Oques grasses, Serem Ocells

Amunt, 
si encara hi ets és un plaer
haver aguantat la vida amb tu
ens ha ajudat el fons
on tot és fosc
quan ho vèiem tot perdut.

Avui, 
vull ser l’ombra del núvol blanc
vull sentir que sóc aquí,
no miris avall que tremola el pols
ves-te’n cap amunt.

Alça el vol, marxa lluny
i què importa si ningú ho entén?
que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi,
el que pensarà la gent
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
i a dins l’aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells
i a dins l’aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Segur
que la incertesa em fa seguir,
potser no saber en el fons em fa feliç,
diguem qui podria saber millor que tu
els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.

Per mi
no cal que deixis de fer res,
vull que sentis que ets aquí,
si algun dia et perds
segur que et serveix,
si ara et ve de gust
ves-te'n cap amunt.

Marxa lluny
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.
I alço el vol, marxo lluny
i que importa si ningú ho entén?
El què es pugui dir de mi
el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
i a dins l’aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

No hi haurà gàbies per a tants ocells
i a dins l’aire no ens calen papers
no sé què diuen els teus petons
però no hi ha llei que pari la veritat del vens.

Traduzione

Testo a fronte

Amunt,Lassù,
si encara hi ets és un plaerse ci sei ancora son contento
haver aguantat la vida amb tua sopportare la vita con te
ens ha ajudat el fonsci ha aiutato il fondo
on tot és foscdove tutto è buio
quan ho vèiem tot perdut.quando abbiamo visto tutto perso.
Avui,Oggi,
vull ser l’ombra del núvol blancvoglio essere l’ombra della nuvola bianca
vull sentir que sóc aquí,voglio sentire che sono qui,
no miris avall que tremola el polsnon guardare in basso
ves-te’n cap amunt.che trema il polso, vattene lassù.
Alça el vol, marxa llunyVola in alto, vai lontano
i què importa si ningú ho entén?e cosa importa se nessuno capisce?
que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
I alço el vol, marxo llunye volo in alto, vado lontano
i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
El que es pugui dir de mi,Cosa si dirà di me,
el que pensarà la gentcosa penserà la gente,
vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.
SegurSicuro
que la incertesa em fa seguir,che l’incertezza mi fa andare avanti,
potser no saber en el fons em fa feliçforse non sapere in fondo mi fa felice
diguem qui podria saber millor que tue chi potrebbe saperlo meglio di te
els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.le volte che hai vinto l’angoscia e hai vissuto.
Per miPer me
no cal que deixis de fer res,non devi smettere di fare nulla,
vull que sentis que ets aquí,voglio che tu senta che sei qui,
si algun dia et perdsse un giorno ti perdi
segur que et serveix,sicuro che ti serve,
si ara et ve de gustse ora ti va
ves-te’n cap amunt.vattene lassù.
Marxa llunyVai lontano
i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
Que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
I alço el vol, marxo llunyPrendo il volo, vado lontano
i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
El què es pugui dir de miQuesto è quello che puoi dire di me
el que pensarà la gentquello che penserà la gente
vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
i a dins l’aire no ens calen paperse nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
no sé què diuen els teus petons,non so cosa dicono i tuoi baci,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.

Commenti

Lascia un commento