Categoria: Senza categoria

  • Cerveri de Girona, A la plug’e al ven iran

    Cerveri de Girona, A la plug’e al ven iran

    Written by Giulia Marzano

    Espingadura d’en Cerverí

    A la plug’e al ven iran
    cels que muyllers an,
    cels que muyllers an.

    I
    Li amic iran espingan,
    a la plug’e al ven iran,
    e cil que no espingaran
    a la plug’e al ven iran,
    las domnas seran a lor dan,
    e.ls escarniran
    e.ls escarniran.
    A la plug’e al ven iran
    cels que muyllers an,
    cels que muyllers an.

    II
    L’enfans vey ab joy ez ab xan,
    a la plug’e al ven iran,
    al jardi el prat verdeyan,
    a la plug’e al ven iran,
    e las flors e.ls auzels chantan,
    e.ls auzels chantan
    e.ls auzels chantan.
    A la plug’e al ven iran
    cels que muyllers an,
    cels que muyllers an.

    III
    De mon joy me play ço que.y fan,
    c’un armari an
    on los maritz van.

    IV
    Sobrepretz e Cardona blan
    e.N Peyre l’enfan,
    e.N Peyrel’enfan.

    Traduzione

    Con la pioggia e il vento andranno

    Coloro che moglie hanno,

    coloro che moglie hanno.

    I

    Gli innamorati mieteranno,

    con la pioggia e il vento andranno,

    e coloro che ballato non hanno

    con la pioggia e il vento andranno,

    le donne adireranno,

    e li scherniranno

    e li scherniranno,

    coloro che moglie hanno.

    II

    Vedo fanciulli con gioia e con canto,

    con la pioggia e il vento andranno,

    al giardino e al prato verdeggiante,

    con la pioggia e il vento andranno,

    e di fiori e uccelli il canto,

    e gli uccelli cantando

    e gli uccelli cantando.

    Con la pioggia e il vento andranno

    coloro che moglie hanno,

    coloro che moglie hanno.

    III

    Con mia gioia mi piace quello che fanno,

    perché un armadio hanno

    in cui i mariti vanno.

    IV

    Sobrepretz e Cardona omaggio

    e Peyre l’infante,

    e Peyre l’infante.

  • Cerverí de Girona, Lo vers de la terra de Preste Johan

    Cerverí de Girona, Lo vers de la terra de Preste Johan

    Volgr’ ag<u> ésson li rey aytal usatge
    com li rics reys Pestre Joan avia,
    c’un vaxel d’aur mirava, cascun dia,
    plen de terra, pessàn, dins son coratge,
    que l’aurs era vils e•l terra prezans:
    e que no•l des orgoyll nuylls fols talans
    e fos menbranz d’on fo e on iria.

    E volgra, mays, que•ls laixés heretatge
    de la terra de vertat, que tenia,
    on negús hom ne domna no mentia
    ne’s pessava falimén ne oltratge:
    e fóra bés dels menutz e dels granz;
    e non agr’ eu sofertz destrics ne danz,
    ne bels senblans faitz lay on mal volia.

    Mas la terra •ls laxet, per far estatge,
    c’ a Moÿsen dix Déus que sotzmetria,
    ço és térrà de promessió: qu’ í à
    bon nom, si fos l’autr’ en lor seynoratge ;
    d’ on m’és semblàn que fal pus de tres pans .
    Car mays costa que no val tres aytanz,
    oltra-ls afanz, l’un’ ans que l’altray sia.

    Qu’eu o say bé, c’ay estat, per folatge,
    fols, en l’una ses l’autra, car crezia
    que fos l’una prés l’altra, d’on perdia
    mon joy, languén entre pretz e paratge.
    No dic qu’ensems fósson abduy! Enans
    era luyn l’us de l’autr’, e contrastanz!
    Ez eu, amanz, el mig, penàn, languia.

    A dir m’avé ço qui m’és trob salvatge:
    c’ ar no valrà le segles con solia:
    qu’ eras diz om cort és ja de falsia;
    e si fan mal ne dízon vilanatge.
    ¿Pesals , qui ditz lors vils faitz malestanz?
    Si-l far<s> los fos tan com le dirs pesanz,
    no•n féron tanz. – E greuja•ls, qui•ls xastia! –

    Dans és, qui ve, entre tanz d’aut lynatge,
    oblidar pretz e puyar vilania,
    e cort tenir d’orgoyll, ses cortezia,
    de pauc profeita, ez ab pro de dapnatge ,
    els fals pujar fazén tortz ez enjans;
    eils francs, humils ––paubres e malenanz;
    e mermar xantz e jay<s> e galardia .

    Suy de la domna dels Cardós lauzanz;
    e Sobrepretz manda•m que•m get d’enjanz:
    c’om pren mays dans per cels on pus se fia.

    L’enfans Peyr’ és cortés e gen parlanz,
    e fortz als braus, e francs al<s> mercejanz;
    e malenantz tal vetz que par que ria.

  • Ramon Llull, Senyer ver Deus, rei glorios

    Ramon Llull, Senyer ver Deus, rei glorios

    Senyer ver Deus, rei glorios,
    qui ab vos volgues hom unir,
    membre us dels vostres servidors
    qui per vos volen mort sofrir,
    e faits los ardits lausadors
    en vos honrar e obeir
    de lur poder,
    car vos ets plaent, douç desir
    de lur esper.

    Nada es novella frevos,
    e renovellen li desir
    dels Apostols, qui lausant vos
    anaven mort plaer sentir.
    E doncs, qui es verai ni bos,
    meta s’avant, e vaja dir
    lo gran poder
    de Deu, qui hom fe·s devenir
    en son saber.

    Remembrat ha frares Menors
    lo Salvador, qui volc vestir
    ab si lo sant religios,
    e han fait Miramar bastir
    al rei de Mallorca ’moros.
    Iran sarrains convertir
    per far plaer
    a Deu, qui a mort volc venir
    per nos haver.

    E doncs, que fan preicadors,
    pus amen tant en Deu fruir?
    Ni que fan abats ni priors,
    bisbes, prelats, qui enantir
    amen tant lurs possessios?
    Ni que fan reis, qui ab dormir
    e ab haver
    cuidon a parais tenir
    e Deus vezer?

    Menors e mijans e majors
    han plaer en mi escarnir,
    e amors, lagremes e plors
    e sospirs fan mon cors languir;
    e m’anima creix son joios
    remembrament, e son albir
    e son voler
    en Deus, qui·m fai tots jorns jausir
    en son dever.

    La dolça Verge vull servir
    de mon poder,
    car sai m’ha trames dolç desir
    e bo esper.

    Blanquerna, qui·m sabria dir
    on dei tenir
    vas vostra cel·la on desir
    sol Deus haver?

  • Josep Carner, De la Vila del Vendrell

    Josep Carner, De la Vila del Vendrell

    A Jaume Carner

    Adéu, vila regalada,
    adéu, vila del Vendrell,
    que fas una olor mesclada
    de garrofa i vi novell.

    Vibren cases blanquinoses,
    sota el dia solellós;
    beuen les eugues, calmoses,
    en els vells abeuradors.

    Cremen marges i vessanes;
    les veremes seran bones,
    fa l'abella, zumzejant.
    I encabides en tartanes,
    a berenes van les dones,
    cap a mar, sotraquejant.

    Traduzione

    Dalla città di Vendrell

    A Jaume Carner

    Addio, città regalata,

    addio, città di Vendrell,

    che emani un odore misto

    di carrube e vino novello.

    Vibrano case biancastre,

    sotto il giorno assolato;

    bevono le giumente, calme,

    nei vecchi abbeveratoi.

    Bruciano le rive e i campi;

    le vendemmie saranno buone,

    fa l’ape, ronzando.

    E infilandola nei tartan,

    a merenda van le donne,

    verso il mare, fischiettando.

  • Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

    Guillem de Berguedà, Cavalier un chantar cortés

  • Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir

    Veles e vents han mos desigs complir,
    ffahent camins duptosos per la mar.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;
    xaloch, levant los deuen subvenir
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
    ffent humils prechs al vent tremuntanal
    qu’en son bufar los sia parcial
    e que tots cinch complesquen mon retorn.

    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,
    mudant color e l’estat natural,
    e mostrara voler tota res mal
    que sobre si atur hun punt al jorn;
    grans e pochs peixs a recors correran
    e cerquaran amaguatalls secrets:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
    per gran remey en terra exiran.

    Los pelegrins tots ensemps votaran
    e prometran molts dons de cera fets;
    la gran paor traura·l lum los secrets
    que al confes descuberts no seran.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
    de no minvar mes fermes voluntats
    e que tots temps me sereu de present.

    Yo tem la mort per no sser vos absent,
    per que Amor per mort es anullats;
    mas yo no creu que mon voler sobrats
    pusqua esser per tal departiment.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;
    sol est penssar me tol del mon delit
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.

    Apres ma mort, d’amar perdau poder,
    e sia tots en ira convertit,
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,
    tot lo meu mal sera vos no veher.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?
    Vostre voler sabera quant me vol,
    tement, fiant de tot l’avenidor.

    Yo son aquell pus estrem amador,
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dol
    tant com la mort per sa strema dolor.
    A be o mal d’amor yo so dispost,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,
    me trobara faent humil respost.

    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;
    a mi no plau ma vida sser estorta
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
    al que Amor fora mi obrara;
    lo seu poder en acte·s mostrara
    e los meus dits ab los fets provare.

    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
    de que la part pijor me·n romandra;
    e de vos sab lo qui sens vos esta.
    A joch de daus vos acomparare.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Veles e vents han mos desigs complir,Per vele e venti s’avvera il disio,
    ffahent camins duptosos per la mar.a me che faccio dubbie strade in mare.
    Mestre y ponent contra d’ells veig armar;Contrari trovo Maestrale e Ponente,
    xaloch, levant los deuen subvenirsoccorso son da Scirocco e Levante
    ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,e i loro amici, cioè Austro e Grecale,
    ffent humils prechs al vent tremuntanalmentre m’inchino al vento tramontano,
    qu’en son bufar los sia parcialchiedendo di buffare a mio favore
    e que tots cinch complesquen mon retorn.e tutti e cinque compiano il ritorno.
    Bullira·l mar com la caçola ’n forn,Ribollirà il mare come la pentola nel forno,
    mudant color e l’estat natural,color cambiando e stato naturale,
    e mostrara voler tota res male mostrerà di odiare tutto quello
    que sobre si atur hun punt al jorn;che su di lui si fermi anche un istante;
    grans e pochs peixs a recors correranpesci grandi e piccoli correranno a rifugiarsi
    e cerquaran amaguatalls secrets:e cercheranno nascondigli segreti:
    ffugint al mar, hon son nudrits e fets,fuggendo dal mare, dove si sono nutriti e nati,
    per gran remey en terra exiran.come estremo rimedio usciranno sulla terra.
    Los pelegrins tots ensemps votaranI pellegrini tutti insieme faran voto,
    e prometran molts dons de cera fets;prometteranno assai doni di cera:
    la gran paor traura·l lum los secretsla gran paura svelerà segreti
    que al confes descuberts no seran.che neanche al confessore eran palesi.
    En lo perill no·m caureu de l’esment,Pur nel periglio mi sarete in mente,
    ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,e farò voto a Dio, che ci ha legati,
    de no minvar mes fermes voluntatsdi non ridurre il mio fermo volere
    e que tots temps me sereu de present.e che a me sempre sarete presente.
    Yo tem la mort per no sser vos absent,Temo la morte che da voi m’assenta,
    per que Amor per mort es anullats;perché Amor solo la morte annulla,
    mas yo no creu que mon voler sobratsperò non credo che il mio voler vinto
    pusqua esser per tal departiment.essere possa da tale partenza.
    Yo so gelos de vostr’escas voler,Geloso son se mi volete poco,
    que, yo morint, no meta mi ’n oblit;sì che, io morto, poi mi scorderete;
    sol est penssar me tol del mon delitfugge a pensarci ogni piacer del mondo,
    car nos vivint, no creu se pusqua fer.ma, se viviamo, ciò non avverrà:
    Apres ma mort, d’amar perdau poder,io morto, possa d’amor non perderete
    e sia tots en ira convertit,e non sarà tutto in tristezza volto;
    e, yo forçat d’aquest mon ser exit,per me, forzato a uscir dal mondo,
    tot lo meu mal sera vos no veher.tutto il male starà nel non vedervi.
    O Deu!, per que terme no y a ’n amor,Oh Dio! Perché termine amor non ha?
    car prop d’aquell yo·m trobara tot sol?Vicino a lui mi troverei da solo,
    Vostre voler sabera quant me vol,vostro voler saprei quanto mi vuole,
    tement, fiant de tot l’avenidor.temendo, confidando nel futuro!
    Yo son aquell pus estrem amador,Io sono quell’amante più che estremo
    apres d’aquell a qui Deu vida tol:dopo quello cui Dio la vita toglie:
    puys yo son viu, mon cor no mostra dolpoiché son vivo, il cuor non mostra il duolo
    tant com la mort per sa strema dolor.della morte, col suo dolore estremo.
    A be o mal d’amor yo so dispost,Al bene son disposto, o al mal d’amore,
    mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;ma Fortuna non dà a me l’occasione:
    tot esvetlat, ab desbarrada porta,ben sveglio, con la porta spalancata,
    me trobara faent humil respost.mi troverà con un’umile risposta.
    Yo desig ço que·m pora sser gran cost,Voglio ciò che potrei pagar ben caro,
    y aquest esper de molts mals m’aconorta;tale speranza allevia molti mali;
    a mi no plau ma vida sser estortanon mi piace la mia vita priva
    d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.del fiero caso, e prego arrivi presto.
    Ladonchs les gents no·ls calrra donar feAllora non dovranno prestare fede
    al que Amor fora mi obrara;a ciò che opera Amor fuori di me:
    lo seu poder en acte·s mostrarail suo potere in atto sarà chiaro
    e los meus dits ab los fets provare.e proverò i miei detti con i fatti.
    Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,Amore, di voi sento più di quanto so,
    de que la part pijor me·n romandra;e la parte peggior mi resterà,
    e de vos sab lo qui sens vos esta.vi conosce chi sta senza di voi:
    A joch de daus vos acomparare.vi paragonerò al gioco dei dadi.
  • Josep Carner, Siurana

    Josep Carner, Siurana

    Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
    que un replà merleteja de l'altura,
    coronada d'espais, de llum cenyida,
    or i foscam tornada en sa vellura.
    
    Per cases closes alguna esma fura,
    últim esment d'una cansada vida;
    sols una gespa humil, no mai florida,
    viu, i de Crist en el portal s'atura.
    
    Sense enyorances del desig perdut,
    Siurana, en sa caiença tan llunyana,
    esteses només veu de solitud.
    
    I calla, i jura, i barboteja a estones.
    I només pot finar l'aspra Siurana
    feta rocall per armament de fones.

    Traduzione

    Testo a fronte

    Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,Lassù in alto sta Siurana, aspra e ardita,
    que un replà merleteja de l’altura,che incastella un ripiano dell’altura,
    coronada d’espais, de llum cenyida,coronata di spazi, di luce cinta,
    or i foscam tornada en sa vellura.aurea e oscura tornata nella sua antichità.
    Per cases closes alguna esma fura,Per le case serrate qualche energia si intrufola,
    últim esment d’una cansada vida;ultima notizia d’una stanca vita;
    sols una gespa humil, no mai florida,solo un prato umile, non mai florido,
    viu, i de Crist en el portal s’atura.vivo, e al portale di Cristo s’arresta.
    Sense enyorances del desig perdut,Senza nostalgie del desiderio perduto,
    Siurana, en sa caiença tan llunyana,Siurana, dal suo declivio tanto lontano,
    esteses només veu de solitud.soltanto vede distese di solitudine.
    I calla, i jura, i barboteja a estones.E tace, e giura, e borbotta di tanto in tanto.
    I només pot finar l’aspra SiuranaE soltanto può sparire l’aspra Siurana,
    feta rocall per armament de fones.fatta pietrame per armar le fionde.
  • Guillem de Berguedà, Vida

    Guillem de Berguedà, Vida

    Guillems de Bergedan si fo us gentils bars de Cataloigna, vescoms de Bergedan e seigner de Madorna e de Riechs. Bons cavalliers fo e bons gerriers, et ac gerra ab Raimon Folc de Cardona, q’era plus rics e plus grans que el. Et avenc se q’un jorn el se trobet ab Raimon Folc et aucis lo malamens; e per la mort d’en Raimon Folc el fo dessertetatz. Longa sazon lo mantengront siei paren e siei amic; mas pois l’abandoneron tuich per so qe totz los escogosset e de las moillers e de las fillas e de las serors, que anc non fo neguns qe’l man-tengues, mas N’Arnautz de Castelbon, q’era uns valens gentils hom d’aquella encontrada. Bons sirventes fetz, on disia mals als uns e bens als altres, e vana-va se de totas las dompnas que il sofrion amor. Mout li vengront de grans aventuras d’armas e de dompnas, e de grans desaventuras. E puois l’aucis uns peons. Et aissi sont escriut dels sieus sirventes.

    Prosopografia e atlante

  • Josep Carner, Cançó poruga

    Josep Carner, Cançó poruga

    Ella no veu que m'és fatal
    el meu destret, la meva espera;
    ella no sap que sóc malalt
    d'una mirada venturera;
    ella no es tem que el seu fulgor
    se m'ha emportat la llum del dia.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    La veig només confosament,
    Un llibre als dits o bé una rosa ;
    no hi ha mirada més ardent
    que el pobre somni que no gosa;
    la seva dolça llunyania
    tant he besat que em ve llangor.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    Vés sense dir qui t'avià,
    mai non conegui qui l'ha amada ;
    si un caminet en davallar
    vers mi vingués enamorada,
    premi dolcìssim d'un enyor,
    jo sé ben cert que en moriria.
    Oh, plany sonor, oh, ma clamor
    de poesia!,
    troba qui m'és causa d'amor
    i d'agonia.

    Musica

    Canzone impaurita

    Lei non vede che per me è fatale
    il mio affanno, la mia attesa;
    lei non sa che sono malato
    di uno sguardo casuale;
    non ha paura che il suo fulgore
    mi porti via la luce del giorno.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.

    La vedo solo confusamente,
    un libro tra le dita, forse una rosa;
    non c’è sguardo più ardente
    del povero sogno che non osa;
    la sua dolce lontananza
    tanto baciai che ne ho languore.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.

    Va senza dir chi ti ha mandato,
    e che mai sappia chi l’amava;
    se nel discendere un sentiero
    da me venisse innamorata,
    dolce premio per il desiderarla,
    sono sicuro che potrei morire.
    Oh, pianto sonoro, oh, mio clamore
    di poesia,
    scopri chi mi è causa d’amore
    e di agonia.