només a endrapar;
si ho fan sols per estalviar
ara jo els ho penso esguerrar.
Marxen cantant lirindunvar,
ballant, tocant altet i clar.

Per’xò li dic “Trifolcguer”,
va trair el seu cavaller
en Sabata de Calder
quan va convidar-lo al Soler:
poc més i es menja sa muller.
Que Sant Lleïr ens guardi a recer
de pebrada de tal morter.
Marxen cantant lirindunver,
ballant, tocant, i em sembla bé.

Per’xò li dic Foll Ramon
perquè no hi ha en tot el món
cap traïdor més pregon;
i En Pere de Berga, el segon.
Jo canto i bramo aquest afront;
i que a la mula besi el cony
qui a traïció no respon.
Marxen cantant lirindonvon,
ballant, tocant, que això els confon.

Ara del cant giro l’eix
contra en Folc, el sac de greix,
que una corda al coll mereix;
penso en la joia que, amb escreix,
feliç em fa, em vesteix i em peix,
no són mentides, tanmateix,
sinó una joia que reneix.
Marxen cantant lirindunveix,
ballant, tocant, amb aquest deix.

Mentre una dent em quedi al queix
diré, Senyora, això mateix.

Traduzione

Canterò perché mi fa piacere
una romanza che i ragazzi di Pau
cantano con un suono che attira
il vecchio vescovo, maestro di frodi
e Raimondo Folco, il rospo:
quando vedono che la dispensa decade,
vanno a vivere lì a Palazzo.
Marciano cantando lirindunvau,
ballando, suonando in modo gentile e sommesso.

Sembra che al re importi così tanto
se li lascia stare a corte senza dover pagare,
proprio come farebbe un menestrello,
e loro ci vanno solo per ingozzarsi;
se lo fanno solo per risparmiare
adesso penso di fregarli.
Marciano cantando lirindunvar,
ballando, suonando in modo acuto e chiaro.

Per questo lo chiamo “Trifolcguer”,
ha tradito il suo cavaliere
don Sabata de Calder
quando lo ha invitato al Soler:
ancora un po’ e si mangia la moglie.
Che Saint Lleïr ci tenga lontano
dall’impepata di tal mortaio.
Se ne vanno cantando lirindunver,
ballando, suonando, e mi sembra bello.

Ecco perché lo chiamo Folle Raimondo
perché non c’è traditore al mondo più profondo;
e don Pere de Berga è il secondo.
Canto e bramisco quest’affronto;
e lascia che alla mula baci il conno
chi del tradimento non risponde .
Se ne vanno cantando lirindonvon,
ballando, suonando, che questo li confonde.

Ora del canto giro l’asta
verso don Folco, sacco di grasso,
che merita una corda al collo;
Penso alla gioia che, oltremodo,
mi rende felice, mi veste e pasce,
non sono bugie tuttavia,
ma una gioia che rinasce.
Se ne vanno cantando lirindunveix,
ballando, suonando, con questa cadenza.

Finché mi rimarrà un dente nel mento,
dirò, signora, sempre questo.

Francesc Ribera “Titot”

Biel Majoral

La parodia di Raimon de Durfort

I. 
Ben es malastrucx dolens      
lo Caersis a sos grens,
quan soanet aitals presens;
ben par que•l cosselhet sirvens:
ia elh non sia mos parens,
que s’elha m’en mostres dos cens,
yeu los cornera totz iauzens,
e pueys fora ricx e manens,
neis ei refermera las dens.

II.
Non es bona dompn’ el mon
si•m mostrava•l corn e•l con
tot atretal com ilh se son,
e pueys m’apellava “•N Raimon,
cornatz m’ayssi sobre•l reon”,
qu’ieu no•I baysses la car’ e•l fron
com si volgues beure en fon:
drutz qu’a sa dompn’ ayssi respon,
ben tanh que de son cor l’aon.

III.
Caersinatz, tracher sers,
tu que d’aquest plag mal mers,
gartz, perque no•i tornas enquers
cornar a dreg o a envers?
Que•l corns es ben lavatz e ters:
yeu en cornera cen milhers,
e si n’i a assatz de fers;
si fossetz pendutz a Bezers,
no feir’ om tan chansos ni vers.

IV.
Pus etz malastrucx sobriers
non es Arnautz l’escoliers,
cui coffondon dat e tauliers
e vay coma penedensiers
paupres de draps e de deniers,
qu’yeu li donera grans loguiers
per so qu’yeu lay cornes primiers,
e cornera mielhs que porquiers
ni Porta Joia l’escassiers.

V.
Arnaut escolier, vay mi
ancanog o al matin
a Na Enan, e digas li
que Raimons de Durfort li di
que ben es pres del Caersi
quan li mostret son raboi,
mas grieu li responder’ ayssi,
ans i cornera ses tai
plus fresc que sirvens apezi.

VI.
Bernat de Cornilh, ye•us desfi,
que aguetz del cornar fasti;
per Mon Truc Malec, N’Audoi,
te puesc desfiar e per mi.



Commenti

Lascia un commento