Ausiàs March, Així com cell qui desija vianda

Pomegranate and fig on rocky shore with stormy ocean waves and dark clouds

1
Així com, cell qui desija vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram
e son desig egualment los demanda,
no el complirà fins part haja elegida
sí que el desig vers l’un fruit se decant,
així m’ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d’amor vida.
2
Sí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
u de llevant e altre de ponent,
e dura tant fins l’un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers u seguir dispensa.
Jo el vos public: amar dretament vós.
3
E no cuideu que tan ignocent fos
que no veés vostre avantatge gran:
mon cos no cast estava congoixant
de perdre lloc qui l’era delitós.
Una raó fon ab ell de sa part
dient que en ell se pren aquesta amor,
sentint lo mal o lo delit major
sí que, ell content, cascú pot ésser fart.
4
L’enteniment a parlar no venc tard
e planament desféu esta raó
dient que el cos, ab sa complexió,
ha tal amor com un llop o renard,
qui llur poder d’amar és limitat,
car no és pus que apetit brutal,
e, si l’amant veeu dins la fornal,
no ser ha plant e molt menys defensat.
5
Ell és qui venç la sensualitat.
Si bé no és en ell prim moviment,
en ell està de tot lo jutjament:
cert guiador és de la voluntat.
¿Qui és aquell qui en contra d’ell reny?
Que voluntat, per qui el fet s’executa,
l’atorg senyor e, si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny.
6
Diu més avant al cos, ab gran endeny:
“Vanament vols e vans són tos desigs,
car dins un punt tos delits són fastigs,
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.
Ab tu mateix delit no pots haver:
tant est grosser que amor no n’és servit.
Volenterós acte de bé és dit
e d’aquest bé tu no saps lo carrer.
7
Si bé complit lo món pot retener,
per mi és l’hom en tan sobiran bé
e qui sens mi esperança el reté
és foll o pec e terrible grosser.”
Aitant com és l’enteniment pus clar
és gran delit lo que per ell se pren
e son pillard és subtil pensament,
qui de fins pasts no el jaqueix endurar.
8
Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
fora de vós, que desontent no camp.
Tots mos desigs, sobre vós los escamp.
Tot és dins vós lo que em fa desijar.

Traduzione

1
Come colui che brama la vivanda
per appagare perigliosa fame,
e vede due frutti su un bel ramo
e suo disio del pari li domanda,
non lo realizzerà finché abbia optato
e solo un frutto prendan le sue mani
così m’ha preso che due donne ami.
Ma scelgo per avere in vita amato.

2

Si come il mar che tanto piange e grida
quando due venti lo sferzano ugualmente,
un da levante e l’altro da ponente,
e dura finché un vento nella sfida
perde sua forza per il più potente:
in me due desideri ebbi a lottare
ma verso uno il volere deve andare.
Ve lo dico; vi amo onestamente.

3

Non crediate che sia così ignorante
da non vedere il vostro privilegio
Il mio corpo non casto stava inquieto
di perdere il luogo del suo piacere.
Dalla sua parte ci fu una ragione,
dicendo che in lui comincia amore
nel male come in piacere maggiore,
sì che, contento lui, anche le persone.

4

L’intelletto non fu tardo a parlare
e lentamente sciolse questa ragione,
dicendo che il corpo per complessione
come lupo o volpe ha amore tale
il loro potere d’amare è limitato,
perch’è soltanto appetito brutale.
E se vedesse l’amato in fornace,
lui non sarà compianto né tutelato.

5

È lui che vince la sensualità.
Benché non sia in lui primo movimento
In lui è tutto il discernimento:
ed è la guida certa della volontà.
Chi contro di lui può avere la meglio?
La volontà, per cui il fatto si compie,
l’ha per signore, e se disquisisce
infine si fa guidare dal suo senno.

6

Poi dice al corpo con risentimento:
“Invano vuoi, vani i desideri,
che presto ti danno noia i piaceri;
Ti stanchi e ne prendi insegnamento.
Dentro te non puoi avere piacere:
è volgare e amore non è servito.
Atto di bene è questo definito,
e di tale tu non sai il procedere.

7

Se il mondo il bene può custodire,
grazie a me l’uomo è in sovrano bene,
e chi senza di me speranza trattiene
è folle, sciocco e grandemente vile”.
Quanto più chiaro intendimento c’è
più grande piacere per suo mezzo s’ha.
Il suo pilastro è pensiero sottile,
si che digiuni non s’è di bei piatti.

8

Piena di senno, non può darmi Iddio
senza di voi cos’altra che scontento
I miei desideri su voi sto spargendo;
ciò che mi fa desiderare è dentro voi.

Testo a fronte

Aixi com, cell qui desija vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram
e son desig egualment los demanda,
no el complirà fins part haja elegida
sí que el desig vers l’un fruit se decant,
així m’ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d’amor vida.
Come colui che brama la vivanda
per appagare perigliosa fame,
e vede due frutti su un bel ramo
e suo disio del pari li domanda,
non lo realizzerà finché abbia optato
e solo un frutto prendan le sue mani
così m’ha preso che due donne ami.
Ma scelgo per avere in vita amato.
Sí com la mar se plany greument
e crida com dos forts vents la baten egualment,
un de llevant e altre de ponent,
e dura tant fins l’un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers u seguir dispensa.
Jo el vos public: amar dretament vós.
Si come il mar che tanto piange e grida
quando due venti lo sferzano ugualmente,
un da levante e l’altro da ponente,
e dura finché un vento nella sfida
perde sua forza per il più potente:
in me due desideri ebbi a lottare
ma verso uno il volere deve andare.
Ve lo dico; vi amo onestamente.
E no cuideu que tan ignocent fos que no veés vostre avantatge gran: mon cos no cast estava congoixant de perdre lloc qui l’era delitós. Una raó fon ab ell de sa part dient que en ell se pren aquesta amor, sentint lo mal o lo delit major sí que, ell content, cascú pot ésser fart.Non crediate che sia così ignorante da non vedere il vostro privilegio Il mio corpo non casto stava inquieto di perdere il luogo del suo piacere. Dalla sua parte ci fu una ragione, dicendo che in lui comincia amore nel male come in piacere maggiore, sì che, contento lui, anche le persone.
L’enteniment a parlar no venc tard e planament desféu esta raó dient que el cos, ab sa complexió, ha tal amor com un llop o renard, qui llur poder d’amar és limitat, car no és pus que apetit brutal, e, si l’amant veeu dins la fornal, no ser ha plant e molt menys defensat.L’intelletto non fu tardo a parlare e lentamente sciolse questa ragione, dicendo che il corpo per complessione come lupo o volpe ha amore tale il loro potere d’amare è limitato, perch’è soltanto appetito brutale. E se vedesse l’amato in fornace, lui non sarà compianto né tutelato.
Ell és qui venç la sensualitat. Si bé no és en ell prim moviment, en ell està de tot lo jutjament: cert guiador és de la voluntat. ¿Qui és aquell qui en contra d’ell reny? Que voluntat, per qui el fet s’executa, l’atorg senyor e, si ab ell disputa, a la perfí se guia per son seny.È lui che vince la sensualità. Benché non sia in lui primo movimento In lui è tutto il discernimento: ed è la guida certa della volontà. Chi contro di lui può avere la meglio? La volontà, per cui il fatto si compie, l’ha per signore, e se disquisisce infine si fa guidare dal suo senno.
Diu més avant al cos, ab gran endeny: “Vanament vols e vans són tos desigs, car dins un punt tos delits són fastigs, romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix delit no pots haver: tant est grosser que amor no n’és servit. Volenterós acte de bé és dit e d’aquest bé tu no saps lo carrer.Poi dice al corpo con risentimento: “Invano vuoi, vani i desideri, che presto ti danno noia i piaceri; Ti stanchi e ne prendi insegnamento. Dentro te non puoi avere piacere: è volgare e amore non è servito. Atto di bene è questo definito, e di tale tu non sai il procedere.
Si bé complit lo món pot retener, per mi és l’hom en tan sobiran bé e qui sens mi esperança el reté és foll o pec e terrible grosser.” Aitant com és l’enteniment pus clar és gran delit lo que per ell se pren e son pillard és subtil pensament, qui de fins pasts no el jaqueix endurar.Se il mondo il bene può custodire, grazie a me l’uomo è in sovrano bene, e chi senza di me speranza trattiene è folle, sciocco e grandemente vile”. Quanto più chiaro intendimento c’è più grande piacere per suo mezzo s’ha. Il suo pilastro è pensiero sottile, si che digiuni non s’è di bei piatti.
Plena de seny, no pot Déu a mi dar, fora de vós, que desontent no camp. Tots mos desigs, sobre vós los escamp. Tot és dins vós lo que em fa desijar.Piena di senno, non può darmi Iddio senza di voi cos’altra che scontento I miei desideri su voi sto spargendo; ciò che mi fa desiderare è dentro voi.

Commenti

Lascia un commento