Cerverí de Girona, Lo vers de la terra de Preste Johan

Volgr’ ag<u> ésson li rey aytal usatge
com li rics reys Pestre Joan avia,
c’un vaxel d’aur mirava, cascun dia,
plen de terra, pessàn, dins son coratge,
que l’aurs era vils e•l terra prezans:
e que no•l des orgoyll nuylls fols talans
e fos menbranz d’on fo e on iria.

E volgra, mays, que•ls laixés heretatge
de la terra de vertat, que tenia,
on negús hom ne domna no mentia
ne’s pessava falimén ne oltratge:
e fóra bés dels menutz e dels granz;
e non agr’ eu sofertz destrics ne danz,
ne bels senblans faitz lay on mal volia.

Mas la terra •ls laxet, per far estatge,
c’ a Moÿsen dix Déus que sotzmetria,
ço és térrà de promessió: qu’ í à
bon nom, si fos l’autr’ en lor seynoratge ;
d’ on m’és semblàn que fal pus de tres pans .
Car mays costa que no val tres aytanz,
oltra-ls afanz, l’un’ ans que l’altray sia.

Qu’eu o say bé, c’ay estat, per folatge,
fols, en l’una ses l’autra, car crezia
que fos l’una prés l’altra, d’on perdia
mon joy, languén entre pretz e paratge.
No dic qu’ensems fósson abduy! Enans
era luyn l’us de l’autr’, e contrastanz!
Ez eu, amanz, el mig, penàn, languia.

A dir m’avé ço qui m’és trob salvatge:
c’ ar no valrà le segles con solia:
qu’ eras diz om cort és ja de falsia;
e si fan mal ne dízon vilanatge.
¿Pesals , qui ditz lors vils faitz malestanz?
Si-l far<s> los fos tan com le dirs pesanz,
no•n féron tanz. – E greuja•ls, qui•ls xastia! –

Dans és, qui ve, entre tanz d’aut lynatge,
oblidar pretz e puyar vilania,
e cort tenir d’orgoyll, ses cortezia,
de pauc profeita, ez ab pro de dapnatge ,
els fals pujar fazén tortz ez enjans;
eils francs, humils ––paubres e malenanz;
e mermar xantz e jay<s> e galardia .

Suy de la domna dels Cardós lauzanz;
e Sobrepretz manda•m que•m get d’enjanz:
c’om pren mays dans per cels on pus se fia.

L’enfans Peyr’ és cortés e gen parlanz,
e fortz als braus, e francs al<s> mercejanz;
e malenantz tal vetz que par que ria.

Commenti

Lascia un commento