Categoria: Poesa religiosa

  • Ramon Llull, Senyer ver Deus, rei glorios

    Ramon Llull, Senyer ver Deus, rei glorios

    Senyer ver Deus, rei glorios,
    qui ab vos volgues hom unir,
    membre us dels vostres servidors
    qui per vos volen mort sofrir,
    e faits los ardits lausadors
    en vos honrar e obeir
    de lur poder,
    car vos ets plaent, douç desir
    de lur esper.
    
    Nada es novella frevos,
    e renovellen li desir
    dels Apostols, qui lausant vos
    anaven mort plaer sentir.
    E doncs, qui es verai ni bos,
    meta s’avant, e vaja dir
    lo gran poder
    de Deu, qui hom fe·s devenir
    en son saber.
    
    Remembrat ha frares Menors
    lo Salvador, qui volc vestir
    ab si lo sant religios,
    e han fait Miramar bastir
    al rei de Mallorca ’moros.
    Iran sarrains convertir
    per far plaer
    a Deu, qui a mort volc venir
    per nos haver.
    
    E doncs, que fan preicadors,
    pus amen  tant en Deu fruir?
    Ni que fan abats ni priors,
    bisbes, prelats, qui enantir
    amen tant lurs possessios?
    Ni que fan reis, qui ab dormir
    e ab haver
    cuidon a parais tenir
    e Deus vezer?
    
    Menors e mijans e majors
    han plaer en mi escarnir,
    e amors, lagremes e plors
    e sospirs fan mon cors languir;
    e m’anima creix son joios
    remembrament, e son albir
    e son voler
    en Deus, qui·m fai tots jorns jausir
    en son dever. 
    
    La dolça Verge vull servir
    de mon poder,
    car sai m’ha trames dolç desir
    e bo esper.
    
    Blanquerna, qui·m sabria dir
    on dei tenir
    vas vostra cel·la on desir
    sol Deus haver?
    

    Testo a fronte

    Senyer ver Deus, rei glorios,Signore vero Dio, re glorioso,
    qui ab vos volgues hom unir,che voleste con voi unire l’uomo,
    membre us dels vostres servidorsricordatevi dei vostri servitori
    qui per vos volen mort sofrir,che per voi vogliono soffrire la morte
    e faits los ardits lausadorse permettete agli arditi laudatori
    en vos honrar e obeironorarvi e obbedirvi
    de lur poder,come possono,
    car vos ets plaent, douç desirperché siete il piacente, dolce desiderio
    de lur esper.della loro attesa.
    Nada es novella frevos,Non è una notizia minore,
    e renovellen li desire si rinnovino i desideri
    dels Apostols, qui lausant vosdegli Apostoli, che lodando voi
    anaven mort plaer sentir.con piacere affrontavano la morte.
    E doncs, qui es verai ni bos,E dunque, chi è vero e buono,
    meta s’avant, e vaja dirsi faccia avanti, e vada ad annunciare
    lo gran poderil grande potere
    de Deu, qui hom fe·s devenirdi Dio, che l’uomo fece divenire
    en son saber.nel suo sapere.
    Remembrat ha frares MenorsHa ricordato i frati minori
    lo Salvador, qui volc vestiril Salvatore, lui che volle vestire
    ab si lo sant religios,con sé la santa religione
    e han fait Miramar bastire hanno fatto costruire Miramare
    al rei de Mallorca ’moros.al re di Maiorca amoroso.
    Iran sarrains convertirFaranno i saraceni convertire
    per far plaerper far piacere
    a Deu, qui a mort volc venira Dio, che volle venire a morte
    per nos haver.per salvare noi.
    E doncs, que fan preicadors,E dunque, che fanno i predicatori,
    pus amen tant en Deu fruir?che tanto amano in Dio fruire?
    Ni que fan abats ni priors,E che fanno abati e priori,
    bisbes, prelats, qui enantirvescovi, prelati, che tanto amano
    amen tant lurs possessios?celebrare le loro possessioni?
    Ni que fan reis, qui ab dormirE che fanno i re, che con il dormire
    e ab havere con l’avere,
    cuidon a parais teniril paradiso credono di ottenere
    e Deus vezer?e Dio vedere?
    Menors e mijans e majorsMinori, mediani e maggiori
    han plaer en mi escarnir,hanno piacere nello schermirmi
    e amors, lagremes e plorse amori, lacrime e pianti
    e sospirs fan mon cors languir;e sospiri fanno il mio cuore languire;
    e m’anima creix son joiosla mia anima accresce il suo gioioso
    remembrament, e son albirricordo, e il suo pensiero
    e son volere il suo volere
    en Deus, qui·m fai tots jorns jausirin Dio, che mi fa tutti i giorni gioire
    en son dever.nel suo dovere.
    La dolça Verge vull servirLa dolce Vergine voglio servire
    de mon poder,del mio potere,
    car sai m’ha trames dolç desirperché qui m’ha trasmesso il dolce desiderio
    e bo esper.e la buona speranza.
    Blanquerna, qui·m sabria dirBlanquerna, chi mi saprebbe dire
    on dei tenircome devo dirigermi
    vas vostra cel·la on desirverso il vostro trono, dove desidero
    sol Deus haver?avere solo Dio?
  • Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via

    Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via


    Axi con cel c’anan erra la via 
    que deu tener, can va ab nit escura,  
    e te cami mal e brau, qui•l atura,    
    e no sab loc ne cami on se sia,     
    sufren mal temps ab regart de morir,  
    soy eu, c’anar no pusc, per que desir    
    que vis fenir  la nit, començan l’alba.   


    Que•l cami ay errat que far devia,    
    tan m’es la nuytz fer’ e salvatg’ e dura     
    e•l temps tan braus com mays va mays piyura,    
    per que no say on m’an ne on m’estia, 
    qu’enan non pusc anar ne remanir,     
    ne pusc lo temps laxar ne•l pusc sofrir    
    per que m’albir  que m’an trop tardan l’alba.   


    Est segles fals es la nuit qui•m laguia,   
    cami d’infern, temps braus ple de rancura,   
    e vals de plors, ço ditz Sant’Escriptura.    
    E l’enfans paucs can nays o signifia, 
    c’ab dolors yuc e•y esta ez exir    
    no•n pot ses plor. Ver Deu, faitz m’esclarzir     
    per dreyt seguir  lo cami donan l’alba.   


    Eu no soy ges cel qui va a s’amia     
    de nuyt, car cil cuy m’autrey m’asegura    
    pessan a leys, e d’altre no n’ay cura,     
    e lays la nuyt, e voil pendre•l clar dia,    
    car il no tem laucenjar ne mal dir, 
    enans li pusc ab jorn denan venir,    
    per qu’eu asir  la nit desiran l’alba.   


    Altr’amador say c’a ir’ e feunia     
    can ab sidons es, e descre e jura     
    can le jorns va e la nuytz tan pauc dura,    
    e jamays jor ne alba no volria;     
    ez eu, car tan dura la nuytz, cossir, 
    c’ab nuit no pusc de leys cuy soy jausir   
    ne•l lum chausir  que•ns fa clar’ e gran l’alba.  


    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.  


    D’est’alba deu totz hom aver desir,  
    c’om ses l’alba no pot al jorn venir  
    ne•l sol chausir , ne deu azirar l’alba.    


    Le nobles reys de Mayllorca sab dir   
    e far tot be, e•l segle deu servir    
    e obezir  serven e honran l’alba.    

    Traduzione

    Come colui che andando erra la via
    diritta, quando va di notte oscura,
    e il mal cammino prende che lo blocca
    e non sa il luogo né il cammin ove sia,
    soffrendo molto al pensier di morire,
    son io, che andar non posso e che desidero
    che finisca la notte e inizi l'alba.

    Il cammin che dovevo fare ho errato
    tanto la notte mi è selvaggia e dura
    e il tempo brutto che sempre peggiora,
    per cui non so ove andare o dove stia,
    giacché non posso andar né rimanere,
    lasciar non posso il tempo, né soffrirlo,
    credo che troppo sta tardando l'alba.

    La notte che mi offende è il mondo falso
    cammin d'inferno, crudo tempo e tristo
    valle di pianto, dice la Scrittura,
    e il bimbo quando nasce lo dimostra
    sta con dolore e urla e all'uscire
    piangere deve. Buon Dio, fammi luce
    così che segua il cammin fino all'alba.

    Quello non son che va dalla sua amica
    di notte: io son di lei che rassicura
    pensando a lei, e d’altro non ho cura,
    e notte lascio, ambendo al chiaro giorno;
    non teme mai calunnia o maldicenza
    posso anzi a lei di giorno presentarmi,
    sì ch’io fuggo la notte e voglio l’alba.

    So d’altro amante che ha tristezza e furia
    quando è con la sua donna, e allora impreca
    che arriva il giorno e la notte non dura
    e lui giorno né alba mai vorrebbe;
    ma io mi dolgo della lunga notte,
    perché gioir non posso del mio amore,
    né sceglier luce che ci schiari all’alba.

    Luce e gioia è l'astro che il mondo guida ,
    né mai fu donna di tale natura,
    che quanti più la pregano migliora,
    e il suo Sposo fa ciò che non farebbe
    un altro sposo, perché ama servire
    la sua sposa, amarla ed obbedirle,
    senza pecca è di giorno e mostra l’alba

    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.

    Quest’alba deve ognun desiderare,
    ché senza l'alba non si giunge al giorno,
    né il sol si sceglie: non si odi l'alba.

    Ogni bontà il nobil re di Maiorca
    sa fare e dire e al mondo ha da servire
    sicché ubbidisce e serve e onora l’alba.