Categoria: Cerveri de Girona

  • Cerveri de Girona, Aniversari

    Cerveri de Girona, Aniversari

    No say chantar may ne cuyndas sazós, 
    ne no.y atén pascor pus c'a nadal; 
    mas, pus moric le seynor de la sal
    agr'eu de playntz, mais que de xan, razós.
    Tuit sey amic i l'enemich, diaz
    come ne per quê vos altre i que cantatz,
    qu'eu no chantei, mas per amor, foltatz.
    
    Si saludars no fos ditz amorós, 
    totas salutz laixer'a no-me'n-chal:
    que no.n volgra mays ausir de vos àl 
    que quo neu blanc ne quo sal salat fos, 
     car membra.m cel c'ab totz bés n'és anatz; 
    mas car ses sal no és hom saludatz, 
    ne sals, ne àd salutz, sal voyll e.m platz.
    
    Vezcomtessa, dona dels autz Cardós, 
    per cuy valors        e cortesia val: 
    bé sabetz vós que nuylls  manjars ses sal
    no pot ésser plasenz ni saborós;
    per qu'eu vos prec,   pus a manjar me datz,
    el del manjar ja la sal no.m tolatz, 
    c'anc no.m paguey de manjars dessalatz.
    
    E pus tant ets plazens e bell'e pros, 
    e tan avetz de ric sen natural, 
    be conoixetz que ja eu, menz de sal,
    no poria salvar un an ne dos; 
    e pus l'adreitz, valens vezcoms, prezatz, 
    volc qu'eu fos mês en sal, si me'n gitatz 
    ab lo gran caut serai malmês viatz.
    
    Bem tenri'om per parler enujós, 
    per deschausit e per descominal, 
    si eu parlava e no.y metia sal; 
    e no cové als d'amors enveyós, 
    francs e humils, con eu, d'amor sobratz, 
    parlar ses sal, ne ditz mal enseynatz, 
    mas chans plasenz, de sal asaboratz.
    
    Aytantas vetz entre tanz autz barós, 
    e manta pros domna bel'e cabal, 
    eren mey chan llausàn vós ver e sal; 
    e!, no faray huymays vers ne chançós: 
    car hom ses sal no fay xantz afinatz, 
    ez eu no n'ay tro que vós la'm rendatz;
    per quê, vuyll mais calar que far chanz fatz.
    
    Pus, Vescomtess', en precs no entendatz,
    eu's en faray preyar als pus presatz, 
    pero volgra que totz fos vostre.l gratz.
    
    Na Sobrepretz ne.l Reys, si.ls en parlatz, 
    no.us diran, ja.l bé que.l vezcoms presatz 
    fezés vivén, qu', él mort, lo desfaçatz.
    

    Traduzione

  • Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via

    Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via


    Axi con cel c’anan erra la via 
    que deu tener, can va ab nit escura,  
    e te cami mal e brau, qui•l atura,    
    e no sab loc ne cami on se sia,     
    sufren mal temps ab regart de morir,  
    soy eu, c’anar no pusc, per que desir    
    que vis fenir  la nit, començan l’alba.   


    Que•l cami ay errat que far devia,    
    tan m’es la nuytz fer’ e salvatg’ e dura     
    e•l temps tan braus com mays va mays piyura,    
    per que no say on m’an ne on m’estia, 
    qu’enan non pusc anar ne remanir,     
    ne pusc lo temps laxar ne•l pusc sofrir    
    per que m’albir  que m’an trop tardan l’alba.   


    Est segles fals es la nuit qui•m laguia,   
    cami d’infern, temps braus ple de rancura,   
    e vals de plors, ço ditz Sant’Escriptura.    
    E l’enfans paucs can nays o signifia, 
    c’ab dolors yuc e•y esta ez exir    
    no•n pot ses plor. Ver Deu, faitz m’esclarzir     
    per dreyt seguir  lo cami donan l’alba.   


    Eu no soy ges cel qui va a s’amia     
    de nuyt, car cil cuy m’autrey m’asegura    
    pessan a leys, e d’altre no n’ay cura,     
    e lays la nuyt, e voil pendre•l clar dia,    
    car il no tem laucenjar ne mal dir, 
    enans li pusc ab jorn denan venir,    
    per qu’eu asir  la nit desiran l’alba.   


    Altr’amador say c’a ir’ e feunia     
    can ab sidons es, e descre e jura     
    can le jorns va e la nuytz tan pauc dura,    
    e jamays jor ne alba no volria;     
    ez eu, car tan dura la nuytz, cossir, 
    c’ab nuit no pusc de leys cuy soy jausir   
    ne•l lum chausir  que•ns fa clar’ e gran l’alba.  


    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.  


    D’est’alba deu totz hom aver desir,  
    c’om ses l’alba no pot al jorn venir  
    ne•l sol chausir , ne deu azirar l’alba.    


    Le nobles reys de Mayllorca sab dir   
    e far tot be, e•l segle deu servir    
    e obezir  serven e honran l’alba.    

    Traduzione

    Come colui che andando erra la via
    diritta, quando va di notte oscura,
    e il mal cammino prende che lo blocca
    e non sa il luogo né il cammin ove sia,
    soffrendo molto al pensier di morire,
    son io, che andar non posso e che desidero
    che finisca la notte e inizi l'alba.

    Il cammin che dovevo fare ho errato
    tanto la notte mi è selvaggia e dura
    e il tempo brutto che sempre peggiora,
    per cui non so ove andare o dove stia,
    giacché non posso andar né rimanere,
    lasciar non posso il tempo, né soffrirlo,
    credo che troppo sta tardando l'alba.

    La notte che mi offende è il mondo falso
    cammin d'inferno, crudo tempo e tristo
    valle di pianto, dice la Scrittura,
    e il bimbo quando nasce lo dimostra
    sta con dolore e urla e all'uscire
    piangere deve. Buon Dio, fammi luce
    così che segua il cammin fino all'alba.

    Quello non son che va dalla sua amica
    di notte: io son di lei che rassicura
    pensando a lei, e d’altro non ho cura,
    e notte lascio, ambendo al chiaro giorno;
    non teme mai calunnia o maldicenza
    posso anzi a lei di giorno presentarmi,
    sì ch’io fuggo la notte e voglio l’alba.

    So d’altro amante che ha tristezza e furia
    quando è con la sua donna, e allora impreca
    che arriva il giorno e la notte non dura
    e lui giorno né alba mai vorrebbe;
    ma io mi dolgo della lunga notte,
    perché gioir non posso del mio amore,
    né sceglier luce che ci schiari all’alba.

    Luce e gioia è l'astro che il mondo guida ,
    né mai fu donna di tale natura,
    che quanti più la pregano migliora,
    e il suo Sposo fa ciò che non farebbe
    un altro sposo, perché ama servire
    la sua sposa, amarla ed obbedirle,
    senza pecca è di giorno e mostra l’alba

    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.

    Quest’alba deve ognun desiderare,
    ché senza l'alba non si giunge al giorno,
    né il sol si sceglie: non si odi l'alba.

    Ogni bontà il nobil re di Maiorca
    sa fare e dire e al mondo ha da servire
    sicché ubbidisce e serve e onora l’alba.