Categoria: Occitano Catalano

  • Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

    Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

  • Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    «Ay, senyer, saludar m’ets?» 
    «Ma dança, Deus vos don jay.
    D’un venits?» «Eu ’s o diray:

    de leys que n’es blanxa, saura».
    «Dança, quo·l va? » « Senher, be, per ma fe».
    «Ay las, porets pendre haura
    qu’eu la veja çela re?»
    «Far cove,
    qu’autreyat m’o ha tres vets».
    «Er me diats, donchs, quo·l play».
    «Mon senyer, eu ’s o diray:

    que·n veniats una nuyt foscha
    ab paubr’arnes descosuts
    e romputs,
    per ço quom nuls no us conoscha.
    Direts: "Fay be al hom nuts",
    e Na Luts
    fara ’ntrar vostre sos quets.
    Adonchs veyrets son cors guay
    e mays qu’eras no us diray.

    Ab tan guarrets d’aytal bascha».
    «Oc, si vos no·m vas trixan gualian».
    « A Deu prech, que buba·m nascha
    si u fas, En Per’Alamayn,
    tan ne quan;
    enpero, vos o veyrets».
    «Vostre sia tot quan hay».
    «Merce, senyer, vos diray».

    «Ffay tot bes, vos, que u farets».
    « Vas Na Luts m’en tornaray,
    es un pauquet li diray».

    Traduzione

  • El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    Dançia retronxada

    Ffis vos suy ayman
    ses engan
    ab ferm talan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Als prims can vos vi
    vos plevi
    ab cor fi,
    dompna, mi
    e tots quants bes pusch far ni dir,
    ab cor que no·m gir
    de servir
    vos, qu’eu mir
    e desir
    dins mon cors ser e mayti;
    per que sopleyan
    vos deman,
    merce claman,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Vos ets mon deport
    e conort
    e confort;
    per que us port
    leyal amor e u[s] suy aclis,
    tan gin mi conquis
    le dolç ris
    e·l clar vis,
    flor de lis,
    d’un crey qu’enpendray la mort;
    e s’ieu muyr ayman
    blasmar m’an
    vostre prets gran,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Ffort suy envejos
    e yoyos,
    amoros;
    car est cors
    vos pogues dir le mal que tray,
    li pen’e l’esglay
    ne l’esmay!
    Car be say
    que jamay
    no forets de tan brau respost,
    e fora·n dos tan
    lo meu xan
    pus agradan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Mon Bel Liaman,
    nuyl afan
    no m’es tan gran
    con vau lunyan;
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Danza ritornellata

    Testo a fronte

  • Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    I.
    Cel so qui capol’ e dola:
    tant soi cuynde e avinen
    si que destral ni exola
    no•y deman ni ferramen;
    qu’esters n’ay bastidas cen,
    que maestre de l’escola
    so, e am tan finamen
    que per pauc lo cor no•m vola.

    II.
    Si Deus me do alegranza
    e gaug de mon Per-Cabal,
    tant hi ferray de ma lança
    entre Qaresm’ e Nadal
    qu’En Lenga-Moza-de-Sal
    n’aura enuig e pesança,
    e tuit mei amich coral
    n’auran gaug e alegrança.

    III.
    Si mon caval trot’ a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,
    qu’en tal luec no l’acossega,
    si no trop qui m’en atur.
    Que no•y ha auzberch tan dur
    que mon bran d’acer cossega
    que jos la carn no•l pejur,
    si a Deu merce no pregha.

    IV.
    Un’ e doas e tres et quatre,
    cinc e seis e set e uit,
    m’avenc l’autrer a combatre
    ab ma osta tota nuit,
    e si•m trobes flac ni buit,
    per la fe que•us dey, bel fratre,
    io agra tost mon pan cuit,
    e puis fora fins de batre.

    V.
    Ma hosta no fo pas lota,
    e parec o al montar:
    si no•m tengues a sa cota,
    viatz m’agra fait tombar,
    c’axi•m fazia plombar
    com si fos una pilota;
    per que fay mal cavalgar
    en bestia c’axi trota.

    Traduzione

    Colui son che pialla e sgrossa:
    tanto son grazioso e bello
    che né scure né accetta
    chiedo, e nemmeno ferramenta;
    del resto ne ho imbastite cento,
    ché maestro della scuola
    sono e amo tanto finemente
    che a momenti il cuor s'invola.

    Se Dio mi dona allegria
    e gioia del mio Per-cabal,
    ferirò tanto di lancia
    fra Quaresima e Natale
    che don Lingua-Mozza-di-Sale
    ne avrà noia e tristezza
    e tutti i miei amici del cuore
    ne avranno gioia e allegria.

    Se il mio cavallo trotta a lega,
    non mancherò, ve lo assicuro,
    di condurlo presso quel luogo,
    se non trovo chi mi fermi.
    Ché non c'è usbergo tanto duro
    da impedire al mio brando d'acciaio
    di far danno giù alla carne,
    se a Dio non domanda pietà.

    Uno, due tre e quattro,
    cinque e sei e sette e otto,
    ho combattuto l'altro giorno
    con la mia ospite tutta la notte
    e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    avrei tosto cotto il pane
    e sarei fine battitore.

    La mia ospite non fu pigra,
    e lo mostrò al montare:
    se non mi fossi retto alla cotta
    subito mi avrebbe fatto cadere,
    mi avrebbe fatto piombare
    come fossi una palla;
    perché non si può cavalcare
    una bestia che trotta così.

    Testo a fronte

    Cel so qui capol’ e dola:Colui son che pialla e sgrossa:
    tant soi cuynde e avinentanto son grazioso e bello
    si que destral ni exolache né scure né accetta
    no•y deman ni ferramen;chiedo, e nemmeno ferramenta;
    qu’esters n’ay bastidas cen,del resto ne ho imbastite cento,
    que maestre de l’escolaché maestro della scuola
    so, e am tan finamensono e amo tanto finemente
    que per pauc lo cor no•m vola.che a momenti il cuor s’invola.
    Si Deus me do alegranzaSe Dio mi dona allegria
    e gaug de mon Per-Cabal,e gioia del mio Per-cabal,
    tant hi ferray de ma lançaferirò tanto di lancia
    entre Qaresm’ e Nadalfra Quaresima e Natale
    qu’En Lenga-Moza-de-Salche don Lingua-Mozza-di-Sale
    n’aura enuig e pesança,ne avrà noia e tristezza
    e tuit mei amich corale tutti i miei amici del cuore
    n’auran gaug e alegrança.ne avranno gioia e allegria.
    Si mon caval trot’ a lega,Se il mio cavallo trotta a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,non mancherò, ve lo assicuro,
    qu’en tal luec no l’acossega,di condurlo presso quel luogo,
    si no trop qui m’en atur.se non trovo chi mi fermi.
    Que no•y ha auzberch tan durChé non c’è usbergo tanto duro
    que mon bran d’acer cossegada impedire al mio brando d’acciaio
    que jos la carn no•l pejur,di far danno giù alla carne,
    si a Deu merce no pregha.se a Dio non domanda pietà.
    Un’ e doas e tres et quatre,Uno, due tre e quattro,
    cinc e seis e set e uit,cinque e sei e sette e otto,
    m’avenc l’autrer a combatreho combattuto l’altro giorno
    ab ma osta tota nuit,con la mia ospite tutta la notte
    e si•m trobes flac ni buit,e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fe che•us dey, bel fratre,per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    io agra tost mon pan cuit,avrei tosto cotto il pane
    e puis fora fins de batre.e sarei fine battitore.
    Ma hosta no fo pas lota,La mia ospite non fu pigra,
    e parec o al montar:e lo mostrò al montare:
    si no•m tengues a sa cota,se non mi fossi retto alla cotta
    viatz m’agra fait tombar,subito mi avrebbe fatto cadere,
    c’axi•m fazia plombarmi avrebbe fatto piombare
    com si fos una pilota;come fossi una palla;
    per que fay mal cavalgarperché non si può cavalcare
    en bestia c’axi trota.una bestia che trotta così.
  • Guillem de Berguedà, Vida

    Guillem de Berguedà, Vida

    Guillems de Bergedan si fo us gentils bars de Cataloigna, vescoms de Bergedan e seigner de Madorna e de Riechs. Bons cavalliers fo e bons gerriers, et ac gerra ab Raimon Folc de Cardona, q’era plus rics e plus grans que el. Et avenc se q’un jorn el se trobet ab Raimon Folc et aucis lo malamens; e per la mort d’en Raimon Folc el fo dessertetatz. Longa sazon lo mantengront siei paren e siei amic; mas pois l’abandoneron tuich per so qe totz los escogosset e de las moillers e de las fillas e de las serors, que anc non fo neguns qe’l man-tengues, mas N’Arnautz de Castelbon, q’era uns valens gentils hom d’aquella encontrada. Bons sirventes fetz, on disia mals als uns e bens als altres, e vana-va se de totas las dompnas que il sofrion amor. Mout li vengront de grans aventuras d’armas e de dompnas, e de grans desaventuras. E puois l’aucis uns peons. Et aissi sont escriut dels sieus sirventes.

    Prosopografia e atlante

  • Guillem e Joan Berenguer de Masdovelles

    Guillem e Joan Berenguer de Masdovelles

    Una riscrittura catalana

    Le temps presens de guaya primavera
    m’ensen tan fort, que fin’amor decori
    mils que no sull, cosirant l’ajutori
    de leys qui·s tayn que·m digu’: «Amichs, arrera»,
    per gran rayzo, car es de pretz tan auta,
    ez yeu li suy tan sotsmes he tan baix,
    que ssi guay temps ez amoros pentaix
    socors no·m fan, suy caygutz en deffauta.

    Mas le prims darts amoros ffer he sauta
    lay hon li platz, no guerdant ges dretxura;
    so·s maniffest per veray’escriptura,
    que d’aut a baix mantes de vetz resauta,
    ez a mig trayt, aysi co·s vol, se vira,
    anant firent per treves he per lonch,
    en mortals colps; no dona ges un jonch
    leys qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    Per qu’ieu sper que, de me pertint, ffira
    le darts mi-doncs, fazen colp desreunable,
    amb playa tal, que no sia curable
    ffins que mos prechs tot homilmen soffira;
    e lladonchs tuyg poran dir: «Ben derocha
    Amors los uns e·ls altres monta sus,
    que veus aquest, dessenperat he jus,
    tan alt montats, que·ls sobirans lochs tocha».

    Sest pensamens denan tots altres flocha,
    per que·n fau laus a la sayzos qui·l porta.
    Pero dich mal; he, si cazia morta
    leys c’am, del colp, seria tala pocha?
    No, mas ten gran, per que·m pinet susara,
    e vull trop mils quez yeu, lenguin, trespas,
    que si, per mi, don’ab aytal compas
    prenia mal d’ayçell c’Amor despara.

    Per qu’ieu soffir, e sofferay encara,
    lo dan que prench, si tot vey que me·n cruscha,
    e serviray lo mils que servir puscha,
    selan, soffren, pus ella m’es tan cara;
    e no·s pot ffar que sa gran gentilesa,
    qui resplendeix axi com fa·l solells,
    quant aura vists mos redobblats flegells,
    no·m prest la ma de piatats estesa.

    Li dur sospir e·l grieu pensar, contesa
    mouo trop fort, amb darts ez amb cayrells,
    jins en mon cor, mas er le temps novells
    m’a de fin joy sperança promesa.
    Lo temps present de bella primavera
    m’ansen tan fort, que pens an amor fina,
    e gens no guos passar la gran doctrina
    de la qui tanyn que·m digu’: «Amich, arrera»,
    per gran raho, car es de preu ten alta,
    e jo li son tant sotsmes he [tant] bax,
    que si bon temps e·l fruyt ca d’emor nax
    socorts no·m fan, caure per gran defalta.

    Mas lo prim dart d’emor, qui fer hi salta
    axi co·s vol, gens no guordant dretura,
    m’a fort farit, es cert, per escriptura,
    que d’alt a bax moltas voltas resalta,
    hi a mig tret, axi co·l plau, sa gira,
    anant firent per traves hi per lonch,
    ab mortals colps; no y dona gens un jong
    la qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    Per tant, esper que, de mi pertint, fira,
    lo dart, qui am, feent colp desreunable,
    ab plagua tal, que no sia curable;
    tro fins a tant que tots mos prechs sofira;
    llavos poran las gens dir: «Ben derrocha
    Amor los uns, los altres munta sus,
    que veus aquest, desesperat he jus,
    muntant ten alt, que·ls subirans lochs tocha».

    Cest pensament sobre los altres flocha,
    per que·n fas grat a la saho qui·l porta.
    Pero dich mal; he, si cayhia morta,
    la c’am, del colp, seria tala pocha?
    No, mas ten gran, per que·m penit susara;
    e val molt mes que jo, penant, trespas,
    qui si, per mi, dona de tal compas
    prenia dan d’equell qu’Emor despara.

    Per tant soffir, he soffarre encara,
    lo dan que prench, si be veig que me·n cuscha,
    e servire lo mils que servir puscha,
    collant, sofrint, pus ella m’es tan cara;
    e no·s fera que sa gran gentilesa,
    qui resplandex axi com fa lo sol,
    quant aura vist mon desmesurat dol,
    la ma no·m prest, de piatat estesa.

    Los durs sospirs e·ls greus pesars, contesa
    mouen dins mi, per so qui vida·m tol;
    aquell, pero, del mon senyor tot sol,
    si visch com dech, m’a sperança promesa.
  • Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Cantarey mentre m’estau
    chantaret bon e leiau
    que xanton macips de Pau,
    del fals veill coronat bisbau
    e d’En Folcalquer lo barrau:
    can re·ls sofrain dinz lur ostau
    van sojornar en cort reiau.
    Puis van xantan liridunvau,
    balan, notan gent e suau.

    Ges al rey no deu pesar
    si·ls faz’en sa cort estar
    ses prometre e ses dar,
    c’axi·s tenria un joglar,
    que als no queron mas manjar;
    mas eu los hi farey peccar
    si·n cort van per estalviar.
    Puys van xantan liridunvar,
    balan, notan autet e clar.

    Per ço l’apel Folcalquer,
    car traic son cavalier,
    mon Sabata de Cauder,
    can l’ac covidat el Soler
    e·l fetz manjar ab sa muyler.
    E gart nos Deus e San Leider
    de pebrada d’aital morter.
    Puis van xantan liridunver,
    balan, notan, que mal non m’er.

    Per ço l’apel Folc Ramon,
    car non ha en tot lo mon
    de traicio tan fagon;
    e·N Peyre de Berga·l segon.
    Per qu’eu en chant e·n bon e·n gron,
    et bais cascu la mul’el con
    si a traicio no respon.
    Puis van xantan liridonvon,
    balan, notan, q’aiço·ls coffon.

    Mon chantar volvv en biaix
    e met l’a·N Folc el caraix
    e valgra li mais us laix;
    e pes del joy de que engraix,
    que·m ten joyos e·m vest e·m paix,
    e no son chuflas de Roaix,
    c’ans es jois novels c’ades naix.
    Puis van xantan liridunvaix,
    balan, notan autet e baix.

    Dona, no·us cugetz qu’eu m’en laix
    mentr’aia una dent el caix.

    Traduzione

    Canterò mentre riposo
    la canzonetta buona e leale
    che cantano i bambini di Pau,
    sul falso e vecchio vescovile
    e su Folcalquero, il barile:
    quando manca qualcosa al loro ovile
    vanno a stare alla corte reale.
    Poi van cantando lirindunvale
    ballando, suonando suono soave.

    Affatto al re deve pesare
    se alla corte li fa stare
    senza promettere né dare
    come farebbe col giullare,
    non vogliono altro che mangiare;
    ma io ce li farò beccare,
    se in corte vanno a risparmiare.
    Poi van cantando lirinduvare
    ballando, suonando note alte e chiare.

    Per ciò lo chiamo Fol-canchèro
    perché tradì il suo cavaliere,
    il mio Sabata di Cauder,
    invitandolo a Soler
    e lo fece mangiare a sua mogliera.
    Ci guardi Dio e San Desiderio
    dalla pepata di tal mortaio.
    Poi van cantando lirinduvaio
    ballando, suonando non avrò danno.

    Per ciò lo chiamo Folco Raimondo
    perché nessuno in tutto il mondo
    di tradire è sì fecondo
    Peire di Berga è il secondo,
    così ne canto e grugnendo affondo:
    baci la mula nel conno
    chi di tradimento non risponde.
    Poi van cantando liridonvonde
    ballando, suonando che li confonde.

    Il mio canto storto biascico
    e lo sbatto a Folco in faccia
    che avrebbe preferito un lascito;
    invece penso alla gioia per cui ingrasso
    che mi rende felice, mi veste e mi pasce
    e non sono i tartufi di Edessa,
    ma un a nuova gioia che nasce.
    Poi van cantando liridunvasce
    ballando, suonando alto e basso.

    Donna, non crediate che la smetta,
    finché avrò denti in bocca.

    Rifacimento moderno di Francesc Ribera “Titot”
    Musica di Biel Majoral

    Cantaré perquè em complau
    un romanç que els nois de Pau
    van cantant amb so que atrau
    del vell bisbe, mestre del frau
    i d’en Ramon Folc, el gripau:
    quan veuen que el rebost decau
    se’n van a viure allà a Palau.
    Marxen cantant lirindunvau,
    ballant, tocant gentil i suau.

    Sembla que al rei tant li fa
    si a la cort els deixa estar
    sense que hagin de pagar,
    -igual com faria un joglar-
    van allà només a endrapar;
    si ho fan sols per estalviar
    ara jo els ho penso esguerrar.
    Marxen cantant lirindunvar,
    ballant, tocant altet i clar.

    Per’xò li dic “Trifolcguer”,
    va trair el seu cavaller
    en Sabata de Calder
    quan va convidar-lo al Soler:
    poc més i es menja sa muller.
    Que Sant Lleïr ens guardi a recer
    de pebrada de tal morter.
    Marxen cantant lirindunver,
    ballant, tocant, i em sembla bé.

    Per’xò li dic Foll Ramon
    perquè no hi ha en tot el món
    cap traïdor més pregon;
    i En Pere de Berga, el segon.
    Jo canto i bramo aquest afront;
    i que a la mula besi el cony
    qui a traïció no respon.
    Marxen cantant lirindonvon,
    ballant, tocant, que això els confon.

    Ara del cant giro l’eix
    contra en Folc, el sac de greix,
    que una corda al coll mereix;
    penso en la joia que, amb escreix,
    feliç em fa, em vesteix i em peix,
    no són mentides, tanmateix,
    sinó una joia que reneix.
    Marxen cantant lirindunveix,
    ballant, tocant, amb aquest deix.

    Mentre una dent em quedi al queix
    diré, Senyora, això mateix.

    Traduzione

    Canterò perché mi fa piacere
    una romanza che i ragazzi di Pau
    cantano con un suono che attira
    il vecchio vescovo, maestro di frodi
    e Raimondo Folco, il rospo:
    quando vedono che la dispensa decade,
    vanno a vivere lì a Palazzo.
    Marciano cantando lirindunvau,
    ballando, suonando in modo gentile e sommesso.

    Sembra che al re importi così tanto
    se li lascia stare a corte senza dover pagare,
    proprio come farebbe un menestrello,
    e loro ci vanno solo per ingozzarsi;
    se lo fanno solo per risparmiare
    adesso penso di fregarli.
    Marciano cantando lirindunvar,
    ballando, suonando in modo acuto e chiaro.

    Per questo lo chiamo “Trifolcguer”,
    ha tradito il suo cavaliere
    don Sabata de Calder
    quando lo ha invitato al Soler:
    ancora un po’ e si mangia la moglie.
    Che Saint Lleïr ci tenga lontano
    dall’impepata di tal mortaio.
    Se ne vanno cantando lirindunver,
    ballando, suonando, e mi sembra bello.

    Ecco perché lo chiamo Folle Raimondo
    perché non c’è traditore al mondo più profondo;
    e don Pere de Berga è il secondo.
    Canto e bramisco quest’affronto;
    e lascia che alla mula baci il conno
    chi del tradimento non risponde .
    Se ne vanno cantando lirindonvon,
    ballando, suonando, che questo li confonde.

    Ora del canto giro l’asta
    verso don Folco, sacco di grasso,
    che merita una corda al collo;
    Penso alla gioia che, oltremodo,
    mi rende felice, mi veste e pasce,
    non sono bugie tuttavia,
    ma una gioia che rinasce.
    Se ne vanno cantando lirindunveix,
    ballando, suonando, con questa cadenza.

    Finché mi rimarrà un dente nel mento,
    dirò, signora, sempre questo.

    Francesc Ribera “Titot”

    Biel Majoral

    La parodia di Raimon de Durfort

    I. 
    Ben es malastrucx dolens      
    lo Caersis a sos grens,
    quan soanet aitals presens;
    ben par que•l cosselhet sirvens:
    ia elh non sia mos parens,
    que s’elha m’en mostres dos cens,
    yeu los cornera totz iauzens,
    e pueys fora ricx e manens,
    neis ei refermera las dens.

    II.
    Non es bona dompn’ el mon
    si•m mostrava•l corn e•l con
    tot atretal com ilh se son,
    e pueys m’apellava “•N Raimon,
    cornatz m’ayssi sobre•l reon”,
    qu’ieu no•I baysses la car’ e•l fron
    com si volgues beure en fon:
    drutz qu’a sa dompn’ ayssi respon,
    ben tanh que de son cor l’aon.

    III.
    Caersinatz, tracher sers,
    tu que d’aquest plag mal mers,
    gartz, perque no•i tornas enquers
    cornar a dreg o a envers?
    Que•l corns es ben lavatz e ters:
    yeu en cornera cen milhers,
    e si n’i a assatz de fers;
    si fossetz pendutz a Bezers,
    no feir’ om tan chansos ni vers.

    IV.
    Pus etz malastrucx sobriers
    non es Arnautz l’escoliers,
    cui coffondon dat e tauliers
    e vay coma penedensiers
    paupres de draps e de deniers,
    qu’yeu li donera grans loguiers
    per so qu’yeu lay cornes primiers,
    e cornera mielhs que porquiers
    ni Porta Joia l’escassiers.

    V.
    Arnaut escolier, vay mi
    ancanog o al matin
    a Na Enan, e digas li
    que Raimons de Durfort li di
    que ben es pres del Caersi
    quan li mostret son raboi,
    mas grieu li responder’ ayssi,
    ans i cornera ses tai
    plus fresc que sirvens apezi.

    VI.
    Bernat de Cornilh, ye•us desfi,
    que aguetz del cornar fasti;
    per Mon Truc Malec, N’Audoi,
    te puesc desfiar e per mi.