Categoria: Poesia

  • Alef Gham (Esmaeel Gharavi Manjili)

    Alef Gham (Esmaeel Gharavi Manjili)

    La petjada

    La petjada ha dit d’una senglar, que fugissera va anar.
    En travessar l’estany, ferida, fins al desert va anar.

    Una flor ha florit sobre el fang així i la sang de la seva ferida flueix com una tulipa.
    I des de la vora de l’estany, com qui cull flors, escampant flors va anar.

    En els dissenys entrellaçats de les peülles, hi ha el senyal d’un cadell.
    Més aviat, darrere la mare, cap a una no-segura terra-perduda va anar.

    Registrada serà aquí, la línia de la mort per l’olor de la sang.
    Amb el testimoni del peu d’un llop, que amb tota pressa va anar.

    L’ombra del vol del voltor no deixa rastre al sender.
    Just com el ploure que, de segur, del record de la pluja via va anar.

    En el fang-aigua d’aquell estany, rodolant el cos, èbria, de cap.
    L’ombra sinistra de l’home va veure, i d’aquesta manera va anar.

    ((( رّد پا )))


    رّد ِپا گفت از گُرازی، که گُریزان رفته است

    در عبور از برکه زخمی, تا بیابان رفته است

    گُل زده بر ِگل چنین، خوناب ِ زخمش لاله وار

    کز کران ِ برکه گلچینی، ُگّل افشان رفته است

    در نقوش ِ در هم ِ سُمها، نشان از توله ایست

    بل پی مادر، به نا امن ِ گُمستان رفته است

    ثبت خواهد شد درینجا، خطّ مرگ از بوی خون

    با شهود ِ پای ِ گرگی، که شتابان رفته است

    سایه ی پرواز کرکس، رَد نمی کارَد به راه

    همچنان بارش که حتم، از یاد ِ باران رفته است

    در گِلاب ِ برکه آن، غلتانده تن مستانه سر

    سایه ی منحوس انسان دید، کاین سان رفته است

    اسماعیل غروی منجیلی

    (الف. غم)
  • Susanna Rafart, Què diu l’ocell

    Susanna Rafart, Què diu l’ocell

    Què diu l’ocell torbat per la tempesta?
    Com ha predit l’atzar de font obscura?
    No tornarà, no tornarà a la muda
    i dolorosa sang del seu casal.

    Qui sent humides ales en la nit?
    D’on manquen altres vents que no el prevenen?
    Res no l’espera, res no el fa avançar:
    deixa plomes en l’aire on s’aliena.

    Mes, si en trobeu el cos, preserveu l’aigua
    que dorm perduda als ulls desarrelats.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Què diu l’ocell torbat per la tempesta?Cosa dice l’uccello turbato dalla tempesta?
    Com ha predit l’atzar de font obscura?Come ha previsto il caso da fonte oscura?
    No tornarà, no tornarà a la muda i dolorosa sang del seu casal.Non tornerà, non tornerà al muto e doloroso sangue della sua casa.
    Qui sent humides ales en la nit?Chi sente umide ali nella notte?
    D’on manquen altres vents que no el prevenen?Da dove mancano altri venti che non lo prevengono?
    Res no l’espera, res no el fa avançar:Niente lo aspetta, niente lo fa avanzare:
    deixa plomes en l’aire on s’aliena.lascia piume nell’aria dove si aliena.
    Mes, si en trobeu el cos, preserveu l’aiguaMa, se ritrovate il suo corpo, preservate l’acqua
    que dorm perduda als ulls desarrelats.che dorme perduta negli occhi sradicati.
  • Mercè Rodoreda, Penèlope

    Mercè Rodoreda, Penèlope

    Em compta el temps la marinada amarga, 
    la mar amb son abominable crit!
    La mel dintre la gerra s'ha espessit
    i els brots que vas deixar fan ombra llarga.
    Oh xaragall lluent! La seda blanca 
    serà la lluna de la meva nit; 
    l'arbre cairat, capçal del nostre llit, 
    estén encar un pensament de branca.
    Esquerpa, sola, tota fel i espina, 
    faig i desfaig l'absurda teranyina,
    aranya al lucinada del no-res.
    Un deix d'amor arran de llavi puja 
    i mor com una llàgrima de pluja
    al viu del darrer pètal que ha malmès.

    Penelope


    Mi conta il tempo un libeccio amaro,
    il mare con il suo orrendo grido!
    Il miele nella giara si è ispessito
    e i butti che hai lasciato ormai fanno ombra.

    Oh solco lucente! La seta bianca
    sarà la luna della mia notte;
    l’albero quadro, nostro capezzale,
    distende ancora un pensiero di ramo.

    Scontrosa, sola, tutta fiele e spina,
    faccio e disfaccio quest’assurda tela,
    come ragno del nulla allucinato.

    Suono d’amore raso al labbro sale
    e muore come lacrima di pioggia
    sul petalo che, ultimo, ha distrutto.

    Per Maria Clelia Cardona

  • Salvador Espriu, Amb música ho escoltaries potser millor

    Salvador Espriu, Amb música ho escoltaries potser millor

    Et diré sempre la veritat.
    I si et parlo tan sovint de la meva
    quotidiana, solitària mort,
    i amb cruel accent carrego
    aquesta única síl·laba
    del meu petit saber,
    és sols perquè m’agradaria que sentissis
    dintre teu, ben endins, on acaba
    el fred camí al teu darrer sepulcre,
    com humilment, silenciós,
    t’estimo.
    Veus? El suau vent a l’herba,
    i tu i jo, una dona i un home,
    i tots els noms de tan fràgil bellesa,
    i aquesta tarda per a nosaltres
    potser immortal.
    Però no vols endevinar mai als meus ulls
    qui soc jo, com soc jo i ara m’omples
    de buida, densa, sorollosa
    argila de paraules,
    fins a fer-ne un insalvable mur,
    aquest curt pas
    que ja del tot em separa
    de tu.

    Traduzione

    Con la musica forse lo ascolteresti meglio

  • Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

    Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

  • Oques grasses, Serem Ocells

    Oques grasses, Serem Ocells

    Amunt, 
    si encara hi ets és un plaer
    haver aguantat la vida amb tu
    ens ha ajudat el fons
    on tot és fosc
    quan ho vèiem tot perdut.

    Avui, 
    vull ser l’ombra del núvol blanc
    vull sentir que sóc aquí,
    no miris avall que tremola el pols
    ves-te’n cap amunt.

    Alça el vol, marxa lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    que les mateixes pors que ens ceguen
    són finestres plenes de llum.

    I alço el vol, marxo lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    El que es pugui dir de mi,
    el que pensarà la gent
    vull anar guanyant la vida
    sense anar perdent el temps.

    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

    No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

    Segur
    que la incertesa em fa seguir,
    potser no saber en el fons em fa feliç,
    diguem qui podria saber millor que tu
    els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.

    Per mi
    no cal que deixis de fer res,
    vull que sentis que ets aquí,
    si algun dia et perds
    segur que et serveix,
    si ara et ve de gust
    ves-te'n cap amunt.

    Marxa lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    Que les mateixes pors que ens ceguen
    són finestres plenes de llum.
    I alço el vol, marxo lluny
    i que importa si ningú ho entén?
    El què es pugui dir de mi
    el que pensarà la gent,
    vull anar guanyant la vida
    sense anar perdent el temps.

    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

    No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat del vens.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Amunt,Lassù,
    si encara hi ets és un plaerse ci sei ancora son contento
    haver aguantat la vida amb tua sopportare la vita con te
    ens ha ajudat el fonsci ha aiutato il fondo
    on tot és foscdove tutto è buio
    quan ho vèiem tot perdut.quando abbiamo visto tutto perso.
    Avui,Oggi,
    vull ser l’ombra del núvol blancvoglio essere l’ombra della nuvola bianca
    vull sentir que sóc aquí,voglio sentire che sono qui,
    no miris avall que tremola el polsnon guardare in basso
    ves-te’n cap amunt.che trema il polso, vattene lassù.
    Alça el vol, marxa llunyVola in alto, vai lontano
    i què importa si ningú ho entén?e cosa importa se nessuno capisce?
    que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
    són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
    I alço el vol, marxo llunye volo in alto, vado lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    El que es pugui dir de mi,Cosa si dirà di me,
    el que pensarà la gentcosa penserà la gente,
    vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
    sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
    No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.
    SegurSicuro
    que la incertesa em fa seguir,che l’incertezza mi fa andare avanti,
    potser no saber en el fons em fa feliçforse non sapere in fondo mi fa felice
    diguem qui podria saber millor que tue chi potrebbe saperlo meglio di te
    els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.le volte che hai vinto l’angoscia e hai vissuto.
    Per miPer me
    no cal que deixis de fer res,non devi smettere di fare nulla,
    vull que sentis que ets aquí,voglio che tu senta che sei qui,
    si algun dia et perdsse un giorno ti perdi
    segur que et serveix,sicuro che ti serve,
    si ara et ve de gustse ora ti va
    ves-te’n cap amunt.vattene lassù.
    Marxa llunyVai lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    Que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
    són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
    I alço el vol, marxo llunyPrendo il volo, vado lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    El què es pugui dir de miQuesto è quello che puoi dire di me
    el que pensarà la gentquello che penserà la gente
    vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
    sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
    No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen paperse nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petons,non so cosa dicono i tuoi baci,
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.

  • Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Veles e vents han mos desigs complir,
    ffahent camins duptosos per la mar.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;
    xaloch, levant los deuen subvenir
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
    ffent humils prechs al vent tremuntanal
    qu’en son bufar los sia parcial
    e que tots cinch complesquen mon retorn.

    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,
    mudant color e l’estat natural,
    e mostrara voler tota res mal
    que sobre si atur hun punt al jorn;
    grans e pochs peixs a recors correran
    e cerquaran amaguatalls secrets:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
    per gran remey en terra exiran.

    Los pelegrins tots ensemps votaran
    e prometran molts dons de cera fets;
    la gran paor traura·l lum los secrets
    que al confes descuberts no seran.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
    de no minvar mes fermes voluntats
    e que tots temps me sereu de present.

    Yo tem la mort per no sser vos absent,
    per que Amor per mort es anullats;
    mas yo no creu que mon voler sobrats
    pusqua esser per tal departiment.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;
    sol est penssar me tol del mon delit
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.

    Apres ma mort, d’amar perdau poder,
    e sia tots en ira convertit,
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,
    tot lo meu mal sera vos no veher.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?
    Vostre voler sabera quant me vol,
    tement, fiant de tot l’avenidor.

    Yo son aquell pus estrem amador,
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dol
    tant com la mort per sa strema dolor.
    A be o mal d’amor yo so dispost,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,
    me trobara faent humil respost.

    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;
    a mi no plau ma vida sser estorta
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
    al que Amor fora mi obrara;
    lo seu poder en acte·s mostrara
    e los meus dits ab los fets provare.

    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
    de que la part pijor me·n romandra;
    e de vos sab lo qui sens vos esta.
    A joch de daus vos acomparare.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Veles e vents han mos desigs complir,Per vele e venti s’avvera il disio,
    ffahent camins duptosos per la mar.a me che faccio dubbie strade in mare.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;Contrari trovo Maestrale e Ponente,
    xaloch, levant los deuen subvenirsoccorso son da Scirocco e Levante
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,e i loro amici, cioè Austro e Grecale,
    ffent humils prechs al vent tremuntanalmentre m’inchino al vento tramontano,
    qu’en son bufar los sia parcialchiedendo di buffare a mio favore
    e que tots cinch complesquen mon retorn.e tutti e cinque compiano il ritorno.
    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,Ribollirà il mare come la pentola nel forno,
    mudant color e l’estat natural,color cambiando e stato naturale,
    e mostrara voler tota res male mostrerà di odiare tutto quello
    que sobre si atur hun punt al jorn;che su di lui si fermi anche un istante;
    grans e pochs peixs a recors correranpesci grandi e piccoli correranno a rifugiarsi
    e cerquaran amaguatalls secrets:e cercheranno nascondigli segreti:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,fuggendo dal mare, dove si sono nutriti e nati,
    per gran remey en terra exiran.come estremo rimedio usciranno sulla terra.
    Los pelegrins tots ensemps votaranI pellegrini tutti insieme faran voto,
    e prometran molts dons de cera fets;prometteranno assai doni di cera:
    la gran paor traura·l lum los secretsla gran paura svelerà segreti
    que al confes descuberts no seran.che neanche al confessore eran palesi.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,Pur nel periglio mi sarete in mente,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,e farò voto a Dio, che ci ha legati,
    de no minvar mes fermes voluntatsdi non ridurre il mio fermo volere
    e que tots temps me sereu de present.e che a me sempre sarete presente.
    Yo tem la mort per no sser vos absent,Temo la morte che da voi m’assenta,
    per que Amor per mort es anullats;perché Amor solo la morte annulla,
    mas yo no creu que mon voler sobratsperò non credo che il mio voler vinto
    pusqua esser per tal departiment.essere possa da tale partenza.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,Geloso son se mi volete poco,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;sì che, io morto, poi mi scorderete;
    sol est penssar me tol del mon delitfugge a pensarci ogni piacer del mondo,
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.ma, se viviamo, ciò non avverrà:
    Apres ma mort, d’amar perdau poder,io morto, possa d’amor non perderete
    e sia tots en ira convertit,e non sarà tutto in tristezza volto;
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,per me, forzato a uscir dal mondo,
    tot lo meu mal sera vos no veher.tutto il male starà nel non vedervi.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,Oh Dio! Perché termine amor non ha?
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?Vicino a lui mi troverei da solo,
    Vostre voler sabera quant me vol,vostro voler saprei quanto mi vuole,
    tement, fiant de tot l’avenidor.temendo, confidando nel futuro!
    Yo son aquell pus estrem amador,Io sono quell’amante più che estremo
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:dopo quello cui Dio la vita toglie:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dolpoiché son vivo, il cuor non mostra il duolo
    tant com la mort per sa strema dolor.della morte, col suo dolore estremo.
    A be o mal d’amor yo so dispost,Al bene son disposto, o al mal d’amore,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;ma Fortuna non dà a me l’occasione:
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,ben sveglio, con la porta spalancata,
    me trobara faent humil respost.mi troverà con un’umile risposta.
    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,Voglio ciò che potrei pagar ben caro,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;tale speranza allevia molti mali;
    a mi no plau ma vida sser estortanon mi piace la mia vita priva
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.del fiero caso, e prego arrivi presto.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar feAllora non dovranno prestare fede
    al que Amor fora mi obrara;a ciò che opera Amor fuori di me:
    lo seu poder en acte·s mostrarail suo potere in atto sarà chiaro
    e los meus dits ab los fets provare.e proverò i miei detti con i fatti.
    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,Amore, di voi sento più di quanto so,
    de que la part pijor me·n romandra;e la parte peggior mi resterà,
    e de vos sab lo qui sens vos esta.vi conosce chi sta senza di voi:
    A joch de daus vos acomparare.vi paragonerò al gioco dei dadi.
  • Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat

    Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat

    Jullol de 1859

    Si ab mos cantars sensills ¡oh Patria mia!
    Terra sagrada ahont mon bressol sens galas
    Balandrejà, al trist tó de sas baladas,
    Una mare ab amor;
    Si cantant de recorts jo puch un dia
    Ta corona refer que fulla à fulla
    Dispersá per tas planas regaladas
    Del seggles lo rigor.

    Dels antichs trobadors la muda lira
    Jo arrencaré de llurs humits sepulcres,
    Y al geni que divaga entre llurs llosas
    Plorant invocaré,
    Y despertantne las que l' mon admira
    Ombras sagradas, noms cenyits de gloria,
    Los comptes y antichs reys, y llurs famosas
    Batallas cantaré.

    Jove só ¡oh Patria! sí, y la ma encara
    Tremola sobre l' arpa ahont la cigala
    Brillá dels trobadors, ahont ressonaren
    Los cants dels Cabestanys:
    Jove só: ¿mes que importa si m' ets cara,
    ¡Oh Laletania! si á ton nom sas alas
    Bat mon trist cor; si m’ sobra en amor patri
    Lo que me falta en anys?

    Durs serán mos cantars, sens armonia
    Saltarán de mon cor mos sentits versos,
    Com de un acer ardent saltan hermosos
    Trossos de foch brillants;
    Mes no sels tatxará de bastardia,
    Pus llemosins serán encara que aspres,
    Y en recorts riçhs y en fets caballerosos
    Dels héroes laletans.

    Durs, sí, mes nobles com lo vol del áliga;
    Mes llibres com los monts que sas nevadas
    Crestas, que boscos de mil anys cenyeixan,
    Aixecan fins al cel;
    Ni en sonorosas voltas assentadas
    En llaugeras columnas d' or y marbre
    Darán venals llahors als qui mereixan
    Sols despreci cruel.

    Ni temes, Patria, que ab cantars joyosos
    Tas llágrimas insulte de viudesa,
    Ni recorde vils noms dels qui trencaren
    Lo ceptre de tos reys:
    Prestem son foch de Laletania l' geni,
    Y al mon recordaré la saviesa
    Dels antichs y bravura que al mon daren
    Llur dialecte y llurs lleys.

    Prestenm' son geni ls' trobadors que dorman
    En llits de marbre en pau y exemps de pena,
    Y en melós llemosí, pus es lo idioma
    Ab que parlo al Senyor,
    Cantaré tas grandesas, Catalunya,
    Tos comptes y antichs reys que per l' arena
    Lo pendó arrossegaren de Mahoma
    Del sarrahí traidor.

    Cantaré als paladins que en las riberas
    Del Jordá venerat la arena santa
    Ab sanch tenyiren que ab sa sanch divina
    Lo fill de Deu regá;
    Y al jovenet galant que ab ágil planta
    Penjada l' arpa al coll que al vent gemega,
    Baix lo dorat balcó d' ahont dorm sa nina
    Venia á sospirar.

    Y cantaré ls' amors y la hermosura
    De las fillas gentils de las montanyas,
    Las del cos mes ayrós que una urna grega,
    Mes que un gerro de flors:
    Pus no sempre ressona en las alturas
    Ni entre sostres dorats, ni en salons gótichs;
    Pus no desdenya las humils cabanyas
    L' arpa dels trobadors!

    Testo a fronte

    Lo gaiter del Llobregat
    Jullol de 1859

    Si ab mos cantars sensills ¡oh Patria mia!
    Terra sagrada ahont mon bressol sens galas
    Balandrejà, al trist tó de sas balades,
    Una mare ab amor;
    Si cantant de recorts jo puch un dia
    Ta corona refer que fulla à fulla
    Dispersá per tas planas regaladas
    Del seggles lo rigor.

    Dels antichs trobadors la muda lira
    Jo arrencaré de llurs humits sepulcres,
    Y al geni que divaga entre llurs llosas
    Plorant invocaré,
    Y despertantne las que l’ mon admira
    Ombras sagrades, noms cenyits de gloria,
    Los comptes y antichs reys, i llurs famosas
    Batallas cantaré.

    Jove só ¡oh Patria! sí, y la ma encara
    Tremola sobre l’ arpa ahont la cigala
    Brillá dels trobadors, ahont ressonaren
    Los cants dels Cabestanys:
    Jove só: ¿mes que importa si m’ ets cara,
    ¡Oh Laletania! si á ton nom sas ales
    Bat mon trist cor; si m’ sobra en amor patri
    Lo que me falta en anys?

    Durs serán mos cantars, sens armonia
    Saltarán de mon cor mos sentits versos,
    Com de un acer ardent saltan hermosos
    Trossos de foch brillants;
    Mes no sels tatxará de bastardia,
    Pus llemosins serán encara que aspres,
    Y en recorts riçhs y en fets caballerosos
    Dels héroes laletans.

    Durs, sí, mes nobles com lo vol del áliga;
    Mes llibres com los monts que sas nevades
    Crestas, que boscos de mil anys cenyeixan,
    Aixecan fins al cel;
    Ni en sonorosas voltas assentadas
    En llaugeras columnas d’ or y marbre
    Darán venals llahors als qui mereixan
    Sols despreci cruel.

    Ni temes, Patria, que ab cantars joyosos
    Tas llágrimas insulte de viudesa,
    Ni recorde vils noms dels qui trencaren
    Lo ceptre de tos reys:
    Prestem son foch de Laletania l’ geni,
    Y al mon recordaré la saviesa
    Dels antichs y bravura que al mon daren
    Llur dialecte y llurs lleys.

    Prestenm’ son geni ls’ trobadors que dorman
    En llits de marbre en pau i exemps de pena,
    Y en melós llemosí, pus es lo idioma
    Ab que parlo al Senyor,
    Cantaré tas grandesas, Catalunya,
    Tos comptes y antichs reys que per l’ arena
    Lo pendó arrossegaren de Mahoma
    Del sarrahí traidor.

    Cantaré als paladins que en las riberas
    Del Jordá venerat la arena santa
    Ab sanch tenyiren que ab sa sanch divina
    Lo fill de Deu regá;
    Y al jovenet galant que ab ágil planta
    Penjada l’arpa al coll que al vent gemega,
    Baix lo dorat balcó d’ ahont dorm sa nina
    Venia á sospirar.

    Y cantaré ls’ amors i la hermosura
    De las fillas gentils de las montanyas,
    Las del cos mes ayrós que una urna grega
    Mes que un gerro de flors:
    Pus no sempre ressona en las alturas
    Ni entre sostres dorats, ni en salons gótichs;
    Pus no desdenya les humils cabanyas
    L’ arpa dels trobadors!
    Il cornamusaro del Llobregat
    Luglio 1859

    Se con i miei semplici canti, oh Patria mia,
    terra sacra dove la mia culla disadorna
    fece ondeggiare, al tono triste delle sue ballate,
    una madre con amore;
    Se cantando di ricordi io posso un giorno
    la tua corona rifare, che foglia a foglia
    disperse, attraverso le tue piane colate
    dai secoli, il rigore.

    Degli antichi trovatori la muta lira
    strapperò dai loro umidi sepolcri,
    e il genio che vaga tra le loro lastre
    piangendo invocherò,
    e, risvegliando ammirate dal mondo
    ombre sacre, nomi cinti di gloria,
    i conti e gli antichi re e le loro famose
    battaglie canterò.

    Sono giovane, oh Patria! sì, e la mano ancora
    trema sull’arpa dove la cicala
    brillò dei trovatori, dove risuonarono
    i canti dei Cabestany:
    sono giovane: ma che importa se mi sei cara,
    Oh Laletania! se, al tuo nome, le ali
    batte il mio cuore triste; se eccede in amor patrio
    quel che mi manca in anni?

    I miei canti saran duri, senza armonia
    salteranno dal mio cuore i miei versi sinceri,
    come da un acciaio ardente saltano, belli, <br> pezzi di fuoco brillanti;
    ma nessuno li taccerà di bastardi,
    ché limosini saranno, ancorché aspri,
    nei ricchi ricordi e nei fatti cavallereschi
    degli eroi laletani.

    Duri, sì, ma nobili, come il volo dell’aquila;
    ma liberi come i monti che le loro innevate
    creste, che boschi millenari cingono,
    elevano fino al cielo;
    né in sonore volte posate
    su agili colonne d’oro e marmo
    daranno venali lodi a coloro che meritano
    soltanto disprezzo crudele.

    Non temere, Patria, che con canti gioiosi
    insulterò le tue lacrime di vedova
    o che ricorderò i nomi vili di chi ruppe
    lo scettro dei tuoi re:
    Il loro fuoco sarà per il genio di Laletania
    e al mondo ricorderò la saggezza e il coraggio
    degli antichi che al mondo dettero
    il loro dialetto e le loro leggi.

    Mi prestino il loro genio i trovatori che dormono
    in letti di marmo in pace e senza pena
    e in dolcissimo limosino, che è l’idioma
    con cui parlo a Signore,
    canterò le tue grandezza, Catalogna,
    i tuoi conti e gli antichi re che per l’arena
    lo stendardo strascicarono di Maometto
    del saraceno traditore.

    Canterò i paladini che, sulle rive+
    del Giordano venerato, la santa arena
    col sangue tinsero, che col suo sangue divino
    il figlio di Dio irrigò;
    e il giovinetto cortese che con agile aspetto
    al collo appesa l’arpa, che al vento geme,
    sotto il balcone dorato ove dorme la sua fanciulla
    veniva a sospirare.

    E canterò gli amori e la bellezza
    delle figlie gentili delle montagne;
    quelle dal corpo più grazioso di un’urna greca,
    più di un vaso di fiori:
    ché non sempre risuona nelle altezze,
    né sotto aurei soffitti né in gotici saloni;
    ché non disdegna le umili capanne,
    l’arpa dei trovatori!
  • Josep Vicenç Foix, És quan dormo que hi veig clar

    Josep Vicenç Foix, És quan dormo que hi veig clar

    És quan plou que ballo sol
    vestit d'algues, or i escata
    ,
    hi ha un pany de mar al revolt
    i un tros de cel escarlata,
    un ocell fa un giravolt
    i treu branques una mata,
    el casalot del pirata
    ès un ample gira-sol.
    És quan plou que ballo sol
    vestit d'algues, or i escata
    .

    És quan ric que em veig gepic
    al bassal de sota l'era
    ,
    em vesteixo d'home antic
    i empaito la masovera,
    i entre pineda i garric
    planto la meva bandera;
    amb una agulla saquera
    mato el monstre que no dic.
    És quan ric que em veig gepic
    al bassal de sota l'era
    .

    És quan dormo que hi veig clar
    foll d'una dolça metzina
    ,
    amb perles a cada mà
    visc al cor d'una petxina,
    só la font del comellar
    i el jaç de la salvatgina,
    - o la lluna que s'afina
    en morir carena enllà.
    Es quan dormo que hi veig clar
    Foll d'una dolça metzina
    .
    È quando piove che ballo da solo
    vestito di alghe, oro e squama
    ,
    c'è un pezzo di mare in burrasca
    e un pezzo di cielo scarlatto,
    un uccello che fa giravolte
    e getta rami un cespuglio,
    la gran casa del pirata
    come un ampio un girasole.
    È quando piove che ballo da solo
    vestito di alghe, oro e squama
    .

    È quando rido che mi vedo gobbo
    nella pozza sotto l'aia
    ,
    mi vesto da uomo antico
    e inseguo la fattoria,
    e tra la pineta e la quercia
    pianto la mia bandiera;
    con un ago da sellaio
    uccido il mostro che non dico.
    È quando rido che mi vedo gobbo
    nella pozza sotto l'aia
    .

    È quando dormo che ci vedo chiaro
    folle di un dolce veleno
    ,
    con perle in ogni mano
    vivo nel cuore di una conchiglia,
    sono la fonte del vallata
    e il giaciglio della selvaggina,
    - o la luna che si affina
    nel morire carena in là.
    È quando dormo che ci vedo chiaro
    folle di un dolce veleno
    .
    És quan dormo que hi veig clarÈ quando dormo che ci vedo chiaro
    És quan plou que ballo sol
    vestit d’algues, or i escata,
    È quando piove che ballo da solo vestito di alghe, oro e squama,
    hi ha un pany de mar al revoltc’è un pezzo di mare in burrasca
    i un tros de cel escarlata,e un pezzo di cielo scarlatto,
    un ocell fa un giravoltun uccello che fa giravolte
    i treu branques una mata,e getta rami un cespuglio,
    el casalot del piratala gran casa del pirata
    ès un ample gira-sol.come un ampio un girasole.
    És quan plou que ballo sol
    vestit d’algues, or i escata.
    È quando piove che ballo da solo vestito di alghe, oro e squama.
    És quan ric que em veig gepic
    al bassal de sota l’era,
    È quando rido che mi vedo gobbo
    nella pozza sotto l’aia,
    em vesteixo d’home anticmi vesto da uomo antico
    i empaito la masovera,e inseguo la fattoria,
    i entre pineda i garrice tra la pineta e la quercia
    planto la meva bandera;pianto la mia bandiera;
    amb una agulla saqueracon un ago da sellaio
    mato el monstre que no dic.uccido il mostro che non dico.
    És quan ric que em veig gepic
    al bassal de sota l’era.
    È quando rido che mi vedo gobbo
    nella pozza sotto l’aia.
    És quan dormo que hi veig clar
    foll d’una dolça metzina,
    È quando dormo che ci vedo chiaro folle di un dolce veleno,
    amb perles a cada màcon perle in ogni mano
    visc al cor d’una petxina,vivo nel cuore di una conchiglia,
    só la font del comellarsono la fonte del vallata
    i el jaç de la salvatgina,e il giaciglio della selvaggina,
    – o la lluna que s’afina– o la luna che si affina
    en morir carena enllà.nel morire carena in là.
    És quan dormo que hi veig clar
    foll d’una dolça metzina,
    È quando dormo che ci vedo chiaro folle di un dolce veleno,
  • Ginestà, Estimar-te com la terra

    Ginestà, Estimar-te com la terra

    Sé morir i sé viure
    sé fer pondré el meu sol
    sé fer mal, sóc de vidre
    sóc guspira, estel i carícia
    faig del drama tres muntanyes
    faig allò que tots esperen
    faig i roures, branques tendres
    sóc al terra amb l'herba seca
    és quan dormo que hi veig clar
    és la brisa i la marea
    és com taronges d'Alcanar
    sóc tardors i primaveres
    si m'ensorro fes-ne runes
    no m'enterris a l'arena
    si és delicte no guanyar
    jo no vull aquesta condemna
    i per lliure vull un país
    i per seure una vorera
    per somiar, que vens amb mi
    per no perdre'm la drecera
    al meu pit un cor sencer
    a l'estomac papallones
    a les mans fruits d'esbarzer,
    i al record les tardes bones
    i cançons a mig desfer
    el gat vell que m′ha vist créixer
    o fer el punki pel carrer
    treballar els caps de setmana
    e no veure't els feiners
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers
    .

    Pels moments de dubte
    pel món que tinc al cap
    per quan era invencible
    i la por era un fracàs
    els vells salten les barreres
    i tot torna a començar
    i els nens seuen a les places
    i nosaltres a aquell bar
    i la gent que sempre córrer
    avui para a saludar
    e el meu cor segueix en ordre
    viu de lluites quotidianes
    mentre estripa el que fa mal
    e l'escalfes si m'abraces,
    i al record les tardes bones
    i cançons a mig desfer
    El gat vell que m'ha vist créixer
    o fer el punki pel carrer
    treballar els caps de setmana
    i no veure't els feiners
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers
    .

    Traduzione

    So morire e so vivere
    so far calare il mio sole
    so far male, sono di vetro,
    sono scintilla, stella e carezza,
    faccio del dramma tre montagne
    faccio quel tutti aspettano,
    faggio e quercia, teneri rami,
    sono in terra con l’erba secca,
    quando dormo ci vedo chiaro,
    è la brezza e la marea,
    è come arance di Alcanar
    io sono autunni e primavere,
    se sprofondo fanne rovine,
    non seppellirmi nella sabbia
    se è delitto non guadagnare
    non voglio questa condanna
    e per libero voglio un paese
    e per sedere un marciapiede
    per sognare, che vieni da me
    per non perdere la dritta via
    nel mio petto un cuore intero,
    nello stomaco farfalle
    nelle mani frutti di rovo,
    nel ricordo le belle sere
    e canzoni da disfare
    il vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fare il punk sulla strada
    lavorare i fine settimana
    e non vederti i lavorativi,
    amarti come la terra che fa vivere i ciliegi
    .

    Per i momenti di dubbio,
    per il mondo che ho in testa
    per quando ero invincibile
    e la paura era uno smacco
    i vecchi saltano le barriere
    e tutto torna a cominciare
    i bambini siedono in piazza
    e noi in quel bar
    e la gente sta sempre a correre
    oggi si ferma a salutare
    e il mio cuore è sempre a posto
    vive di lotte quotidiane
    mentre strappa quel che fa male
    e lo scaldi se mi abbracci


    e nel ricordo le belle sere
    e canzoni da disfare
    il vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fare il punk sulla strada
    lavorare i fine settimana
    e non vederti i lavorativi,
    amarti come la terra che fa vivere i ciliegi
    .

    Testo a fronte

    Sé morir i sé viureSo morire e so vivere
    sé fer pondré el meu solso far calare il mio sole
    sé fer mal, sóc de vidreso far male, sono di vetro,
    sóc guspira, estel i caríciasono scintilla, stella e carezza,
    faig del drama tres muntanyesfaccio del dramma tre montagne
    faig allò que tots esperenfaccio quel tutti aspettano,
    faig i roures, branques tendresfaggio e quercia, teneri rami,
    sóc al terra amb l’herba secasono a terra con l’erba secca,
    és quan dormo que hi veig clarquando dormo ci vedo chiaro,
    és la brisa i la mareaè la brezza e la marea,
    és com taronges d’Alcanarè come arance di Alcanar
    Sóc tardors i primaveresio sono autunni e primavere,
    si m’ensorro fes-ne runesse sprofondo fanne rovine,
    no m’enterris a l’arenanon seppellirmi nella sabbia
    si és delicte no guanyarse è delitto non guadagnare
    jo no vull aquesta condemnanon voglio questa condanna
    i per lliure vull un paíse per libero voglio un paese
    i per seure una vorerae per sedere un marciapiede
    per somiar, que vens amb miper sognare, che vieni da me
    per no perdre’m la dreceraper non perdere la dritta via
    al meu pit un cor sencernel mio petto un cuore intero,
    a l’estomac papallonesnello stomaco farfalle
    a les mans fruits d’esbarzernelle mani frutti di rovo
    i al record les tardes bonesnel ricordo le belle sere
    i cançons a mig desfere canzoni da disfare
    el gat vell que m’ha vist créixeril vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fer el punki pel carrero fare il punk sulla strada
    treballar els caps de setmanalavorare i fine settimana
    i no veure’t els feinerse non vederti i lavorativi,
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerersamarti come la terra che fa vivere i ciliegi,
    pels moments de dubteper i momenti di dubbio,
    pel món que tinc al capper il mondo che ho in testa
    per quan era invencibleper quando ero invincibile
    i la por era un fracàse la paura era uno smacco
    els vells salten les barreresi vecchi saltano le barriere
    i tot torna a començare tutto torna a cominciare
    i els nens seuen a les placesi bambini siedono in piazza
    i nosaltres a aquell bare noi in quel bar
    i la gent que sempre córrere la gente sta sempre a correre
    avui para a saludaroggi si ferma a salutare
    e el meu cor segueix en ordree il mio cuore è sempre a posto
    viu de lluites quotidianesvive di lotte quotidiane
    mentre estripa el que fa malmentre strappa quel che fa male
    e l’escalfes si m’abracese lo scaldi se mi abbracci
    i al record les tardes bonese nel ricordo le belle sere
    i cançons a mig desfere canzoni da disfare
    El gat vell que m’ha vist créixeril vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fer el punki pel carrero fare il punk sulla strada
    treballar els caps de setmanalavorare i fine settimana
    i no veure’t els feinerse non vederti i lavorativi,
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.amarti come la terra che fa vivere i ciliegi.
  • Josep Carner, Vora la mar es nada l’estimada

    Josep Carner, Vora la mar es nada l’estimada


    Vora la mar és nada l'estimada
    i és olorosa de ruixim marí;
    té els canvis de la mar en la mirada
    i lliure es gronxa per un blau camí.

    Compta les veles a la matinada,
    veu a la tarda el cuejant botí,
    d'un so de mar és a la nit bressada;
    i el meu plany no li vaga de sentir.

    Amor, ensenya'm una veu novella
    de prou virtut: no pas la cantarella
    de l'aigua al vent o damnejant esculls:

    que al bon recer de l'oblidada quilla
    em valgui el so difós de la conquilla
    quan serem sols i aclucarem els ulls.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Vora la mar és nada l’estimadaAccanto al mare è nata la mia amata
    i és olorosa de ruixim marí;ed è odorosa di spruzzo marino,
    i lliure es gronxa per un blau camí.dondola libera sul blu cammino.
    Compta les veles a la matinada,Conta le vele di ogni mattinata,
    veu a la tarda el cuejant botí,la sera vede che scoda il bottino,
    d’un so de mar és a la nit bressada;di notte al suon del mar viene cullata;
    Amor, ensenya’m una veu novellaAmore, insegnami voce novella
    de prou virtut: no pas la cantarellach’abbia virtù, non sia la cantarella
    de l’aigua al vent o damnejant esculls:dell’acqua al vento o danneggiando scogli:
    que al bon recer de l’oblidada quillanel riparo dell’obliata chiglia
    em valgui el so difós de la conquillami valga il suon che spande la conchiglia,
    quan serem sols i aclucarem els ulls.quando chiudiamo gli occhi e siamo soli.
  • Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    «Ay, senyer, saludar m’ets?» 
    «Ma dança, Deus vos don jay.
    D’un venits?» «Eu ’s o diray:

    de leys que n’es blanxa, saura».
    «Dança, quo·l va? » « Senher, be, per ma fe».
    «Ay las, porets pendre haura
    qu’eu la veja çela re?»
    «Far cove,
    qu’autreyat m’o ha tres vets».
    «Er me diats, donchs, quo·l play».
    «Mon senyer, eu ’s o diray:

    que·n veniats una nuyt foscha
    ab paubr’arnes descosuts
    e romputs,
    per ço quom nuls no us conoscha.
    Direts: "Fay be al hom nuts",
    e Na Luts
    fara ’ntrar vostre sos quets.
    Adonchs veyrets son cors guay
    e mays qu’eras no us diray.

    Ab tan guarrets d’aytal bascha».
    «Oc, si vos no·m vas trixan gualian».
    « A Deu prech, que buba·m nascha
    si u fas, En Per’Alamayn,
    tan ne quan;
    enpero, vos o veyrets».
    «Vostre sia tot quan hay».
    «Merce, senyer, vos diray».

    «Ffay tot bes, vos, que u farets».
    « Vas Na Luts m’en tornaray,
    es un pauquet li diray».

    Traduzione

  • El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    Dançia retronxada

    Ffis vos suy ayman
    ses engan
    ab ferm talan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Als prims can vos vi
    vos plevi
    ab cor fi,
    dompna, mi
    e tots quants bes pusch far ni dir,
    ab cor que no·m gir
    de servir
    vos, qu’eu mir
    e desir
    dins mon cors ser e mayti;
    per que sopleyan
    vos deman,
    merce claman,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Vos ets mon deport
    e conort
    e confort;
    per que us port
    leyal amor e u[s] suy aclis,
    tan gin mi conquis
    le dolç ris
    e·l clar vis,
    flor de lis,
    d’un crey qu’enpendray la mort;
    e s’ieu muyr ayman
    blasmar m’an
    vostre prets gran,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Ffort suy envejos
    e yoyos,
    amoros;
    car est cors
    vos pogues dir le mal que tray,
    li pen’e l’esglay
    ne l’esmay!
    Car be say
    que jamay
    no forets de tan brau respost,
    e fora·n dos tan
    lo meu xan
    pus agradan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Mon Bel Liaman,
    nuyl afan
    no m’es tan gran
    con vau lunyan;
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Danza ritornellata

    Testo a fronte

  • Cerveri de Girona, Aniversari

    Cerveri de Girona, Aniversari

    No say chantar may ne cuyndas sazós, 
    ne no.y atén pascor pus c'a nadal; 
    mas, pus moric le seynor de la sal
    agr'eu de playntz, mais que de xan, razós.
    Tuit sey amic i l'enemich, diaz
    come ne per quê vos altre i que cantatz,
    qu'eu no chantei, mas per amor, foltatz.
    
    Si saludars no fos ditz amorós, 
    totas salutz laixer'a no-me'n-chal:
    que no.n volgra mays ausir de vos àl 
    que quo neu blanc ne quo sal salat fos, 
     car membra.m cel c'ab totz bés n'és anatz; 
    mas car ses sal no és hom saludatz, 
    ne sals, ne àd salutz, sal voyll e.m platz.
    
    Vezcomtessa, dona dels autz Cardós, 
    per cuy valors        e cortesia val: 
    bé sabetz vós que nuylls  manjars ses sal
    no pot ésser plasenz ni saborós;
    per qu'eu vos prec,   pus a manjar me datz,
    el del manjar ja la sal no.m tolatz, 
    c'anc no.m paguey de manjars dessalatz.
    
    E pus tant ets plazens e bell'e pros, 
    e tan avetz de ric sen natural, 
    be conoixetz que ja eu, menz de sal,
    no poria salvar un an ne dos; 
    e pus l'adreitz, valens vezcoms, prezatz, 
    volc qu'eu fos mês en sal, si me'n gitatz 
    ab lo gran caut serai malmês viatz.
    
    Bem tenri'om per parler enujós, 
    per deschausit e per descominal, 
    si eu parlava e no.y metia sal; 
    e no cové als d'amors enveyós, 
    francs e humils, con eu, d'amor sobratz, 
    parlar ses sal, ne ditz mal enseynatz, 
    mas chans plasenz, de sal asaboratz.
    
    Aytantas vetz entre tanz autz barós, 
    e manta pros domna bel'e cabal, 
    eren mey chan llausàn vós ver e sal; 
    e!, no faray huymays vers ne chançós: 
    car hom ses sal no fay xantz afinatz, 
    ez eu no n'ay tro que vós la'm rendatz;
    per quê, vuyll mais calar que far chanz fatz.
    
    Pus, Vescomtess', en precs no entendatz,
    eu's en faray preyar als pus presatz, 
    pero volgra que totz fos vostre.l gratz.
    
    Na Sobrepretz ne.l Reys, si.ls en parlatz, 
    no.us diran, ja.l bé que.l vezcoms presatz 
    fezés vivén, qu', él mort, lo desfaçatz.
    

    Traduzione

  • Mercè Rodoreda, Barrejadors de ciutats

    Mercè Rodoreda, Barrejadors de ciutats

    Freda de nit que se'n va i de rosada 
    una herba poca ens enfebra el turmell;
    l'aire és a punt per al cant de l'ocell:
    l'alba ens espera dellà la collada,

    Ja et som a prop, oh ciutat ben tancada,
    i, missatger dels teus glavis jussans,
    l'esglai enfonsa, gebrades, les mans
    fins on ens malda l'entranya mullada.

    Però no escau un genoll que no tremola
    ni aquell gemec que es mig queda a la gola,
    oh mort, davant tes tenebres iguals,

    car ja el nadó que tot just es descluca
    té dintre el pit un puny d'ombra que truca
    al teu palau que pertot té portals.

    Miscelatori di città


    Fredda di notte che se ne va e di rugiada
    un’erba poca ci infebbra la caviglia;
    l’aria è pronta per il canto dell’uccello:
    l’alba ci aspetta oltre il valico.

    Già ti siamo vicini, o città ben chiusa,
    e, messaggero dei tuoi gladi inferiori,
    la paura affonda, brinate, le mani
    fin dove ci affanna la viscera bagnata.

    Ma non c’è posto per un ginocchio tremante
    né per quel gemito che a metà resta in gola,
    oh morte, davanti alle tue tenebre uguali,

    perché il neonato appena si schiude
    ha già dentro il petto un pugno d’ombra che bussa
    nel tuo palazzo che ovunque ha portali.

  • Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via

    Cerveri de Girona, Axi con cel c’anan erra la via


    Axi con cel c’anan erra la via 
    que deu tener, can va ab nit escura,  
    e te cami mal e brau, qui•l atura,    
    e no sab loc ne cami on se sia,     
    sufren mal temps ab regart de morir,  
    soy eu, c’anar no pusc, per que desir    
    que vis fenir  la nit, començan l’alba.   


    Que•l cami ay errat que far devia,    
    tan m’es la nuytz fer’ e salvatg’ e dura     
    e•l temps tan braus com mays va mays piyura,    
    per que no say on m’an ne on m’estia, 
    qu’enan non pusc anar ne remanir,     
    ne pusc lo temps laxar ne•l pusc sofrir    
    per que m’albir  que m’an trop tardan l’alba.   


    Est segles fals es la nuit qui•m laguia,   
    cami d’infern, temps braus ple de rancura,   
    e vals de plors, ço ditz Sant’Escriptura.    
    E l’enfans paucs can nays o signifia, 
    c’ab dolors yuc e•y esta ez exir    
    no•n pot ses plor. Ver Deu, faitz m’esclarzir     
    per dreyt seguir  lo cami donan l’alba.   


    Eu no soy ges cel qui va a s’amia     
    de nuyt, car cil cuy m’autrey m’asegura    
    pessan a leys, e d’altre no n’ay cura,     
    e lays la nuyt, e voil pendre•l clar dia,    
    car il no tem laucenjar ne mal dir, 
    enans li pusc ab jorn denan venir,    
    per qu’eu asir  la nit desiran l’alba.   


    Altr’amador say c’a ir’ e feunia     
    can ab sidons es, e descre e jura     
    can le jorns va e la nuytz tan pauc dura,    
    e jamays jor ne alba no volria;     
    ez eu, car tan dura la nuytz, cossir, 
    c’ab nuit no pusc de leys cuy soy jausir   
    ne•l lum chausir  que•ns fa clar’ e gran l’alba.  


    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.  


    D’est’alba deu totz hom aver desir,  
    c’om ses l’alba no pot al jorn venir  
    ne•l sol chausir , ne deu azirar l’alba.    


    Le nobles reys de Mayllorca sab dir   
    e far tot be, e•l segle deu servir    
    e obezir  serven e honran l’alba.    

    Traduzione

    Come colui che andando erra la via
    diritta, quando va di notte oscura,
    e il mal cammino prende che lo blocca
    e non sa il luogo né il cammin ove sia,
    soffrendo molto al pensier di morire,
    son io, che andar non posso e che desidero
    che finisca la notte e inizi l'alba.

    Il cammin che dovevo fare ho errato
    tanto la notte mi è selvaggia e dura
    e il tempo brutto che sempre peggiora,
    per cui non so ove andare o dove stia,
    giacché non posso andar né rimanere,
    lasciar non posso il tempo, né soffrirlo,
    credo che troppo sta tardando l'alba.

    La notte che mi offende è il mondo falso
    cammin d'inferno, crudo tempo e tristo
    valle di pianto, dice la Scrittura,
    e il bimbo quando nasce lo dimostra
    sta con dolore e urla e all'uscire
    piangere deve. Buon Dio, fammi luce
    così che segua il cammin fino all'alba.

    Quello non son che va dalla sua amica
    di notte: io son di lei che rassicura
    pensando a lei, e d’altro non ho cura,
    e notte lascio, ambendo al chiaro giorno;
    non teme mai calunnia o maldicenza
    posso anzi a lei di giorno presentarmi,
    sì ch’io fuggo la notte e voglio l’alba.

    So d’altro amante che ha tristezza e furia
    quando è con la sua donna, e allora impreca
    che arriva il giorno e la notte non dura
    e lui giorno né alba mai vorrebbe;
    ma io mi dolgo della lunga notte,
    perché gioir non posso del mio amore,
    né sceglier luce che ci schiari all’alba.

    Luce e gioia è l'astro che il mondo guida ,
    né mai fu donna di tale natura,
    che quanti più la pregano migliora,
    e il suo Sposo fa ciò che non farebbe
    un altro sposo, perché ama servire
    la sua sposa, amarla ed obbedirle,
    senza pecca è di giorno e mostra l’alba

    Gaugs es e lutz, stella que•l mon guia,    
    e anc no fo domna d’aytal natura    
    c’on mays sofre de preyadors, melura, 
    e sos Espos fa ço que no faria 
    nuylls altr’espos, car platz li can servir   
    va s’espoça amar e obezir     
    que ses falir  que•ns va•l jorn mostran l’alba.

    Quest’alba deve ognun desiderare,
    ché senza l'alba non si giunge al giorno,
    né il sol si sceglie: non si odi l'alba.

    Ogni bontà il nobil re di Maiorca
    sa fare e dire e al mondo ha da servire
    sicché ubbidisce e serve e onora l’alba.
  • Oques grasses, Sort de tu

    Oques grasses, Sort de tu

    Comença un dia nou sobre les teulades
    Veiem com balla la foscor amb la matinada
    La teva pell brillant com una estrella errant
    Jo vull quedar-me a viure entre les teves mans
    Un crit a l'univers i se't trenca la veu
    El nostre amor té tant valor que no té preu
    Brindem per les persones que han deixat petjada
    Pel dia que ens va portar al món la nostra mare
    I és igual que costi tant
    No hi ha res gratis, però estem aquí
    Tu al meu costat, enamorant-me
    D'aquesta vida que estem vivint
    I és igual, estem de guais
    Que sembla un somni, però està passant
    L'angoixa marxa i mira de lluny
    Però no m'espanta si estic amb tu
    Les fulles aguantant el cel
    Vull ser feliç
    Sense entendre res
    El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix
    Comença un dia nou amb el taronja de fons
    Tot allò que cou em fa ser així com soc
    Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot
    I que queda temps per fer-ho millor
    I és igual que costi tant
    No hi ha res gratis, però estem aquí
    Tu al meu costat, enamorant-me
    D'aquesta vida que estem vivint
    I és igual, estem de guais
    Que sembla un somni, però està passant
    L'angoixa marxa i mira de lluny
    Però no m'espanta si estic amb tu
    La sort que tinc de tu
    La sort que tinc de tu
    Un punt de llum
    Un pou de pors
    Fes-me tocar el sol
    Fins que em cremi
    Fes-me creure en tot
    Fins que em trenqui
    La sort que tinc de tu
    La sort que tinc de tu
    Un punt de llum
    Un pou de pors
    Fes-me tocar el sol
    Fins que em cremi
    Fes-me creure en tot
    Sort en tinc de tu

    Traduzione

  • Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    I.
    Cel so qui capol’ e dola:
    tant soi cuynde e avinen
    si que destral ni exola
    no•y deman ni ferramen;
    qu’esters n’ay bastidas cen,
    que maestre de l’escola
    so, e am tan finamen
    que per pauc lo cor no•m vola.

    II.
    Si Deus me do alegranza
    e gaug de mon Per-Cabal,
    tant hi ferray de ma lança
    entre Qaresm’ e Nadal
    qu’En Lenga-Moza-de-Sal
    n’aura enuig e pesança,
    e tuit mei amich coral
    n’auran gaug e alegrança.

    III.
    Si mon caval trot’ a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,
    qu’en tal luec no l’acossega,
    si no trop qui m’en atur.
    Que no•y ha auzberch tan dur
    que mon bran d’acer cossega
    que jos la carn no•l pejur,
    si a Deu merce no pregha.

    IV.
    Un’ e doas e tres et quatre,
    cinc e seis e set e uit,
    m’avenc l’autrer a combatre
    ab ma osta tota nuit,
    e si•m trobes flac ni buit,
    per la fe que•us dey, bel fratre,
    io agra tost mon pan cuit,
    e puis fora fins de batre.

    V.
    Ma hosta no fo pas lota,
    e parec o al montar:
    si no•m tengues a sa cota,
    viatz m’agra fait tombar,
    c’axi•m fazia plombar
    com si fos una pilota;
    per que fay mal cavalgar
    en bestia c’axi trota.

    Traduzione

    Colui son che pialla e sgrossa:
    tanto son grazioso e bello
    che né scure né accetta
    chiedo, e nemmeno ferramenta;
    del resto ne ho imbastite cento,
    ché maestro della scuola
    sono e amo tanto finemente
    che a momenti il cuor s'invola.

    Se Dio mi dona allegria
    e gioia del mio Per-cabal,
    ferirò tanto di lancia
    fra Quaresima e Natale
    che don Lingua-Mozza-di-Sale
    ne avrà noia e tristezza
    e tutti i miei amici del cuore
    ne avranno gioia e allegria.

    Se il mio cavallo trotta a lega,
    non mancherò, ve lo assicuro,
    di condurlo presso quel luogo,
    se non trovo chi mi fermi.
    Ché non c'è usbergo tanto duro
    da impedire al mio brando d'acciaio
    di far danno giù alla carne,
    se a Dio non domanda pietà.

    Uno, due tre e quattro,
    cinque e sei e sette e otto,
    ho combattuto l'altro giorno
    con la mia ospite tutta la notte
    e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    avrei tosto cotto il pane
    e sarei fine battitore.

    La mia ospite non fu pigra,
    e lo mostrò al montare:
    se non mi fossi retto alla cotta
    subito mi avrebbe fatto cadere,
    mi avrebbe fatto piombare
    come fossi una palla;
    perché non si può cavalcare
    una bestia che trotta così.

    Testo a fronte

    Cel so qui capol’ e dola:Colui son che pialla e sgrossa:
    tant soi cuynde e avinentanto son grazioso e bello
    si que destral ni exolache né scure né accetta
    no•y deman ni ferramen;chiedo, e nemmeno ferramenta;
    qu’esters n’ay bastidas cen,del resto ne ho imbastite cento,
    que maestre de l’escolaché maestro della scuola
    so, e am tan finamensono e amo tanto finemente
    que per pauc lo cor no•m vola.che a momenti il cuor s’invola.
    Si Deus me do alegranzaSe Dio mi dona allegria
    e gaug de mon Per-Cabal,e gioia del mio Per-cabal,
    tant hi ferray de ma lançaferirò tanto di lancia
    entre Qaresm’ e Nadalfra Quaresima e Natale
    qu’En Lenga-Moza-de-Salche don Lingua-Mozza-di-Sale
    n’aura enuig e pesança,ne avrà noia e tristezza
    e tuit mei amich corale tutti i miei amici del cuore
    n’auran gaug e alegrança.ne avranno gioia e allegria.
    Si mon caval trot’ a lega,Se il mio cavallo trotta a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,non mancherò, ve lo assicuro,
    qu’en tal luec no l’acossega,di condurlo presso quel luogo,
    si no trop qui m’en atur.se non trovo chi mi fermi.
    Que no•y ha auzberch tan durChé non c’è usbergo tanto duro
    que mon bran d’acer cossegada impedire al mio brando d’acciaio
    que jos la carn no•l pejur,di far danno giù alla carne,
    si a Deu merce no pregha.se a Dio non domanda pietà.
    Un’ e doas e tres et quatre,Uno, due tre e quattro,
    cinc e seis e set e uit,cinque e sei e sette e otto,
    m’avenc l’autrer a combatreho combattuto l’altro giorno
    ab ma osta tota nuit,con la mia ospite tutta la notte
    e si•m trobes flac ni buit,e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fe che•us dey, bel fratre,per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    io agra tost mon pan cuit,avrei tosto cotto il pane
    e puis fora fins de batre.e sarei fine battitore.
    Ma hosta no fo pas lota,La mia ospite non fu pigra,
    e parec o al montar:e lo mostrò al montare:
    si no•m tengues a sa cota,se non mi fossi retto alla cotta
    viatz m’agra fait tombar,subito mi avrebbe fatto cadere,
    c’axi•m fazia plombarmi avrebbe fatto piombare
    com si fos una pilota;come fossi una palla;
    per que fay mal cavalgarperché non si può cavalcare
    en bestia c’axi trota.una bestia che trotta così.
  • La tenzone fra Alfonso II d’Aragona e Giraut de Bornelh

    La tenzone fra Alfonso II d’Aragona e Giraut de Bornelh

    I.
    Be·m plairia, Seingner En Reis,
    ab qe·us vis un pauc de lezer,
    qe·us plagues que·m disessetz ver
    se·us cuiatz qu’en la vostr’amor
    a bona domnpa tant d’onor
    com d’un autre pro cavaler;
    e non m’en tengas per guerrier,
    anz mi respondes franchamen.

    II.
    Giraut de Borneill, s’ieu mezeis
    no·m defendes ab mon saber,
    ben sai ves on voles tener.
    Pero be vos tenc a follor
    se·us cuiatz que per ma ricor
    vailla menz a drut vertadier:
    aissi vos pograz un denier
    adesmar contr’un marc d’argen.

    III.
    Si·m sal Dieus, Seingner, mi pareis
    de dompna qu’entent e valer
    que ja non failla per aver
    ni de rei ni d’emperador
    non fassa ja son amador,
    so m’es vis, ni no·ill a mestier,
    car vos ric ome sobransier
    no·n voles mas lo jauzimen.

    IV.
    Giraut, e non esta genseis
    si·l rics sab honrar ni temer
    si donz e·l cor ab lo poder
    l’ajosta? Co·l te per seignor,
    preza·l doncs menz per sa valor
    se mal no·l troba ni sobrier?
    Ja sol hom dir el reprovier
    que cel que val mais, e miels pren.

    V.
    Seigner, mot pren gran mal dompneis
    can pert la cug’e·l bon esper,
    que trop val enan del jazer
    l’affars de fin entendedor.
    Mas vos ric, car es plus maior,
    demandas lo jazer premier,
    e dompn’a·l cor sobre-leugier
    c’ama scelui que no·i enten.

    VI.
    Giraut, anc trop rics no·m depeis
    en bona dompna conquerer,
    mas en s’amistat retener
    met ben la forsa e la valor.
    Si·l ric se son galiador
    e tan non amon huei con ier,
    de mi non crezatz lauzengier,
    qu’eu am las bonas finamen.

    VII.
    Seingner, de mon Solatz de Quier
    volgra ben e d’En Topinier
    c’ameson dompnas a prezen.

    VIII.
    Giraut, hoc ben, d’amar leugier!
    Mas a mi non dones parier,
    qu’eu n’ai guazaignat per [un] cen.

    Traduzione

  • Guillem e Joan Berenguer de Masdovelles

    Guillem e Joan Berenguer de Masdovelles

    Una riscrittura catalana

    Le temps presens de guaya primavera
    m’ensen tan fort, que fin’amor decori
    mils que no sull, cosirant l’ajutori
    de leys qui·s tayn que·m digu’: «Amichs, arrera»,
    per gran rayzo, car es de pretz tan auta,
    ez yeu li suy tan sotsmes he tan baix,
    que ssi guay temps ez amoros pentaix
    socors no·m fan, suy caygutz en deffauta.

    Mas le prims darts amoros ffer he sauta
    lay hon li platz, no guerdant ges dretxura;
    so·s maniffest per veray’escriptura,
    que d’aut a baix mantes de vetz resauta,
    ez a mig trayt, aysi co·s vol, se vira,
    anant firent per treves he per lonch,
    en mortals colps; no dona ges un jonch
    leys qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    Per qu’ieu sper que, de me pertint, ffira
    le darts mi-doncs, fazen colp desreunable,
    amb playa tal, que no sia curable
    ffins que mos prechs tot homilmen soffira;
    e lladonchs tuyg poran dir: «Ben derocha
    Amors los uns e·ls altres monta sus,
    que veus aquest, dessenperat he jus,
    tan alt montats, que·ls sobirans lochs tocha».

    Sest pensamens denan tots altres flocha,
    per que·n fau laus a la sayzos qui·l porta.
    Pero dich mal; he, si cazia morta
    leys c’am, del colp, seria tala pocha?
    No, mas ten gran, per que·m pinet susara,
    e vull trop mils quez yeu, lenguin, trespas,
    que si, per mi, don’ab aytal compas
    prenia mal d’ayçell c’Amor despara.

    Per qu’ieu soffir, e sofferay encara,
    lo dan que prench, si tot vey que me·n cruscha,
    e serviray lo mils que servir puscha,
    selan, soffren, pus ella m’es tan cara;
    e no·s pot ffar que sa gran gentilesa,
    qui resplendeix axi com fa·l solells,
    quant aura vists mos redobblats flegells,
    no·m prest la ma de piatats estesa.

    Li dur sospir e·l grieu pensar, contesa
    mouo trop fort, amb darts ez amb cayrells,
    jins en mon cor, mas er le temps novells
    m’a de fin joy sperança promesa.
    Lo temps present de bella primavera
    m’ansen tan fort, que pens an amor fina,
    e gens no guos passar la gran doctrina
    de la qui tanyn que·m digu’: «Amich, arrera»,
    per gran raho, car es de preu ten alta,
    e jo li son tant sotsmes he [tant] bax,
    que si bon temps e·l fruyt ca d’emor nax
    socorts no·m fan, caure per gran defalta.

    Mas lo prim dart d’emor, qui fer hi salta
    axi co·s vol, gens no guordant dretura,
    m’a fort farit, es cert, per escriptura,
    que d’alt a bax moltas voltas resalta,
    hi a mig tret, axi co·l plau, sa gira,
    anant firent per traves hi per lonch,
    ab mortals colps; no y dona gens un jong
    la qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    Per tant, esper que, de mi pertint, fira,
    lo dart, qui am, feent colp desreunable,
    ab plagua tal, que no sia curable;
    tro fins a tant que tots mos prechs sofira;
    llavos poran las gens dir: «Ben derrocha
    Amor los uns, los altres munta sus,
    que veus aquest, desesperat he jus,
    muntant ten alt, que·ls subirans lochs tocha».

    Cest pensament sobre los altres flocha,
    per que·n fas grat a la saho qui·l porta.
    Pero dich mal; he, si cayhia morta,
    la c’am, del colp, seria tala pocha?
    No, mas ten gran, per que·m penit susara;
    e val molt mes que jo, penant, trespas,
    qui si, per mi, dona de tal compas
    prenia dan d’equell qu’Emor despara.

    Per tant soffir, he soffarre encara,
    lo dan que prench, si be veig que me·n cuscha,
    e servire lo mils que servir puscha,
    collant, sofrint, pus ella m’es tan cara;
    e no·s fera que sa gran gentilesa,
    qui resplandex axi com fa lo sol,
    quant aura vist mon desmesurat dol,
    la ma no·m prest, de piatat estesa.

    Los durs sospirs e·ls greus pesars, contesa
    mouen dins mi, per so qui vida·m tol;
    aquell, pero, del mon senyor tot sol,
    si visch com dech, m’a sperança promesa.
  • Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Cantarey mentre m’estau
    chantaret bon e leiau
    que xanton macips de Pau,
    del fals veill coronat bisbau
    e d’En Folcalquer lo barrau:
    can re·ls sofrain dinz lur ostau
    van sojornar en cort reiau.
    Puis van xantan liridunvau,
    balan, notan gent e suau.

    Ges al rey no deu pesar
    si·ls faz’en sa cort estar
    ses prometre e ses dar,
    c’axi·s tenria un joglar,
    que als no queron mas manjar;
    mas eu los hi farey peccar
    si·n cort van per estalviar.
    Puys van xantan liridunvar,
    balan, notan autet e clar.

    Per ço l’apel Folcalquer,
    car traic son cavalier,
    mon Sabata de Cauder,
    can l’ac covidat el Soler
    e·l fetz manjar ab sa muyler.
    E gart nos Deus e San Leider
    de pebrada d’aital morter.
    Puis van xantan liridunver,
    balan, notan, que mal non m’er.

    Per ço l’apel Folc Ramon,
    car non ha en tot lo mon
    de traicio tan fagon;
    e·N Peyre de Berga·l segon.
    Per qu’eu en chant e·n bon e·n gron,
    et bais cascu la mul’el con
    si a traicio no respon.
    Puis van xantan liridonvon,
    balan, notan, q’aiço·ls coffon.

    Mon chantar volvv en biaix
    e met l’a·N Folc el caraix
    e valgra li mais us laix;
    e pes del joy de que engraix,
    que·m ten joyos e·m vest e·m paix,
    e no son chuflas de Roaix,
    c’ans es jois novels c’ades naix.
    Puis van xantan liridunvaix,
    balan, notan autet e baix.

    Dona, no·us cugetz qu’eu m’en laix
    mentr’aia una dent el caix.

    Traduzione

    Canterò mentre riposo
    la canzonetta buona e leale
    che cantano i bambini di Pau,
    sul falso e vecchio vescovile
    e su Folcalquero, il barile:
    quando manca qualcosa al loro ovile
    vanno a stare alla corte reale.
    Poi van cantando lirindunvale
    ballando, suonando suono soave.

    Affatto al re deve pesare
    se alla corte li fa stare
    senza promettere né dare
    come farebbe col giullare,
    non vogliono altro che mangiare;
    ma io ce li farò beccare,
    se in corte vanno a risparmiare.
    Poi van cantando lirinduvare
    ballando, suonando note alte e chiare.

    Per ciò lo chiamo Fol-canchèro
    perché tradì il suo cavaliere,
    il mio Sabata di Cauder,
    invitandolo a Soler
    e lo fece mangiare a sua mogliera.
    Ci guardi Dio e San Desiderio
    dalla pepata di tal mortaio.
    Poi van cantando lirinduvaio
    ballando, suonando non avrò danno.

    Per ciò lo chiamo Folco Raimondo
    perché nessuno in tutto il mondo
    di tradire è sì fecondo
    Peire di Berga è il secondo,
    così ne canto e grugnendo affondo:
    baci la mula nel conno
    chi di tradimento non risponde.
    Poi van cantando liridonvonde
    ballando, suonando che li confonde.

    Il mio canto storto biascico
    e lo sbatto a Folco in faccia
    che avrebbe preferito un lascito;
    invece penso alla gioia per cui ingrasso
    che mi rende felice, mi veste e mi pasce
    e non sono i tartufi di Edessa,
    ma un a nuova gioia che nasce.
    Poi van cantando liridunvasce
    ballando, suonando alto e basso.

    Donna, non crediate che la smetta,
    finché avrò denti in bocca.

    Rifacimento moderno di Francesc Ribera “Titot”
    Musica di Biel Majoral

    Cantaré perquè em complau
    un romanç que els nois de Pau
    van cantant amb so que atrau
    del vell bisbe, mestre del frau
    i d’en Ramon Folc, el gripau:
    quan veuen que el rebost decau
    se’n van a viure allà a Palau.
    Marxen cantant lirindunvau,
    ballant, tocant gentil i suau.

    Sembla que al rei tant li fa
    si a la cort els deixa estar
    sense que hagin de pagar,
    -igual com faria un joglar-
    van allà només a endrapar;
    si ho fan sols per estalviar
    ara jo els ho penso esguerrar.
    Marxen cantant lirindunvar,
    ballant, tocant altet i clar.

    Per’xò li dic “Trifolcguer”,
    va trair el seu cavaller
    en Sabata de Calder
    quan va convidar-lo al Soler:
    poc més i es menja sa muller.
    Que Sant Lleïr ens guardi a recer
    de pebrada de tal morter.
    Marxen cantant lirindunver,
    ballant, tocant, i em sembla bé.

    Per’xò li dic Foll Ramon
    perquè no hi ha en tot el món
    cap traïdor més pregon;
    i En Pere de Berga, el segon.
    Jo canto i bramo aquest afront;
    i que a la mula besi el cony
    qui a traïció no respon.
    Marxen cantant lirindonvon,
    ballant, tocant, que això els confon.

    Ara del cant giro l’eix
    contra en Folc, el sac de greix,
    que una corda al coll mereix;
    penso en la joia que, amb escreix,
    feliç em fa, em vesteix i em peix,
    no són mentides, tanmateix,
    sinó una joia que reneix.
    Marxen cantant lirindunveix,
    ballant, tocant, amb aquest deix.

    Mentre una dent em quedi al queix
    diré, Senyora, això mateix.

    Traduzione

    Canterò perché mi fa piacere
    una romanza che i ragazzi di Pau
    cantano con un suono che attira
    il vecchio vescovo, maestro di frodi
    e Raimondo Folco, il rospo:
    quando vedono che la dispensa decade,
    vanno a vivere lì a Palazzo.
    Marciano cantando lirindunvau,
    ballando, suonando in modo gentile e sommesso.

    Sembra che al re importi così tanto
    se li lascia stare a corte senza dover pagare,
    proprio come farebbe un menestrello,
    e loro ci vanno solo per ingozzarsi;
    se lo fanno solo per risparmiare
    adesso penso di fregarli.
    Marciano cantando lirindunvar,
    ballando, suonando in modo acuto e chiaro.

    Per questo lo chiamo “Trifolcguer”,
    ha tradito il suo cavaliere
    don Sabata de Calder
    quando lo ha invitato al Soler:
    ancora un po’ e si mangia la moglie.
    Che Saint Lleïr ci tenga lontano
    dall’impepata di tal mortaio.
    Se ne vanno cantando lirindunver,
    ballando, suonando, e mi sembra bello.

    Ecco perché lo chiamo Folle Raimondo
    perché non c’è traditore al mondo più profondo;
    e don Pere de Berga è il secondo.
    Canto e bramisco quest’affronto;
    e lascia che alla mula baci il conno
    chi del tradimento non risponde .
    Se ne vanno cantando lirindonvon,
    ballando, suonando, che questo li confonde.

    Ora del canto giro l’asta
    verso don Folco, sacco di grasso,
    che merita una corda al collo;
    Penso alla gioia che, oltremodo,
    mi rende felice, mi veste e pasce,
    non sono bugie tuttavia,
    ma una gioia che rinasce.
    Se ne vanno cantando lirindunveix,
    ballando, suonando, con questa cadenza.

    Finché mi rimarrà un dente nel mento,
    dirò, signora, sempre questo.

    Francesc Ribera “Titot”

    Biel Majoral

    La parodia di Raimon de Durfort

    I. 
    Ben es malastrucx dolens      
    lo Caersis a sos grens,
    quan soanet aitals presens;
    ben par que•l cosselhet sirvens:
    ia elh non sia mos parens,
    que s’elha m’en mostres dos cens,
    yeu los cornera totz iauzens,
    e pueys fora ricx e manens,
    neis ei refermera las dens.

    II.
    Non es bona dompn’ el mon
    si•m mostrava•l corn e•l con
    tot atretal com ilh se son,
    e pueys m’apellava “•N Raimon,
    cornatz m’ayssi sobre•l reon”,
    qu’ieu no•I baysses la car’ e•l fron
    com si volgues beure en fon:
    drutz qu’a sa dompn’ ayssi respon,
    ben tanh que de son cor l’aon.

    III.
    Caersinatz, tracher sers,
    tu que d’aquest plag mal mers,
    gartz, perque no•i tornas enquers
    cornar a dreg o a envers?
    Que•l corns es ben lavatz e ters:
    yeu en cornera cen milhers,
    e si n’i a assatz de fers;
    si fossetz pendutz a Bezers,
    no feir’ om tan chansos ni vers.

    IV.
    Pus etz malastrucx sobriers
    non es Arnautz l’escoliers,
    cui coffondon dat e tauliers
    e vay coma penedensiers
    paupres de draps e de deniers,
    qu’yeu li donera grans loguiers
    per so qu’yeu lay cornes primiers,
    e cornera mielhs que porquiers
    ni Porta Joia l’escassiers.

    V.
    Arnaut escolier, vay mi
    ancanog o al matin
    a Na Enan, e digas li
    que Raimons de Durfort li di
    que ben es pres del Caersi
    quan li mostret son raboi,
    mas grieu li responder’ ayssi,
    ans i cornera ses tai
    plus fresc que sirvens apezi.

    VI.
    Bernat de Cornilh, ye•us desfi,
    que aguetz del cornar fasti;
    per Mon Truc Malec, N’Audoi,
    te puesc desfiar e per mi.



  • Jacint Verdaguer, Don Jaume en Sant Jeroni

    Jacint Verdaguer, Don Jaume en Sant Jeroni

    ìPer veure bé Catalunya,
    Jaume primer d’Aragó
    puja al cim de Sant Jeroni
    a l’hora en què hi surt lo sol;
    quin pedestal per l’estàtua!
    pel gegant, quin mirador!
    Les àligues que hi niaven
    al capdamunt, li fan lloc;
    sols lo cel miraven elles,
    ell mira la terra i tot;
    que gran li sembla i que hermosa
    l’estimada del seu cor!

    Té en son cel aucells i àngels,
    en sos camps vergers i flors,
    en sos aplecs l’alegria,
    en ses famílies l’amor;
    té guerrers en ses muralles,
    naus veleres en sos ports;
    naus de pau i naus de guerra,
    frisoses de pendre el vol.
    Les ones besen ses plantes,
    l’estrella besa son front,
    sota un cel d’ales immenses
    que és son reial pavelló.
    En son trono de muntanyes
    té el Pirineu per redós,
    per coixí verdosos boscos,
    per catifa prats de flors
    per on juguen i s’escorren
    rieres i rierons,
    com per un camp d’esmaragdes
    anguiles de plata i or.

    Del Llobregat veu les ribes,
    les marjades del Besòs,
    que coneix per les arbredes
    com les roses per l’olor.
    Los vilatges a llur vora
    semblen ramats de moltons
    que abeurant-s’hi a la vesprada
    hi esperen la llum del jorn.
    Montsec li parla de Lleida,
    que el graner de Roma fou.
    Montagut, de Tarragona,
    tan antiga com lo món;
    de l’Empordà i Rosselló,
    penjats de son dors enorme
    com dos arguenells de flors;
    Montseny, de Vic i Girona
    que lliga el Ter anguilós;
    Cardona, de ses salines;
    Urgell de ses messes d’or;
    Montjuïc, de Barcelona,
    la que estima més que tot.

    Tot mirant a Catalunya
    s’ha sentit robar lo cor;
    – Què puc fer per ma estimada
    – va dient tot amorós;
    si del cel vol una estela,
    des d’ací l’abasto jo.
    – No vol del cel una estela,
    – una veu dolça respon-;
    la més bella que hi havia
    la llueix enmig del front.
    – Torna-li dues germanes
    que prengué el moro traïdor,
    l’una anant a collir perles
    vora la mar de Montgó,
    l’altra nedant entre els cisnes
    prop d’on volava el voltor. –
    Ell gira els ulls a Mallorca,
    l’obira com un colom,
    nedant entre cel i aigua,
    vestida d’un raig de sol;
    a València no l’obira,
    mes obira sos turons,
    que de l’hort de la sultana
    són muralla i miradors.

    Se n’arrenca de l’espasa,
    i aixeca sa veu de tro:
    – Germanes de Catalunya,
    i encara porten lo jou?
    Rei moro que les tens preses,
    jo et vull veure a mos genolls.
    Si l’obirassen los moros,
    les deixarien de por,
    com deixaren Catalunya
    quan, d’Otger entre els lleons,
    Roldan los tirà la Maça
    des del cim del Canigó.
    Quan torna els ulls a la serra
    cerca aquell que li ha respost;
    dintre l’ermita més alta
    té la Verge un altar d’or,
    no hi ha ningú a la capella
    i Ella té el llavi desclòs.
    Posant a sos peus l’espasa,
    cau en terra de genolls:
    – A rescatar les captives,
    Maria, guiau-me Vós;
    a mon pit donau coratge,
    a mon braç força í braó,
    i si al pujar a la serra
    vui me deien rei hermós,
    quan tornaré a visitar-vos
    me diran Conqueridor! –

    Traduzione

  • Josep Carner, Cançó poruga

    Josep Carner, Cançó poruga

    Ella no veu que m'és fatal
    el meu destret, la meva espera;
    ella no sap que sóc malalt
    d'una mirada venturera;
    ella no es tem que el seu fulgor
    se m'ha emportat la llum del dia.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    La veig només confosament,
    Un llibre als dits o bé una rosa ;
    no hi ha mirada més ardent
    que el pobre somni que no gosa;
    la seva dolça llunyania
    tant he besat que em ve llangor.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    Vés sense dir qui t'avià,
    mai non conegui qui l'ha amada ;
    si un caminet en davallar
    vers mi vingués enamorada,
    premi dolcìssim d'un enyor,
    jo sé ben cert que en moriria.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    Musica

    Canzone impaurita

    Lei non vede che per me è fatale
    il mio affanno, la mia attesa;
    lei non sa che sono malato
    di uno sguardo casuale;
    non ha paura che il suo fulgore
    mi porti via la luce del giorno.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.

    La vedo solo confusamente,
    un libro tra le dita, forse una rosa;
    non c’è sguardo più ardente
    del povero sogno che non osa;
    la sua dolce lontananza
    tanto baciai che ne ho languore.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.

    Va senza dir chi ti ha mandato,
    e che mai sappia chi l’amava;
    se nel discendere un sentiero
    da me venisse innamorata,
    dolce premio per il desiderarla,
    sono sicuro che potrei morire.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.

  • Risorse online per l’apprendimento del catalano

    Risorse online per l’apprendimento del catalano

    Dizionario etimologico del Coromines
    Gran Diccionari de la llengua catalana
    Diccionari de la llengua catalana
    Diccionari descriptiu de la llengua catalana
    Diccionari essencial de la llengua catalana

    Sinonimi
    Scienza e tecnologia
    Terminologia

    Diccionaris.cat
    Catalano – Italiano
    Castigliano – Catalano
    Diccionari català-valencià-balear

    Valenciano
    Diccionari de textos catalans antics
    Catalano medievale

    Rimario

    Dizionario dell’antico occitano


    El mot. Gioco lessicale
    Paraulògic. Gioco lessicale

    Portale
    3Cat: programmi, serie televisive, dirette, TV3, Catalunya Ràdio, SX3

    Televisioni locali
    TV3, televisione catalana
    RTVE, televisione spagnola in catalano
    324, portale di notizie
    Super3, cartoni animati
    33, canale di cultura
    Esport3, canale di sport
    8tv, trasmissione di vecchi programmi, serie e film
    Betevé, televisione di Barcellona
    Apunt, televisione della Regione Valenciana
    IB3, televisione delle Isole Baleari

    Catràdio
    Catalunya Informació
    iCat
    CatMúsica
    Rac1
    Ràdio 4
    Flaixfm
    Ràdio Arrels
    Àudio en Català

    Trova le frequenze

    Impara ascoltando e completando i brani
    Canti della tradizione orale
    Una playlist aggiornata ogni mese con 3 nuove canzoni

    Lettura di poesie e traduzioni
    Poesie musicate

    Parla catalano. Podcast per italiani che imparano il catalano
    Podcatalà
    Podcast di cultura
    Podcasts.cat. Guida ai migliori podcast in catalano

    Audiollibres en Lectura fàcil
    Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Audiolibri mp3 gratuiti
    Audiollbres en català
    Audioracconti per bambini

    YouTuber catalani
    YouTuber della Regione Valenciana

    Serie YouTube per il catalano
    3Cat su Youtube
    Bricoheroes

    Speechnotes


    Corpus informatizzato della lingua catalana
    Base de dades lexicogràfica BDLex
    Corpus informatizzato del catalano antico
    Lirica antica

    Concordanze dei trovatori

    Elenco delle risorse in catalano