Categoria: Poesia per musica

  • Susanna Rafart, Què diu l’ocell

    Susanna Rafart, Què diu l’ocell

    Què diu l’ocell torbat per la tempesta?
    Com ha predit l’atzar de font obscura?
    No tornarà, no tornarà a la muda
    i dolorosa sang del seu casal.

    Qui sent humides ales en la nit?
    D’on manquen altres vents que no el prevenen?
    Res no l’espera, res no el fa avançar:
    deixa plomes en l’aire on s’aliena.

    Mes, si en trobeu el cos, preserveu l’aigua
    que dorm perduda als ulls desarrelats.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Què diu l’ocell torbat per la tempesta?Cosa dice l’uccello turbato dalla tempesta?
    Com ha predit l’atzar de font obscura?Come ha previsto il caso da fonte oscura?
    No tornarà, no tornarà a la muda i dolorosa sang del seu casal.Non tornerà, non tornerà al muto e doloroso sangue della sua casa.
    Qui sent humides ales en la nit?Chi sente umide ali nella notte?
    D’on manquen altres vents que no el prevenen?Da dove mancano altri venti che non lo prevengono?
    Res no l’espera, res no el fa avançar:Niente lo aspetta, niente lo fa avanzare:
    deixa plomes en l’aire on s’aliena.lascia piume nell’aria dove si aliena.
    Mes, si en trobeu el cos, preserveu l’aiguaMa, se ritrovate il suo corpo, preservate l’acqua
    que dorm perduda als ulls desarrelats.che dorme perduta negli occhi sradicati.
  • Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

    Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

  • Oques grasses, Serem Ocells

    Oques grasses, Serem Ocells

    Amunt, 
    si encara hi ets és un plaer
    haver aguantat la vida amb tu
    ens ha ajudat el fons
    on tot és fosc
    quan ho vèiem tot perdut.

    Avui, 
    vull ser l’ombra del núvol blanc
    vull sentir que sóc aquí,
    no miris avall que tremola el pols
    ves-te’n cap amunt.

    Alça el vol, marxa lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    que les mateixes pors que ens ceguen
    són finestres plenes de llum.

    I alço el vol, marxo lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    El que es pugui dir de mi,
    el que pensarà la gent
    vull anar guanyant la vida
    sense anar perdent el temps.

    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

    No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

    Segur
    que la incertesa em fa seguir,
    potser no saber en el fons em fa feliç,
    diguem qui podria saber millor que tu
    els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.

    Per mi
    no cal que deixis de fer res,
    vull que sentis que ets aquí,
    si algun dia et perds
    segur que et serveix,
    si ara et ve de gust
    ves-te'n cap amunt.

    Marxa lluny
    i què importa si ningú ho entén?
    Que les mateixes pors que ens ceguen
    són finestres plenes de llum.
    I alço el vol, marxo lluny
    i que importa si ningú ho entén?
    El què es pugui dir de mi
    el que pensarà la gent,
    vull anar guanyant la vida
    sense anar perdent el temps.

    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers,
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

    No hi haurà gàbies per a tants ocells
    i a dins l’aire no ens calen papers
    no sé què diuen els teus petons
    però no hi ha llei que pari la veritat del vens.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Amunt,Lassù,
    si encara hi ets és un plaerse ci sei ancora son contento
    haver aguantat la vida amb tua sopportare la vita con te
    ens ha ajudat el fonsci ha aiutato il fondo
    on tot és foscdove tutto è buio
    quan ho vèiem tot perdut.quando abbiamo visto tutto perso.
    Avui,Oggi,
    vull ser l’ombra del núvol blancvoglio essere l’ombra della nuvola bianca
    vull sentir que sóc aquí,voglio sentire che sono qui,
    no miris avall que tremola el polsnon guardare in basso
    ves-te’n cap amunt.che trema il polso, vattene lassù.
    Alça el vol, marxa llunyVola in alto, vai lontano
    i què importa si ningú ho entén?e cosa importa se nessuno capisce?
    que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
    són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
    I alço el vol, marxo llunye volo in alto, vado lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    El que es pugui dir de mi,Cosa si dirà di me,
    el que pensarà la gentcosa penserà la gente,
    vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
    sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
    No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.
    SegurSicuro
    que la incertesa em fa seguir,che l’incertezza mi fa andare avanti,
    potser no saber en el fons em fa feliçforse non sapere in fondo mi fa felice
    diguem qui podria saber millor que tue chi potrebbe saperlo meglio di te
    els cops que has vençut l’angoixa i has viscut.le volte che hai vinto l’angoscia e hai vissuto.
    Per miPer me
    no cal que deixis de fer res,non devi smettere di fare nulla,
    vull que sentis que ets aquí,voglio che tu senta che sei qui,
    si algun dia et perdsse un giorno ti perdi
    segur que et serveix,sicuro che ti serve,
    si ara et ve de gustse ora ti va
    ves-te’n cap amunt.vattene lassù.
    Marxa llunyVai lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    Que les mateixes pors que ens ceguenChe le stesse paure che ci accecano
    són finestres plenes de llum.sono finestre piene di luce.
    I alço el vol, marxo llunyPrendo il volo, vado lontano
    i què importa si ningú ho entén?e che importa se nessuno lo capisce?
    El què es pugui dir de miQuesto è quello che puoi dire di me
    el que pensarà la gentquello che penserà la gente
    vull anar guanyant la vidavoglio guadagnarmi da vivere
    sense anar perdent el temps.senza perdere tempo.
    Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocellsEhi! Non ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen papers,e nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petonsnon so cosa dicono i tuoi baci
    però no hi ha llei que pari la veritat que creix.ma non c’è legge che fermi la verità che cresce.
    No hi haurà gàbies per a tants ocellsNon ci saranno gabbie per così tanti uccelli
    i a dins l’aire no ens calen paperse nell’aria non abbiamo bisogno di carte,
    no sé què diuen els teus petons,non so cosa dicono i tuoi baci,
    però no hi ha llei que pari la veritat del vent.ma non c’è legge che fermi la verità del vento.

  • Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Veles e vents han mos desigs complir,
    ffahent camins duptosos per la mar.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;
    xaloch, levant los deuen subvenir
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
    ffent humils prechs al vent tremuntanal
    qu’en son bufar los sia parcial
    e que tots cinch complesquen mon retorn.

    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,
    mudant color e l’estat natural,
    e mostrara voler tota res mal
    que sobre si atur hun punt al jorn;
    grans e pochs peixs a recors correran
    e cerquaran amaguatalls secrets:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
    per gran remey en terra exiran.

    Los pelegrins tots ensemps votaran
    e prometran molts dons de cera fets;
    la gran paor traura·l lum los secrets
    que al confes descuberts no seran.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
    de no minvar mes fermes voluntats
    e que tots temps me sereu de present.

    Yo tem la mort per no sser vos absent,
    per que Amor per mort es anullats;
    mas yo no creu que mon voler sobrats
    pusqua esser per tal departiment.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;
    sol est penssar me tol del mon delit
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.

    Apres ma mort, d’amar perdau poder,
    e sia tots en ira convertit,
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,
    tot lo meu mal sera vos no veher.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?
    Vostre voler sabera quant me vol,
    tement, fiant de tot l’avenidor.

    Yo son aquell pus estrem amador,
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dol
    tant com la mort per sa strema dolor.
    A be o mal d’amor yo so dispost,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,
    me trobara faent humil respost.

    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;
    a mi no plau ma vida sser estorta
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
    al que Amor fora mi obrara;
    lo seu poder en acte·s mostrara
    e los meus dits ab los fets provare.

    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
    de que la part pijor me·n romandra;
    e de vos sab lo qui sens vos esta.
    A joch de daus vos acomparare.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Veles e vents han mos desigs complir,Per vele e venti s’avvera il disio,
    ffahent camins duptosos per la mar.a me che faccio dubbie strade in mare.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;Contrari trovo Maestrale e Ponente,
    xaloch, levant los deuen subvenirsoccorso son da Scirocco e Levante
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,e i loro amici, cioè Austro e Grecale,
    ffent humils prechs al vent tremuntanalmentre m’inchino al vento tramontano,
    qu’en son bufar los sia parcialchiedendo di buffare a mio favore
    e que tots cinch complesquen mon retorn.e tutti e cinque compiano il ritorno.
    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,Ribollirà il mare come la pentola nel forno,
    mudant color e l’estat natural,color cambiando e stato naturale,
    e mostrara voler tota res male mostrerà di odiare tutto quello
    que sobre si atur hun punt al jorn;che su di lui si fermi anche un istante;
    grans e pochs peixs a recors correranpesci grandi e piccoli correranno a rifugiarsi
    e cerquaran amaguatalls secrets:e cercheranno nascondigli segreti:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,fuggendo dal mare, dove si sono nutriti e nati,
    per gran remey en terra exiran.come estremo rimedio usciranno sulla terra.
    Los pelegrins tots ensemps votaranI pellegrini tutti insieme faran voto,
    e prometran molts dons de cera fets;prometteranno assai doni di cera:
    la gran paor traura·l lum los secretsla gran paura svelerà segreti
    que al confes descuberts no seran.che neanche al confessore eran palesi.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,Pur nel periglio mi sarete in mente,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,e farò voto a Dio, che ci ha legati,
    de no minvar mes fermes voluntatsdi non ridurre il mio fermo volere
    e que tots temps me sereu de present.e che a me sempre sarete presente.
    Yo tem la mort per no sser vos absent,Temo la morte che da voi m’assenta,
    per que Amor per mort es anullats;perché Amor solo la morte annulla,
    mas yo no creu que mon voler sobratsperò non credo che il mio voler vinto
    pusqua esser per tal departiment.essere possa da tale partenza.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,Geloso son se mi volete poco,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;sì che, io morto, poi mi scorderete;
    sol est penssar me tol del mon delitfugge a pensarci ogni piacer del mondo,
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.ma, se viviamo, ciò non avverrà:
    Apres ma mort, d’amar perdau poder,io morto, possa d’amor non perderete
    e sia tots en ira convertit,e non sarà tutto in tristezza volto;
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,per me, forzato a uscir dal mondo,
    tot lo meu mal sera vos no veher.tutto il male starà nel non vedervi.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,Oh Dio! Perché termine amor non ha?
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?Vicino a lui mi troverei da solo,
    Vostre voler sabera quant me vol,vostro voler saprei quanto mi vuole,
    tement, fiant de tot l’avenidor.temendo, confidando nel futuro!
    Yo son aquell pus estrem amador,Io sono quell’amante più che estremo
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:dopo quello cui Dio la vita toglie:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dolpoiché son vivo, il cuor non mostra il duolo
    tant com la mort per sa strema dolor.della morte, col suo dolore estremo.
    A be o mal d’amor yo so dispost,Al bene son disposto, o al mal d’amore,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;ma Fortuna non dà a me l’occasione:
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,ben sveglio, con la porta spalancata,
    me trobara faent humil respost.mi troverà con un’umile risposta.
    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,Voglio ciò che potrei pagar ben caro,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;tale speranza allevia molti mali;
    a mi no plau ma vida sser estortanon mi piace la mia vita priva
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.del fiero caso, e prego arrivi presto.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar feAllora non dovranno prestare fede
    al que Amor fora mi obrara;a ciò che opera Amor fuori di me:
    lo seu poder en acte·s mostrarail suo potere in atto sarà chiaro
    e los meus dits ab los fets provare.e proverò i miei detti con i fatti.
    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,Amore, di voi sento più di quanto so,
    de que la part pijor me·n romandra;e la parte peggior mi resterà,
    e de vos sab lo qui sens vos esta.vi conosce chi sta senza di voi:
    A joch de daus vos acomparare.vi paragonerò al gioco dei dadi.
  • Ginestà, Estimar-te com la terra

    Ginestà, Estimar-te com la terra

    Sé morir i sé viure
    sé fer pondré el meu sol
    sé fer mal, sóc de vidre
    sóc guspira, estel i carícia
    faig del drama tres muntanyes
    faig allò que tots esperen
    faig i roures, branques tendres
    sóc al terra amb l'herba seca
    és quan dormo que hi veig clar
    és la brisa i la marea
    és com taronges d'Alcanar
    sóc tardors i primaveres
    si m'ensorro fes-ne runes
    no m'enterris a l'arena
    si és delicte no guanyar
    jo no vull aquesta condemna
    i per lliure vull un país
    i per seure una vorera
    per somiar, que vens amb mi
    per no perdre'm la drecera
    al meu pit un cor sencer
    a l'estomac papallones
    a les mans fruits d'esbarzer,
    i al record les tardes bones
    i cançons a mig desfer
    el gat vell que m′ha vist créixer
    o fer el punki pel carrer
    treballar els caps de setmana
    e no veure't els feiners
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers
    .

    Pels moments de dubte
    pel món que tinc al cap
    per quan era invencible
    i la por era un fracàs
    els vells salten les barreres
    i tot torna a començar
    i els nens seuen a les places
    i nosaltres a aquell bar
    i la gent que sempre córrer
    avui para a saludar
    e el meu cor segueix en ordre
    viu de lluites quotidianes
    mentre estripa el que fa mal
    e l'escalfes si m'abraces,
    i al record les tardes bones
    i cançons a mig desfer
    El gat vell que m'ha vist créixer
    o fer el punki pel carrer
    treballar els caps de setmana
    i no veure't els feiners
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers
    .

    Traduzione

    So morire e so vivere
    so far calare il mio sole
    so far male, sono di vetro,
    sono scintilla, stella e carezza,
    faccio del dramma tre montagne
    faccio quel tutti aspettano,
    faggio e quercia, teneri rami,
    sono in terra con l’erba secca,
    quando dormo ci vedo chiaro,
    è la brezza e la marea,
    è come arance di Alcanar
    io sono autunni e primavere,
    se sprofondo fanne rovine,
    non seppellirmi nella sabbia
    se è delitto non guadagnare
    non voglio questa condanna
    e per libero voglio un paese
    e per sedere un marciapiede
    per sognare, che vieni da me
    per non perdere la dritta via
    nel mio petto un cuore intero,
    nello stomaco farfalle
    nelle mani frutti di rovo,
    nel ricordo le belle sere
    e canzoni da disfare
    il vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fare il punk sulla strada
    lavorare i fine settimana
    e non vederti i lavorativi,
    amarti come la terra che fa vivere i ciliegi
    .

    Per i momenti di dubbio,
    per il mondo che ho in testa
    per quando ero invincibile
    e la paura era uno smacco
    i vecchi saltano le barriere
    e tutto torna a cominciare
    i bambini siedono in piazza
    e noi in quel bar
    e la gente sta sempre a correre
    oggi si ferma a salutare
    e il mio cuore è sempre a posto
    vive di lotte quotidiane
    mentre strappa quel che fa male
    e lo scaldi se mi abbracci


    e nel ricordo le belle sere
    e canzoni da disfare
    il vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fare il punk sulla strada
    lavorare i fine settimana
    e non vederti i lavorativi,
    amarti come la terra che fa vivere i ciliegi
    .

    Testo a fronte

    Sé morir i sé viureSo morire e so vivere
    sé fer pondré el meu solso far calare il mio sole
    sé fer mal, sóc de vidreso far male, sono di vetro,
    sóc guspira, estel i caríciasono scintilla, stella e carezza,
    faig del drama tres muntanyesfaccio del dramma tre montagne
    faig allò que tots esperenfaccio quel tutti aspettano,
    faig i roures, branques tendresfaggio e quercia, teneri rami,
    sóc al terra amb l’herba secasono a terra con l’erba secca,
    és quan dormo que hi veig clarquando dormo ci vedo chiaro,
    és la brisa i la mareaè la brezza e la marea,
    és com taronges d’Alcanarè come arance di Alcanar
    Sóc tardors i primaveresio sono autunni e primavere,
    si m’ensorro fes-ne runesse sprofondo fanne rovine,
    no m’enterris a l’arenanon seppellirmi nella sabbia
    si és delicte no guanyarse è delitto non guadagnare
    jo no vull aquesta condemnanon voglio questa condanna
    i per lliure vull un paíse per libero voglio un paese
    i per seure una vorerae per sedere un marciapiede
    per somiar, que vens amb miper sognare, che vieni da me
    per no perdre’m la dreceraper non perdere la dritta via
    al meu pit un cor sencernel mio petto un cuore intero,
    a l’estomac papallonesnello stomaco farfalle
    a les mans fruits d’esbarzernelle mani frutti di rovo
    i al record les tardes bonesnel ricordo le belle sere
    i cançons a mig desfere canzoni da disfare
    el gat vell que m’ha vist créixeril vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fer el punki pel carrero fare il punk sulla strada
    treballar els caps de setmanalavorare i fine settimana
    i no veure’t els feinerse non vederti i lavorativi,
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerersamarti come la terra che fa vivere i ciliegi,
    pels moments de dubteper i momenti di dubbio,
    pel món que tinc al capper il mondo che ho in testa
    per quan era invencibleper quando ero invincibile
    i la por era un fracàse la paura era uno smacco
    els vells salten les barreresi vecchi saltano le barriere
    i tot torna a començare tutto torna a cominciare
    i els nens seuen a les placesi bambini siedono in piazza
    i nosaltres a aquell bare noi in quel bar
    i la gent que sempre córrere la gente sta sempre a correre
    avui para a saludaroggi si ferma a salutare
    e el meu cor segueix en ordree il mio cuore è sempre a posto
    viu de lluites quotidianesvive di lotte quotidiane
    mentre estripa el que fa malmentre strappa quel che fa male
    e l’escalfes si m’abracese lo scaldi se mi abbracci
    i al record les tardes bonese nel ricordo le belle sere
    i cançons a mig desfere canzoni da disfare
    El gat vell que m’ha vist créixeril vecchio gatto che mi ha visto crescere
    o fer el punki pel carrero fare il punk sulla strada
    treballar els caps de setmanalavorare i fine settimana
    i no veure’t els feinerse non vederti i lavorativi,
    estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.amarti come la terra che fa vivere i ciliegi.
  • Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    Pere Alemany, «Ay, senyer, saludar m’ets?»

    «Ay, senyer, saludar m’ets?» 
    «Ma dança, Deus vos don jay.
    D’un venits?» «Eu ’s o diray:

    de leys que n’es blanxa, saura».
    «Dança, quo·l va? » « Senher, be, per ma fe».
    «Ay las, porets pendre haura
    qu’eu la veja çela re?»
    «Far cove,
    qu’autreyat m’o ha tres vets».
    «Er me diats, donchs, quo·l play».
    «Mon senyer, eu ’s o diray:

    que·n veniats una nuyt foscha
    ab paubr’arnes descosuts
    e romputs,
    per ço quom nuls no us conoscha.
    Direts: "Fay be al hom nuts",
    e Na Luts
    fara ’ntrar vostre sos quets.
    Adonchs veyrets son cors guay
    e mays qu’eras no us diray.

    Ab tan guarrets d’aytal bascha».
    «Oc, si vos no·m vas trixan gualian».
    « A Deu prech, que buba·m nascha
    si u fas, En Per’Alamayn,
    tan ne quan;
    enpero, vos o veyrets».
    «Vostre sia tot quan hay».
    «Merce, senyer, vos diray».

    «Ffay tot bes, vos, que u farets».
    « Vas Na Luts m’en tornaray,
    es un pauquet li diray».

    Traduzione

  • El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    El Capellà de Bolquera, Ffis vos suy ayman

    Dançia retronxada

    Ffis vos suy ayman
    ses engan
    ab ferm talan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Als prims can vos vi
    vos plevi
    ab cor fi,
    dompna, mi
    e tots quants bes pusch far ni dir,
    ab cor que no·m gir
    de servir
    vos, qu’eu mir
    e desir
    dins mon cors ser e mayti;
    per que sopleyan
    vos deman,
    merce claman,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Vos ets mon deport
    e conort
    e confort;
    per que us port
    leyal amor e u[s] suy aclis,
    tan gin mi conquis
    le dolç ris
    e·l clar vis,
    flor de lis,
    d’un crey qu’enpendray la mort;
    e s’ieu muyr ayman
    blasmar m’an
    vostre prets gran,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Ffort suy envejos
    e yoyos,
    amoros;
    car est cors
    vos pogues dir le mal que tray,
    li pen’e l’esglay
    ne l’esmay!
    Car be say
    que jamay
    no forets de tan brau respost,
    e fora·n dos tan
    lo meu xan
    pus agradan,
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Mon Bel Liaman,
    nuyl afan
    no m’es tan gran
    con vau lunyan;
    cors benestan;
    donchs, prenda us merces,
    pus tot bes,
    dompna, ’n vos es,
    que no m’alçiats desiran
    .

    Danza ritornellata

    Testo a fronte

  • Oques grasses, Sort de tu

    Oques grasses, Sort de tu

    Comença un dia nou sobre les teulades
    Veiem com balla la foscor amb la matinada
    La teva pell brillant com una estrella errant
    Jo vull quedar-me a viure entre les teves mans
    Un crit a l'univers i se't trenca la veu
    El nostre amor té tant valor que no té preu
    Brindem per les persones que han deixat petjada
    Pel dia que ens va portar al món la nostra mare
    I és igual que costi tant
    No hi ha res gratis, però estem aquí
    Tu al meu costat, enamorant-me
    D'aquesta vida que estem vivint
    I és igual, estem de guais
    Que sembla un somni, però està passant
    L'angoixa marxa i mira de lluny
    Però no m'espanta si estic amb tu
    Les fulles aguantant el cel
    Vull ser feliç
    Sense entendre res
    El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix
    Comença un dia nou amb el taronja de fons
    Tot allò que cou em fa ser així com soc
    Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot
    I que queda temps per fer-ho millor
    I és igual que costi tant
    No hi ha res gratis, però estem aquí
    Tu al meu costat, enamorant-me
    D'aquesta vida que estem vivint
    I és igual, estem de guais
    Que sembla un somni, però està passant
    L'angoixa marxa i mira de lluny
    Però no m'espanta si estic amb tu
    La sort que tinc de tu
    La sort que tinc de tu
    Un punt de llum
    Un pou de pors
    Fes-me tocar el sol
    Fins que em cremi
    Fes-me creure en tot
    Fins que em trenqui
    La sort que tinc de tu
    La sort que tinc de tu
    Un punt de llum
    Un pou de pors
    Fes-me tocar el sol
    Fins que em cremi
    Fes-me creure en tot
    Sort en tinc de tu

    Traduzione

  • Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    Guillem de Berguedà, Cel so qui capol’e dola

    I.
    Cel so qui capol’ e dola:
    tant soi cuynde e avinen
    si que destral ni exola
    no•y deman ni ferramen;
    qu’esters n’ay bastidas cen,
    que maestre de l’escola
    so, e am tan finamen
    que per pauc lo cor no•m vola.

    II.
    Si Deus me do alegranza
    e gaug de mon Per-Cabal,
    tant hi ferray de ma lança
    entre Qaresm’ e Nadal
    qu’En Lenga-Moza-de-Sal
    n’aura enuig e pesança,
    e tuit mei amich coral
    n’auran gaug e alegrança.

    III.
    Si mon caval trot’ a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,
    qu’en tal luec no l’acossega,
    si no trop qui m’en atur.
    Que no•y ha auzberch tan dur
    que mon bran d’acer cossega
    que jos la carn no•l pejur,
    si a Deu merce no pregha.

    IV.
    Un’ e doas e tres et quatre,
    cinc e seis e set e uit,
    m’avenc l’autrer a combatre
    ab ma osta tota nuit,
    e si•m trobes flac ni buit,
    per la fe que•us dey, bel fratre,
    io agra tost mon pan cuit,
    e puis fora fins de batre.

    V.
    Ma hosta no fo pas lota,
    e parec o al montar:
    si no•m tengues a sa cota,
    viatz m’agra fait tombar,
    c’axi•m fazia plombar
    com si fos una pilota;
    per que fay mal cavalgar
    en bestia c’axi trota.

    Traduzione

    Colui son che pialla e sgrossa:
    tanto son grazioso e bello
    che né scure né accetta
    chiedo, e nemmeno ferramenta;
    del resto ne ho imbastite cento,
    ché maestro della scuola
    sono e amo tanto finemente
    che a momenti il cuor s'invola.

    Se Dio mi dona allegria
    e gioia del mio Per-cabal,
    ferirò tanto di lancia
    fra Quaresima e Natale
    che don Lingua-Mozza-di-Sale
    ne avrà noia e tristezza
    e tutti i miei amici del cuore
    ne avranno gioia e allegria.

    Se il mio cavallo trotta a lega,
    non mancherò, ve lo assicuro,
    di condurlo presso quel luogo,
    se non trovo chi mi fermi.
    Ché non c'è usbergo tanto duro
    da impedire al mio brando d'acciaio
    di far danno giù alla carne,
    se a Dio non domanda pietà.

    Uno, due tre e quattro,
    cinque e sei e sette e otto,
    ho combattuto l'altro giorno
    con la mia ospite tutta la notte
    e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    avrei tosto cotto il pane
    e sarei fine battitore.

    La mia ospite non fu pigra,
    e lo mostrò al montare:
    se non mi fossi retto alla cotta
    subito mi avrebbe fatto cadere,
    mi avrebbe fatto piombare
    come fossi una palla;
    perché non si può cavalcare
    una bestia che trotta così.

    Testo a fronte

    Cel so qui capol’ e dola:Colui son che pialla e sgrossa:
    tant soi cuynde e avinentanto son grazioso e bello
    si que destral ni exolache né scure né accetta
    no•y deman ni ferramen;chiedo, e nemmeno ferramenta;
    qu’esters n’ay bastidas cen,del resto ne ho imbastite cento,
    que maestre de l’escolaché maestro della scuola
    so, e am tan finamensono e amo tanto finemente
    que per pauc lo cor no•m vola.che a momenti il cuor s’invola.
    Si Deus me do alegranzaSe Dio mi dona allegria
    e gaug de mon Per-Cabal,e gioia del mio Per-cabal,
    tant hi ferray de ma lançaferirò tanto di lancia
    entre Qaresm’ e Nadalfra Quaresima e Natale
    qu’En Lenga-Moza-de-Salche don Lingua-Mozza-di-Sale
    n’aura enuig e pesança,ne avrà noia e tristezza
    e tuit mei amich corale tutti i miei amici del cuore
    n’auran gaug e alegrança.ne avranno gioia e allegria.
    Si mon caval trot’ a lega,Se il mio cavallo trotta a lega,
    no m’en fal, so•us assegur,non mancherò, ve lo assicuro,
    qu’en tal luec no l’acossega,di condurlo presso quel luogo,
    si no trop qui m’en atur.se non trovo chi mi fermi.
    Que no•y ha auzberch tan durChé non c’è usbergo tanto duro
    que mon bran d’acer cossegada impedire al mio brando d’acciaio
    que jos la carn no•l pejur,di far danno giù alla carne,
    si a Deu merce no pregha.se a Dio non domanda pietà.
    Un’ e doas e tres et quatre,Uno, due tre e quattro,
    cinc e seis e set e uit,cinque e sei e sette e otto,
    m’avenc l’autrer a combatreho combattuto l’altro giorno
    ab ma osta tota nuit,con la mia ospite tutta la notte
    e si•m trobes flac ni buit,e se mi avesse trovato fiacco o vuoto,
    per la fe che•us dey, bel fratre,per la fede che vi debbo, bel Fratello,
    io agra tost mon pan cuit,avrei tosto cotto il pane
    e puis fora fins de batre.e sarei fine battitore.
    Ma hosta no fo pas lota,La mia ospite non fu pigra,
    e parec o al montar:e lo mostrò al montare:
    si no•m tengues a sa cota,se non mi fossi retto alla cotta
    viatz m’agra fait tombar,subito mi avrebbe fatto cadere,
    c’axi•m fazia plombarmi avrebbe fatto piombare
    com si fos una pilota;come fossi una palla;
    per que fay mal cavalgarperché non si può cavalcare
    en bestia c’axi trota.una bestia che trotta così.
  • La tenzone fra Alfonso II d’Aragona e Giraut de Bornelh

    La tenzone fra Alfonso II d’Aragona e Giraut de Bornelh

    I.
    Be·m plairia, Seingner En Reis,
    ab qe·us vis un pauc de lezer,
    qe·us plagues que·m disessetz ver
    se·us cuiatz qu’en la vostr’amor
    a bona domnpa tant d’onor
    com d’un autre pro cavaler;
    e non m’en tengas per guerrier,
    anz mi respondes franchamen.

    II.
    Giraut de Borneill, s’ieu mezeis
    no·m defendes ab mon saber,
    ben sai ves on voles tener.
    Pero be vos tenc a follor
    se·us cuiatz que per ma ricor
    vailla menz a drut vertadier:
    aissi vos pograz un denier
    adesmar contr’un marc d’argen.

    III.
    Si·m sal Dieus, Seingner, mi pareis
    de dompna qu’entent e valer
    que ja non failla per aver
    ni de rei ni d’emperador
    non fassa ja son amador,
    so m’es vis, ni no·ill a mestier,
    car vos ric ome sobransier
    no·n voles mas lo jauzimen.

    IV.
    Giraut, e non esta genseis
    si·l rics sab honrar ni temer
    si donz e·l cor ab lo poder
    l’ajosta? Co·l te per seignor,
    preza·l doncs menz per sa valor
    se mal no·l troba ni sobrier?
    Ja sol hom dir el reprovier
    que cel que val mais, e miels pren.

    V.
    Seigner, mot pren gran mal dompneis
    can pert la cug’e·l bon esper,
    que trop val enan del jazer
    l’affars de fin entendedor.
    Mas vos ric, car es plus maior,
    demandas lo jazer premier,
    e dompn’a·l cor sobre-leugier
    c’ama scelui que no·i enten.

    VI.
    Giraut, anc trop rics no·m depeis
    en bona dompna conquerer,
    mas en s’amistat retener
    met ben la forsa e la valor.
    Si·l ric se son galiador
    e tan non amon huei con ier,
    de mi non crezatz lauzengier,
    qu’eu am las bonas finamen.

    VII.
    Seingner, de mon Solatz de Quier
    volgra ben e d’En Topinier
    c’ameson dompnas a prezen.

    VIII.
    Giraut, hoc ben, d’amar leugier!
    Mas a mi non dones parier,
    qu’eu n’ai guazaignat per [un] cen.

    Traduzione

  • Ausiàs March, Axí com cell qui ‘n lo somni·s delita

    Ausiàs March, Axí com cell qui ‘n lo somni·s delita

    Axi com cell qui ’n lo somni·s delita
    e son delit de foll pensament ve,
    ne pren a mi, que·l temps passat me te
    l’imaginar, qu’altre be no y habita,
    sentint estar en aguayt ma dolor,
    sabent de cert qu’en ses mans he de jaure.
    Temps de venir en negun be·m pot caure;
    aquell passat en mi es lo millor.

    Del temps present no·m trobe amador,
    mas del passat, qu’es no-res e finit;
    d’aquest pensar me sojorn e·m delit,
    mas quan lo pert, s’esforça ma dolor,
    si com aquell qui es jutgat a mort
    he de lonch temps la sab e s’aconorta,
    e creure·l fan que li sera estorta
    e·l fan morir sens un punt de recort.

    Plagues a Deu que mon pensar fos mort,
    e que passas ma vida en durment!
    Malament viu qui te lo pensament
    per enamich, fent li d’enuyts report;
    e com lo vol d’algun plaer servir
    li·n pren axi com dona ’b son infant,
    que si veri li demana plorant
    ha ten poch seny que no·l sab contradir.

    Ffora millor ma dolor sofferir
    que no mesclar pocha part de plaher
    entre ’quells mals, qui·m giten de saber
    com del passat plaher me cove ’xir.
    Las! Mon delit dolor se converteix;
    doble·s l’affany apres d’un poch repos,
    si co·l malalt qui per un plasent mos
    tot son menjar en dolor se nodreix.

    Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix
    d’aquells amichs que teni’en lo mon,
    essent lonch temps qu’en lo poblat no fon,
    per fortuyt cars hun d’ells li apareix,
    qui los passats plahers li renovella,
    si que·l passat present li fa tornar;
    mas com se·n part, l’es forçat congoxar:
    lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

    Plena de seny, quant amor es molt vella,
    absença es lo verme que la guasta,
    si fermetat durament no contrasta,
    e creura poch, si l’envejos consella.

    Testo a fronte

    Axi com cell qui ’n lo somni·s delitaCome colui che nel sogno gioisce
    e son delit de foll pensament ve,e la sua gioia da idea folle viene,
    ne pren a mi, que·l temps passat me tecosì sono io, ch’immaginando vivo
    l’imaginar, qu’altre be no y habita,in un passato, ove nient’altro sta.
    sentint estar en aguayt ma dolor,Sentendo già in agguato il mio dolore,
    sabent de cert qu’en ses mans he de jaure.sapendo cadrò nelle sue mani,
    Temps de venir en negun be·m pot caure;non vedo bene alcuno nel futuro:
    aquell passat en mi es lo millor.ciò che non è, per me, è la miglior cosa.
    Del temps present no·m trobe amador,Mi scopro amante del tempo passato
    mas del passat, qu’es no-res e finit;e siccome è finito, il nulla io amo.
    d’aquest pensar me sojorn e·m delit,Nel pensar ciò gioisco e mi crogiolo
    mas quan lo pert, s’esforça ma dolor,se non ci penso, aumenta il mio dolore,
    si com aquell qui es jutgat a mortcome colui che è condannato a morte
    he de lonch temps la sab e s’aconorta,e da tanto lo sa, ma si conforta
    e creure·l fan que li sera estortacredendo che la pena sarà tolta,
    e·l fan morir sens un punt de recort.fino a morire senza alcun ricordo.
    Plagues a Deu que mon pensar fos mort,Volesse Dio che il pensiero morisse
    e que passas ma vida en durment!e che passassi la vita dormendo!
    Malament viu qui te lo pensamentIn doglia vive chi nel suo pensiero
    per enamich, fent li d’enuyts report;trova il nemico che pene rapporta,
    e com lo vol d’algun plaer servirma lui lo vuole di gioia servire,
    li·n pren axi com dona ’b son infant,sicché fa come donna col bambino
    que si veri li demana plorantquando le chiede il veleno piangendo:
    ha ten poch seny que no·l sab contradir.priva di senno non sa contraddirlo.
    Ffora millor ma dolor sofferirMeglio sarebbe il mio dolor soffrire
    que no mesclar pocha part de plaherche mescolare ben poco piacere
    entre ’quells mals, qui·m giten de saberfra quei mali che non mi fan sapere
    com del passat plaher me cove ’xir.come uscire dal pensato piacere .
    Las! Mon delit dolor se converteix;Lasso, il diletto diventa dolore,
    doble·s l’affany apres d’un poch repos,poco riposo e raddoppia l’affanno,
    si co·l malalt qui per un plasent moscome il malato che per un buon boccone
    tot son menjar en dolor se nodreix.nutre il dolore di tutto il suo pasto .
    Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creixCome eremita che assenza non prova
    d’aquells amichs che teni’en lo mon,di quegli amici che aveva nel mondo,
    essent lonch temps qu’en lo poblat no fon,perché da troppo se ne sta isolato,
    per fortuyt cars hun d’ells li apareix,e poi per caso uno di lor gli appare
    qui los passats plahers li renovella,che i passati piaceri gli ricorda
    si que·l passat present li fa tornar;e il piacere passato fa tornare;
    mas com se·n part, l’es forçat congoxar:partito poi l’amico ecco l’angoscia:
    lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.bene che fugge chiama forte il male.
    Plena de seny, quant amor es molt vella,Piena di senno, se l’amore invecchia
    absència es lo verme que la guasta,l’assenza è come un verme che lo guasta,
    si fermetat durament no contrasta,se fermezza con forza non si oppone
    e creura poch, si l’envejos consella.ignorando i consigli d’invidioso.
  • Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Guillem de Berguedà, Cantarey mentre m’estau

    Cantarey mentre m’estau
    chantaret bon e leiau
    que xanton macips de Pau,
    del fals veill coronat bisbau
    e d’En Folcalquer lo barrau:
    can re·ls sofrain dinz lur ostau
    van sojornar en cort reiau.
    Puis van xantan liridunvau,
    balan, notan gent e suau.

    Ges al rey no deu pesar
    si·ls faz’en sa cort estar
    ses prometre e ses dar,
    c’axi·s tenria un joglar,
    que als no queron mas manjar;
    mas eu los hi farey peccar
    si·n cort van per estalviar.
    Puys van xantan liridunvar,
    balan, notan autet e clar.

    Per ço l’apel Folcalquer,
    car traic son cavalier,
    mon Sabata de Cauder,
    can l’ac covidat el Soler
    e·l fetz manjar ab sa muyler.
    E gart nos Deus e San Leider
    de pebrada d’aital morter.
    Puis van xantan liridunver,
    balan, notan, que mal non m’er.

    Per ço l’apel Folc Ramon,
    car non ha en tot lo mon
    de traicio tan fagon;
    e·N Peyre de Berga·l segon.
    Per qu’eu en chant e·n bon e·n gron,
    et bais cascu la mul’el con
    si a traicio no respon.
    Puis van xantan liridonvon,
    balan, notan, q’aiço·ls coffon.

    Mon chantar volvv en biaix
    e met l’a·N Folc el caraix
    e valgra li mais us laix;
    e pes del joy de que engraix,
    que·m ten joyos e·m vest e·m paix,
    e no son chuflas de Roaix,
    c’ans es jois novels c’ades naix.
    Puis van xantan liridunvaix,
    balan, notan autet e baix.

    Dona, no·us cugetz qu’eu m’en laix
    mentr’aia una dent el caix.

    Traduzione

    Canterò mentre riposo
    la canzonetta buona e leale
    che cantano i bambini di Pau,
    sul falso e vecchio vescovile
    e su Folcalquero, il barile:
    quando manca qualcosa al loro ovile
    vanno a stare alla corte reale.
    Poi van cantando lirindunvale
    ballando, suonando suono soave.

    Affatto al re deve pesare
    se alla corte li fa stare
    senza promettere né dare
    come farebbe col giullare,
    non vogliono altro che mangiare;
    ma io ce li farò beccare,
    se in corte vanno a risparmiare.
    Poi van cantando lirinduvare
    ballando, suonando note alte e chiare.

    Per ciò lo chiamo Fol-canchèro
    perché tradì il suo cavaliere,
    il mio Sabata di Cauder,
    invitandolo a Soler
    e lo fece mangiare a sua mogliera.
    Ci guardi Dio e San Desiderio
    dalla pepata di tal mortaio.
    Poi van cantando lirinduvaio
    ballando, suonando non avrò danno.

    Per ciò lo chiamo Folco Raimondo
    perché nessuno in tutto il mondo
    di tradire è sì fecondo
    Peire di Berga è il secondo,
    così ne canto e grugnendo affondo:
    baci la mula nel conno
    chi di tradimento non risponde.
    Poi van cantando liridonvonde
    ballando, suonando che li confonde.

    Il mio canto storto biascico
    e lo sbatto a Folco in faccia
    che avrebbe preferito un lascito;
    invece penso alla gioia per cui ingrasso
    che mi rende felice, mi veste e mi pasce
    e non sono i tartufi di Edessa,
    ma un a nuova gioia che nasce.
    Poi van cantando liridunvasce
    ballando, suonando alto e basso.

    Donna, non crediate che la smetta,
    finché avrò denti in bocca.

    Rifacimento moderno di Francesc Ribera “Titot”
    Musica di Biel Majoral

    Cantaré perquè em complau
    un romanç que els nois de Pau
    van cantant amb so que atrau
    del vell bisbe, mestre del frau
    i d’en Ramon Folc, el gripau:
    quan veuen que el rebost decau
    se’n van a viure allà a Palau.
    Marxen cantant lirindunvau,
    ballant, tocant gentil i suau.

    Sembla que al rei tant li fa
    si a la cort els deixa estar
    sense que hagin de pagar,
    -igual com faria un joglar-
    van allà només a endrapar;
    si ho fan sols per estalviar
    ara jo els ho penso esguerrar.
    Marxen cantant lirindunvar,
    ballant, tocant altet i clar.

    Per’xò li dic “Trifolcguer”,
    va trair el seu cavaller
    en Sabata de Calder
    quan va convidar-lo al Soler:
    poc més i es menja sa muller.
    Que Sant Lleïr ens guardi a recer
    de pebrada de tal morter.
    Marxen cantant lirindunver,
    ballant, tocant, i em sembla bé.

    Per’xò li dic Foll Ramon
    perquè no hi ha en tot el món
    cap traïdor més pregon;
    i En Pere de Berga, el segon.
    Jo canto i bramo aquest afront;
    i que a la mula besi el cony
    qui a traïció no respon.
    Marxen cantant lirindonvon,
    ballant, tocant, que això els confon.

    Ara del cant giro l’eix
    contra en Folc, el sac de greix,
    que una corda al coll mereix;
    penso en la joia que, amb escreix,
    feliç em fa, em vesteix i em peix,
    no són mentides, tanmateix,
    sinó una joia que reneix.
    Marxen cantant lirindunveix,
    ballant, tocant, amb aquest deix.

    Mentre una dent em quedi al queix
    diré, Senyora, això mateix.

    Traduzione

    Canterò perché mi fa piacere
    una romanza che i ragazzi di Pau
    cantano con un suono che attira
    il vecchio vescovo, maestro di frodi
    e Raimondo Folco, il rospo:
    quando vedono che la dispensa decade,
    vanno a vivere lì a Palazzo.
    Marciano cantando lirindunvau,
    ballando, suonando in modo gentile e sommesso.

    Sembra che al re importi così tanto
    se li lascia stare a corte senza dover pagare,
    proprio come farebbe un menestrello,
    e loro ci vanno solo per ingozzarsi;
    se lo fanno solo per risparmiare
    adesso penso di fregarli.
    Marciano cantando lirindunvar,
    ballando, suonando in modo acuto e chiaro.

    Per questo lo chiamo “Trifolcguer”,
    ha tradito il suo cavaliere
    don Sabata de Calder
    quando lo ha invitato al Soler:
    ancora un po’ e si mangia la moglie.
    Che Saint Lleïr ci tenga lontano
    dall’impepata di tal mortaio.
    Se ne vanno cantando lirindunver,
    ballando, suonando, e mi sembra bello.

    Ecco perché lo chiamo Folle Raimondo
    perché non c’è traditore al mondo più profondo;
    e don Pere de Berga è il secondo.
    Canto e bramisco quest’affronto;
    e lascia che alla mula baci il conno
    chi del tradimento non risponde .
    Se ne vanno cantando lirindonvon,
    ballando, suonando, che questo li confonde.

    Ora del canto giro l’asta
    verso don Folco, sacco di grasso,
    che merita una corda al collo;
    Penso alla gioia che, oltremodo,
    mi rende felice, mi veste e pasce,
    non sono bugie tuttavia,
    ma una gioia che rinasce.
    Se ne vanno cantando lirindunveix,
    ballando, suonando, con questa cadenza.

    Finché mi rimarrà un dente nel mento,
    dirò, signora, sempre questo.

    Francesc Ribera “Titot”

    Biel Majoral

    La parodia di Raimon de Durfort

    I. 
    Ben es malastrucx dolens      
    lo Caersis a sos grens,
    quan soanet aitals presens;
    ben par que•l cosselhet sirvens:
    ia elh non sia mos parens,
    que s’elha m’en mostres dos cens,
    yeu los cornera totz iauzens,
    e pueys fora ricx e manens,
    neis ei refermera las dens.

    II.
    Non es bona dompn’ el mon
    si•m mostrava•l corn e•l con
    tot atretal com ilh se son,
    e pueys m’apellava “•N Raimon,
    cornatz m’ayssi sobre•l reon”,
    qu’ieu no•I baysses la car’ e•l fron
    com si volgues beure en fon:
    drutz qu’a sa dompn’ ayssi respon,
    ben tanh que de son cor l’aon.

    III.
    Caersinatz, tracher sers,
    tu que d’aquest plag mal mers,
    gartz, perque no•i tornas enquers
    cornar a dreg o a envers?
    Que•l corns es ben lavatz e ters:
    yeu en cornera cen milhers,
    e si n’i a assatz de fers;
    si fossetz pendutz a Bezers,
    no feir’ om tan chansos ni vers.

    IV.
    Pus etz malastrucx sobriers
    non es Arnautz l’escoliers,
    cui coffondon dat e tauliers
    e vay coma penedensiers
    paupres de draps e de deniers,
    qu’yeu li donera grans loguiers
    per so qu’yeu lay cornes primiers,
    e cornera mielhs que porquiers
    ni Porta Joia l’escassiers.

    V.
    Arnaut escolier, vay mi
    ancanog o al matin
    a Na Enan, e digas li
    que Raimons de Durfort li di
    que ben es pres del Caersi
    quan li mostret son raboi,
    mas grieu li responder’ ayssi,
    ans i cornera ses tai
    plus fresc que sirvens apezi.

    VI.
    Bernat de Cornilh, ye•us desfi,
    que aguetz del cornar fasti;
    per Mon Truc Malec, N’Audoi,
    te puesc desfiar e per mi.



  • Raimon, Jo vinc d’un silenci

    Raimon, Jo vinc d’un silenci

    Jo vinc d’un silenci
    antic i molt llarg
    de gent que va alçant-se
    des del fons dels segles,
    de gent que anomenen
    classes subalternes.
    Jo vinc d’un silenci
    antic i molt llarg.

    Jo vinc de les places
    i dels carrers plens
    de xiquets que juguen
    i de vells que esperen,
    mentre homes i dones
    estan treballant
    als petits tallers,
    a casa o al camp.

    Jo vinc d’un silenci
    que no és resignat,
    d’on comença l’horta
    i acaba el secà
    d’esforç i blasfèmia
    perquè tot va mal:
    qui perd els orígens
    perd identitat.

    Jo vinc d’un silenci
    antic i molt llarg
    de gent sense místics
    ni grans capitans,
    que viuen i moren
    en l’anonimat,
    que en frases solemnes
    no han cregut mai.

    Jo vinc d’una lluita
    que és sorda i constant,
    jo vinc d’un silenci
    que romprà la gent,
    que ara vol ser lliure
    i estima la vida,
    que exigeix les coses
    que li han negat.

    Jo vinc d’un silenci
    antic i molt llarg,
    jo vinc d’un silenci
    que no és resignat,
    jo vinc d’un silenci
    que la gent romprà,
    jo vinc d’una lluita
    que és sorda i constant.

  • Raimon, Societat de consum

    Raimon, Societat de consum

    Tu compres un poquet
    Jo compre un poquet
    Aquell una miqueta de res;
    D’això en diran després:
    Societat de consum

    Tu treballes bastant
    Jo treballe quan puc
    Aquell treballa tot l’any
    I sempre es diu el mateix:
    Societat de consum

    Tu viatges molt poc
    Jo viatge bastant
    Aquell del poble no surt;
    Ha, ha, ha, ha:
    Societat de consum

    Les botigues ben plenes
    Les butxaques ben buides
    Les teues, les meues, les seues
    Però és hora de saber
    Qui és qui les té plenes

    Societat de consum

    Traduzione di Giuseppe Tavani