
A Jaume Carner
Adéu, vila regalada, adéu, vila del Vendrell, que fas una olor mesclada de garrofa i vi novell.
Vibren cases blanquinoses, sota el dia solellós; beuen les eugues, calmoses, en els vells abeuradors.
Cremen marges i vessanes; les veremes seran bones, fa l'abella, zumzejant. I encabides en tartanes, a berenes van les dones, cap a mar, sotraquejant.
Traduzione
Dalla città di Vendrell
A Jaume Carner
Addio, città regalata,
addio, città di Vendrell,
che emani un odore misto
di carrube e vino novello.
Vibrano case biancastre,
sotto il giorno assolato;
bevono le giumente, calme,
nei vecchi abbeveratoi.
Bruciano le rive e i campi;
le vendemmie saranno buone,
fa l’ape, ronzando.
E infilandola nei tartan,
a merenda van le donne,
verso il mare, fischiettando.

Lascia un commento