Categoria: Mito

  • Mercè Rodoreda, Penèlope

    Mercè Rodoreda, Penèlope

    Em compta el temps la marinada amarga, 
    la mar amb son abominable crit!
    La mel dintre la gerra s'ha espessit
    i els brots que vas deixar fan ombra llarga.
    Oh xaragall lluent! La seda blanca 
    serà la lluna de la meva nit;
    l'arbre cairat, capçal del nostre llit,
    estén encar un pensament de branca.
    Esquerpa, sola, tota fel i espina, 
    faig i desfaig l'absurda teranyina,
    aranya al lucinada del no-res.
    Un deix d'amor arran de llavi puja 
    i mor com una llàgrima de pluja
    al viu del darrer pètal que ha malmès.