Ramon Llull, Senyer ver Deus, rei glorios

Senyer ver Deus, rei glorios,
qui ab vos volgues hom unir,
membre us dels vostres servidors
qui per vos volen mort sofrir,
e faits los ardits lausadors
en vos honrar e obeir
de lur poder,
car vos ets plaent, douç desir
de lur esper.

Nada es novella frevos,
e renovellen li desir
dels Apostols, qui lausant vos
anaven mort plaer sentir.
E doncs, qui es verai ni bos,
meta s’avant, e vaja dir
lo gran poder
de Deu, qui hom fe·s devenir
en son saber.

Remembrat ha frares Menors
lo Salvador, qui volc vestir
ab si lo sant religios,
e han fait Miramar bastir
al rei de Mallorca ’moros.
Iran sarrains convertir
per far plaer
a Deu, qui a mort volc venir
per nos haver.

E doncs, que fan preicadors,
pus amen tant en Deu fruir?
Ni que fan abats ni priors,
bisbes, prelats, qui enantir
amen tant lurs possessios?
Ni que fan reis, qui ab dormir
e ab haver
cuidon a parais tenir
e Deus vezer?

Menors e mijans e majors
han plaer en mi escarnir,
e amors, lagremes e plors
e sospirs fan mon cors languir;
e m’anima creix son joios
remembrament, e son albir
e son voler
en Deus, qui·m fai tots jorns jausir
en son dever.

La dolça Verge vull servir
de mon poder,
car sai m’ha trames dolç desir
e bo esper.

Blanquerna, qui·m sabria dir
on dei tenir
vas vostra cel·la on desir
sol Deus haver?

Commenti

Lascia un commento